Genís Garcia s'incorpora a IT Dansa el setembre de 2025.
Quina edat tens? Tinc 19 anys.
On has nascut?
Vaig néixer a Sabadell.
En quina o quines escoles de dansa t'has format?
Vaig començar a ballar als 10 anys com a activitat extraescolar. Amb el temps, vaig descobrir que la dansa era una passió i vaig continuar formant-me a les escoles Bots i La Nau, totes dues a Sabadell. Allà em van preparar per a les proves d’accés al Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre. Un cop superades, vaig formar part del departament de dansa contemporània entre el 2018 i el 2025. Va ser una etapa decisiva, que em va donar una base sòlida i les eines necessàries per començar el meu camí professional.
L’any 2024, a més, vaig tenir l’oportunitat de treballar amb la companyia Roberto G. Alonso en una coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, una experiència que em va permetre posar en pràctica els coneixements adquirits al Conservatori i créixer artísticament.
Per què balles?
Ballar és l’espai on ment i cos es troben en harmonia. En aquest diàleg interior és on neix la meva dansa. És una eina d’expressió i també de reivindicació, un llenguatge que em permet compartir emocions, pensaments i vivències d’una manera directa i autèntica. Alhora, ballar per a mi és un plaer i un privilegi: m’ho passo bé com un nen petit i això em dona encara més força per continuar.
Per què has escollit IT Dansa?
IT Dansa sempre ha estat un referent. N’admiro la manera de treballar i el rigor artístic. Crec que és l’entorn idoni per continuar creixent i també per permetre’m equivocar-me, tant com a artista com a persona, envoltat d’un equip i d’unes companyes i companys que m’inspiren cada dia.
Quin és el teu somni (com a futur professional)?
El meu objectiu és poder viure de la dansa sense renunciar a la meva essència ni deixar que em consumeixi. Vull continuar aprenent i evolucionant constantment i, en un futur, fer la transició de ballarí a coreògraf, per explorar nous llenguatges i aportar la meva pròpia visió al món de la dansa. I, sobretot, vull que ballar continuï sent una font de gaudi, perquè per mi gaudir amb el que faig és essencial.
