Emma Maleras

Coreògrafa, intèrpret

Emma Maleras (Ripollet, 1919 - Barcelona, 2017), ballarina, coreògrafa de dansa espanyola, intèrpret de castanyoles i pedagoga, és especialment coneguda per la seva feina com a concertista i professora de castanyoles. Més tard, durant els anys seixanta va, idear el seu propi mètode per aprendre a tocar les castanyoles, anomenat bigrama, un mètode que encara ara se segueix ensenyant arreu del món.

Al llarg de la seva carrera Emma Maleras va combinar els estudis de piano al Conservatori de Música del Liceu amb els estudis de dansa clàssica i dansa espanyola, amb deu anys a les escoles de Pauleta Pàmies i a la de Joan Magrinyà després, per passar a ballar en el Ballet del Gran Teatre del Liceu, que dirigia Magrinyà.

El 1927 va treballar com a professora de música. Decidida a dedicar-se a la dansa, Maleras se'n va anar a Madrid a ampliar estudis de flamenc amb El Estampío, La Quica i Regla Ortega, i també a l'Escola Bolera amb la saga dels Pericet (Luisa Pericet, Concha Pericet i Ángel Pericet). Durant aquesta època va ballar El amor brujo i La vida breve de Manuel de Falla a l'Òpera de Baria (Itàlia), un èxit que es va repetir a Alemanya en el Festival de Primavera de Wiesbaden.

L'estiu del 1953 Emma Maleras va fer una gira per Egipte i a la tornada va reclamar la presència del ballarí José de la Vega per a l'actuació a la sala de festes El Mas. Els dos ballarins es van tornar a trobar el 1956, i a partir de llavors tots dos noms van estar units en molts cartells, fins al punt que segons la mateixa Emma Maleras ella va fer la part més important de la seva carrera al costat del bailaor.

L'any 1957 José de la Vega va formar la seva pròpia companyia i va contractar Emma Maleras com a artista convidada per a una gira amb Joventuts Musicals de França. Van ballar en un gran nombre de teatres municipals i d'òpera de França, Luxemburg, el Marroc, Tunísia i Algèria, en els quals Maleras va obtenir un gran triomf com a ballarina i bailaora. Aquests recitals van tenir tant d'èxit que van ser prorrogats sistemàticament durant quatre anys.

Durant aquesta època, i segons va reconèixer la mateixa bailaora, el seu ball va estar molt influït tant per l'aprenentatge rebut per Joan Magrinyà com per les coreografies d'Antonio i de Pilar López. També va tenir l'oportunitat de veure ballar Antonia Mercé, La Argentina.

Els anys 1958 i 1959 l'artista assoleix el seu major èxit durant les dues temporades del Teatre Candilejas. Tots els crítics d'aquella època coincidien en els elogis. Sebastià Gasch deia en el seminari Destino: «Emma Maleras, primerísima figura de la danza española, consigue ensamblar entre sí el lenguaje castizo y la depuración inteligente. Metamorfosea la bailaora en bailarina. Sus crótalos son un instrumento nuevo, que crea timbres inéditos e íntimas sutilezas, que susurra, ríe, llora, suplica, exige, que literalmente, habla».

Va fer gires per diferents països d'Europa i va enregistrar discos amb acompanyament de castanyoles i zapateado.

El 1960 Emma Maleras decideix retirar-se com a ballarina. És a partir de llavors que comença a crear el seu famós mètode de castanyoles, el sistema d'ensenyament que encara es treballa i que ha donat noms tan importants com els de José de Udaeta, Consol Grau i Inmaculada González, grans concertistes de castanyoles que es van formar amb ella i que han continuat el seu magisteri.

El sistema pedagògic d'Emma Maleras consisteix en una introducció a la música a partir del ritme sense haver de dependre de l'afinació. Es tracta d'un mètode propi que va començar a desenvolupar als anys seixanta adaptant la tècnica del piano a les castanyoles. El mètode Maleras es comença a ensenyar des d'un nivell de desconeixença completa de l'instrument i permet atènyer un nivell professional. Consta de sis cursos i onze llibres i inclou els coneixements musicals necessaris, especialment pel que fa al ritme, per a una persona que prèviament no està formada en música. També existeix una versió del mètode per a infants.

El seu llibre, Método de estudio y anotación de la castañuela, és un referent internacional. Junt amb el seu mètode va crear el bigrama, una transcripció del ritme de les castanyoles en el pentagrama, en què el toc de cada mà està representat per una línia diferent.

Amb el temps va crear el cor de castanyoles Tocs, que fa concerts de música clàssica, popular i jazz sense necessitat d'altres instruments. Han actuat, entre altres llocs, al Palau de la Música Catalana. Ha estat la primera persona a introduir les castanyoles com a instrument solista en una orquestra simfònica.

El febrer del 1964, al Teatro Eliseo de Roma, Emma Maleras va reaparèixer de nou davant del públic, aquesta vegada com a concertista de castanyoles dins de l'espectacle Lorca y flamenco, que va presentar amb la companyia de José de la Vega. La premsa va fer costat del tot a l'artista; l'actriu Giulietta Masina va anar dues vegades a veure l'espectacle, la segona per acompanyar el seu pare, violinista de l'Orquestra Simfònica de Roma, perquè ella no volia que es perdés la nova musicalitat que Emma imprimia a les seves castanyoles. El violinista en va quedar fascinat; com deia Giulietta Masina: «sono meravigliata dóna queste nacchere che sembra che parlino».

El 1966 va introduir les castanyoles com a instrument musical al Conservatori del Liceu, del qual va ser professora. El 1973 va entrar a l'Institut del Teatre com a professora de dansa espanyola i de castanyoles.

Emma Malera no només va crear un mètode acadèmic per tocar les castanyoles, sinó que ha transcrit nombroses obres de concert de molts clàssics, feina que li va valer l'any 1976 el premi Carmen Amaya. Pel gran mestratge al llarg de la seva carrera ha guanyat nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premi d'Honor de l'Institut del Teatre (1998), el Premi d'Honor FAD Sebastià Gasch (1988), la Medalla al Mèrit Artístic (1992) i la Medalla de les Belles Arts del Ministeri de Cultura espanyol (1991).

Emma Maleras va crear un mètode d'estudi per a l'aprenentatge de les castanyoles, comparable als d'altres instruments musicals, que ha estat adoptat arreu del món. El seu llibre Método de estudio y anotación de la castañuela és un referent internacional. També va ser la primera concertista que va introduir la castanyola com a instrument solista en concerts de música simfònica.

Carandell, Andreu. Emma Maleras. Les castanyoles: la grandesa d'un instrument petit. Barcelona: Institut del Teatre, 2002. <http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/835>

Maleras, Emma. Castanyoles. L'estudi del ritme musical. Barcelona: Editorial Boileau, 2004.

Emma Maleras a la Viquipèdia

Breu documental dedicat a Emma Maleras

Emma Maleras a l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música