Ressonàncies IT. L'olor eixordadora del blanc

Amb els professors de l'ESAD Moreno Bernardi en la direcció i Carles Fernández en la traducció, els graduats de l'ESAD Mónica Hernández, David Menéndez, Albert Muntané, Albert Díaz, Joan Llobera, Oscar Castellví, i l'alumna de quart curs de l'ESAD Aina Serena. 

El Teatre Akadèmia celebra els 20 anys de trajectòria artística de Moreno Bernardi a Barcelona

El gran pintor holandès és el protagonista d’un drama en el que tots els personatges estan marcats per la seva relació amb el color. El domini del blanc, que envaeix el manicomi de Saint-Paul-de-Manson, redueix a Van Gogh a un estat de total frustració i d’immobilitat. Durant el fragment d’una jornada, s’assisteix a la tragèdia de l’artista, reduït a ser presoner de la seva ment per la pràctica persecutòria amb la qual es menysprea tota forma individual de diversitat. Entre la visita del germà Teo del principi, la intervenció d’un director que defensa noves teories sobre l’equilibri de la psique i els seus misteris, i la reaparició de Teo al final, la percepció de Van Gogh sobre l’ocorregut posa en dubte la realitat mateixa que s’ha presenciat. El text de Massini és un quadre escènic que, d’una banda, expressa dramàticament la condició de Van Gogh, al qual se li impedeix comunicar-se i relacionar-se amb la seva mateixa identitat. I d’altra banda, comunica les possibilitats d’expressió de l’artista: des de la inspiració fins a la condemna en el silenci de la cancel·lació absoluta del color.

“Buscant la contaminació entre la paraula escrita i les veus escèniques -com si de variants de blancors es tractés, denses i subtils, fràgils i violentes- m’enfronto a “L’olor eixordadora del blanc” amb el desig de fer d’un teatre psicològic una forma valenta del llenguatge teatral. Capaç de compondre l’empelt possible entre matèries efímeres: en la psicologia, en les formes i en les dinàmiques d’expressió, com si els elements escènics, incloent als intèrprets, fossin diferents espècies vives. Veig als personatges de Massini com a esbossos de retrats que, si no fos per l’acceleració dels esdeveniments, no els distingiríem, i es quedarien confosos i contaminats entre si en la tela i en l’escena.” (Moreno Bernardi)