ESAD. Montse Escolano: Arqueologia d’un suïcidi

Treball final de grau de l'alumna d'escenografia de l'ESAD Montse Escolano en la modalitat de projecte artístic.

1974. Suïcidi de Montse Monge Fernández.
1975. Montse Escolano Casado, néta de Montse Monge Fernández, s’instal·la durant tres anys a un antic domicili de l’àvia.
1976. Montse (néta) es pregunta com pot conèixer a la Montse (àvia) mitjançant una escala de cementiri, unes estovalles de ganxet, tres làmpades, 34 rellotges, 42 cassets, 28 tovallons, 28 tasses, un televisor, una regadora, una olla de xocolata, un cullerot, un drap, una fotografia i una façana en runes.

Autoria
Montse Escolano

Tutoria
Bibiana Puigdefàbregas

Tribunal
Xavi Erra
Elisabet Castells
Salvador Sanchez

Agraïments

Joan, Saïd, mama, iaia, Jess (prima), Marcel, Allegra, Clara, Lluís, Víctor i Aida.

Al Pascual, per la senzillesa, l’honestedat i l’autenticitat.

A la Bárbara, per la humiltat i la mirada amable cap a la Montse.

Prima Mari, Vicenta, Licario, Ángel, Fede, Tia Lili, Feli, Benita, Chelo, Doro i Mari Carmen, Aurora i al bar MORON.

Al senyor que em va rescatar quan em vaig quedar tancada al cementiri.

Arxiveres de Vall d’Hebron, Vilma, Andrea, Gonzalo, Aleix i Xesca.

A la Bibiana, per la seguretat, la confiança i la mesura.