Logo Institut del Teatre

Obrir portes: consciència de context en la pràctica i teoria teatral

Comparteix

23.11.2023

Cicle Obrir portes

Inauguració del cicle Obrir portes – consciència de context en la pràctica i teoria teatral sobre contextos interdisciplinaris, organitzat pel departament de Teoria i Història amb el suport de l’Àrea de Recerca i Innovació i amb la col·laboració de l’ESAD Institut del Teatre.

El cicle s’inaugura amb les ponències d’uns 20 min:

  • Horitzons per un concepte ampliat d’art i de vida, d’Adrienne Goehler
  • Canto y nunca he sabido si cantar es teorizar o hacer o practicar (lecture performance) d'Anto Rodríguez
  • Queer futurity en temps de crisis múltiples per Yener Bayramoglu

 i un  debat posterior coordinat pel dpt TEO

Informació de les ponències: 

Horitzons per un concepte ampliat d’art i de vida
Si la biologia mesura una generació en períodes d’entre 20 i 33 anys, a la sociologia s’ha imposat una definició com a “cohorts d’edat de 15 anys consecutius”. En aquest període, les condicions tecnològiques, econòmiques, culturals i polítiques canvien tant que deixen rastre en les persones que el viuen. Al nostre present sacsejat per diferents crisis, encara s’estan formant aliances desconegudes entre els estudis artístics i els estudis del moviment, entre la ciutat i el camp i una ciència com més va més curiosa. Quina funció hi tenen les institucions com el teatre, l’òpera i el museu? Què poden i què han de ser si volen deixar de ser sobretot institucions d’autoassegurança per a soliloquis de les classe blanques, occidentals, més o menys ben situades i de mitjana edat? Què significa en aquest context “aprendre i desaprendre”?

Adrienne Goehler va treballar coma a senadora de Ciència, Recerca i Cultura a Berlín. Va estudiar literatura i filologia alemanya i romànica a Friburg i Psicologia a Hamburg. Entre 1986 i 1989 va exercir com a diputada al Parlament d'Hamburg com a part de la fracció de dones del GAL (Grüne Alternative List). Durant 12 anys va ser directora de l' Universitat de Belles Arts (Hochschule für Bildende Künste) d'Hamburg. El 2002-2006 va ser comissària del Hauptstadt Kulturfonds (subvencions culturals de la capital cultural) de Berlín. Des del 2006 treballa com a comissària i publicista independent a Berlín.

Canto y nunca he sabido si cantar es teorizar o hacer o practicar
Imagino la investigación en artes como el terreno en el que podemos descubrir qué son la teoría y la práctica (si es que se nombran por separado) de cero, de nuevo en cada proceso. Para pensar en esto aquí propongo partir de un ejercicio: meter las manos, el cuerpo en una canción (y viceversa). Desde ahí, juntas, tenemos que encontrarnos con las preguntas, las que ya estaban y las que vendrán, las que nos inventemos, diseñemos o escondamos. 

Anto Rodríguez es va forma a l'ESAD d'Astúries, UNED, URJC, UAH i UCLM. Entre els seus treballs destaca Frankenstein (millor llargmetratge 51a edició Festival Internacional Cinema Gijón), el concert-karaoke Viure en videoclip (Festival Els Estius de la Vila), la peça escènica La Traviata (Teatre Pradillo, Teatre Espanyol de Madrid) o la conferència escènica Allò altre: el concert. La seva investigació gira entorn de l'escriptura escènica autobiogràfica expandida i la generació de dispositius d'escriptura artística i teòrica. Imparteix tallers i laboratoris de creació en arts escèniques i metodologia de la recerca en arts (Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual de la UCLM i Artea a Madrid). Col·laboracions amb Juan Dominguez, Amalia Fernández, María Jerez, Óscar Bueno, Cris Blanco i Cuqui Jerez.

Queer futurity en temps de crisis múltiples
Les crisis globals múltiples i la corresponent sensació de fragilitat ens poden ajudar a imaginar un futur que soscava les normativitats. Alguns científics queer argumenten que la inversió en el futur sempre està lligada amb neoliberalisme, reproducció heteronormativa i optimisme cruel. Altres destaquen la importància d’imaginar un futur, sobretot per aquells qui al present estan experimentant múltiples desigualtats interseccionals. Amb l’aquí i ara senzillament no n’hi ha prou. Mitjançant estratègies d’activistes queer en temps de pandèmies, d’autoritarisme creixent i de crisis ambientals, és possible albirar possibles direccions futures de noves formes de justícia social, de canvi epistèmic, de cohesió social i de noves imaginacions per un futur millor.

Yener Bayramoğlu  Actualment és Marie Curie Fellow a l’Universitat Metropolitana de Manchester i s'incorporarà a la Universitat de York com a professor adjunt en Mitjans Digitals el 2024. Bayramoğlu es va doctorar en estudis de mitjans i comunicació a la Universitat Lliure de Berlín (FU Berlín). La seva recerca se centra en la teoria queer, mitjans digitals, migració, fronteres, temporalitats i afecte. El seu treball va comptar amb el suport de subvencions i beques de consells d'investigació com EU-HORIZON, UKRI (Recerca i Innovació del Regne Unit) i DFG (Fundació alemanya de recerca). Les monografies Queere (Un-)Sichtbarkeiten (Queer In/Visibilities) i Post/pandemisches Leben (Post/pandemic life) amb María do Mar Castro Varela van sortir a Alemanya.


Horari
12 a 14 h


Preu
Activitat per la comunitat de l'IT


Ubicació

Ubicació
Sala Scanner


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x