ESAD. Pol Roig Valldosera: Passacaglia

Treball final de grau de l'alumne d'escenografia de l'ESAD Pol Roig Valldosera, en la modalitat de projecte de recerca pràctica. 

Videoinstal·lació en bucle que documenta una acció teatral. 

Durant les nits d'insomni de la infància se’m repetia una visió: una processó de figures entrevistes des del llit, a través de la porta oberta de l'habitació. 

Una passacaglia (cercavila) és l'acció de recórrer els carrers de manera cerimonial. També és el nom que rep una forma musical barroca, sovint basada en un baix de quatre notes descendents que es repeteix insistentment, com un lament, sobre el qual s'inscriuen variacions successives. 

Aquest és el punt de partida d’una recerca artística que entén l’escenografia com a dispositiu de pensament per explorar les relacions entre Història i representació: una al·legoria de la decadència del temps lineal, de la memòria, de les ruïnes i de la supervivència de les imatges. 

Des del temps circular de l'al·legoria, s'albira tota la Història.

Autoria
Pol Roig Valldosera

Acordió
Laura Almiñana

Flauta de l'afilador
Júlia Barbany

Veu
Erika Michi

Caixa xinesa
Carmela Sesé

Direcció de moviment
Virginia Martín

Vestit-artefacte teixit en filferro
Inés Folch

Mescla de so
Clara Aguilar 

Tutor
Oriol López Esteve

Tribunal
Albert Boronat Herreros
Bibiana Puigdefabregas Sagristà
Francesca Salvà Cerdà

Agraïments
A les que han donat cos a aquesta visió, transformant-la per sempre. Especialment a la Virginia per les converses des del moviment, a la Inés per les incomptables hores teixint filferro i a la Laura per obrir el temps amb el seu acordió. També a l'equip de vídeo que encara no tinc confirmat... Al David Aguilar per revelar-me el poder contemporani de l'al·legoria i a la meva mare, al Pol Conill i a les amigues pel suport constant.