14.2.2017
El paper d’Adrià Gual com a renovador de l’escena catalana és indiscutible i ben conegut; amb tot, el conjunt dels seus assaigs, conferències i altres materials teòrics mai no s’havia reunit ni editat integralment. Per cobrir aquest buit, l’Institut del Teatre ha recopilat els escrits fonamentals de la seva Teoria escènica (títol extret del conegut prefaci a Nocturn). Són materials o bé inèdits o bé que mai, d’ençà de la seva publicació original, no s’havien reeditat. L’Institut del Teatre culmina amb aquest treball -que es publica en català i castellà- les activitats commemoratives del seu centenari, iniciades ara fa quatre anys, alhora que es torna a posicionar com a editor de referència en l’àmbit de les arts escèniques.
La Teoria escènica d’Adrià Gual s’ha publicat en règim de coedició amb la lleidatana Editorial Punctum –en versió catalana- i l’Asociación de Directores de Escena de España (ADE) –en versió castellana. Han tingut cura de l’edició dels textos Carles Batlle i Enric Gallén, mentre que Anna Solanilla s’ha encarregat de la selecció d’imatges, que es poden visualitzar a la galeria d’imatges del web de Publicacions de l’Institut del Teatre. Tant la versió catalana com castellana es poden adquirir en paper al web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona.
La Teoria escènica de Gual
Adrià Gual (1872-1943), autor dramàtic, director d’escena, pintor, escenògraf i pedagog, va ser una figura cabdal del modernisme. Convençut que una activitat teatral renovada podia contribuir a l’educació estètica i a la regeneració d’un país, va fundar el Teatre Íntim (1898), primera companyia teatral moderna a Catalunya. També va fundar, el 1913, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (actual Institut del Teatre), que va dirigir fins al 1934. Als anys vint, la seva trajectòria teatral, especialment com a director del Teatre Íntim, va incidir en la renovació teatral espanyola en creadors com ara Cipriano Rivas Cheriff. Va conèixer i va estudiar la producció, entre d’altres, de Craig, Diàguilev, Pirandello o Capek, i es va relacionar personalment amb directors de la talla de Lugné-Poe, Copeau, Gémier, Jouvet, Pitoëff o Baty. La majoria dels seus textos dramàtics — entre els quals destaquen Nocturn: Andante morat, Silenci o Misteri de dolor— van ser editats en vida seva. En canvi, els assajos, els prefacis inèdits, les conferències, els articles i les notes disperses es van publicar parcialment a l’època i, malgrat el seu enorme interès, avui només es localitzen en el Fons Adrià Gual de l’Institut del Teatre o en hemeroteques. L’Institut del Teatre vol donar a conèixer, amb aquesta doble edició, una teoria escènica de primer ordre, precursora d’algunes de les teories més destacades de la renovació teatral catalana i espanyola del segle XX.
