11.1.2018
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre ha augmentat el seu fons de dansa espanyola amb vestits, fotografies, cartells i altres documents que van pertànyer a Antonio el Bailarín, qui va ser ballarí, bailaor, coreògraf i director, i en definitiva una figura clau en la història de la dansa espanyola per la seva innovació, difusió i creació en aquest art. El material ha estat una donació del nebot d’Antonio el Bailarín, Enrique Burgos, i de la seva esposa, Rosa Garcia, ambdós ballarins que van formar part de la companyia de l’Antonio i que també van ballar en altres companyies per Europa i Amèrica durant els anys 60 i 70. De fet, l’Enrique i la Rosa també han cedit el seu fons personal a l’Institut del Teatre, el qual inclou nombrosos documents i indumentària que van utilitzar durant la seva carrera artística.
La donació s’ha formalitzat aquest dimecres 10 de gener a la seu de l’Institut del Teatre, amb la directora del MAE, Anna Valls, i amb un Enrique Burgos i una Rosa Garcia emocionats i contents que han lloat la figura d’Antonio el Bailarín i han lamentat que el seu llegat estigui repartit per diferents províncies d’Espanya i que no s’hagi centralitzat “com a ell li hauria agradat”, ha precisat el seu nebot. Enrique Burgos, qui va ballar a la companyia d’Antonio el Bailarín durant 8 anys, considera que l’artista “era un geni que es va avançar en el temps i va marcar un estil molt personal”, incorporant a la dansa espanyola aspectes com voltes i salts que va adaptar del ball de Fred Astaire o Gene Kelly, entre d’altres. La Rosa Garcia va ballar amb l’Antonio durant 4 anys, i també té clar que “era una icona que va trencar motlles i va revolucionar la dansa espanyola”. Segons ella, veure’l en escena era “bestial, com un polvorí, et posava la pell de gallina”.
El fons d’Antonio el Bailarín que a partir d’ara ja es pot consultar al web del MAE, està format per més d’una vintena de peces de roba que l’artista va posar-se en les seves actuacions arreu del món. També hi ha fotografies d’escena i alguns programes de mà, retalls de premsa sobre la seva carrera, cartells d’algunes de les seves representacions i dibuixos fets a mà per ell (entre els quals, originals que va fer durant la seva estada a la presó d’Arcos de la Frontera per haver estat acusat de blasfem). Aquest fons incrementa especialment el valor de la col·lecció de dansa espanyola del MAE, amb una personalitat que va ser tota una celebritat en aquest món.
D’altra banda, el fons d’Enrique Burgos i Rosa Garcia, que també s’ha incorporat al MAE, inclou retrats, fotografies d’escena i indumentària, així com programes de mà, retalls de premsa, cartells, correspondència i figurins. L’Enrique i la Rosa, després de la seva etapa com a ballarins de la companyia d’Antonio el Bailarín, van fundar un estudi propi i la Companyia de Dansa Espanyola de Barcelona, amb la qual van fer gira per Europa. Alhora, van dur a terme una important activitat pedagògica en països com els Estats Units, Canadà i Alemanya, així com en diferents centres de Catalunya, entre els quals l’Institut del Teatre, on la Rosa Garcia va donar classes diversos cursos.
Antonio el Bailarín, figura clau de la dansa espanyola
El reconeixement i la fama en l’art de ballar van acompanyar Antonio el Bailarín (Sevilla, 1921 – Madrid, 1996), nom artístic d’Antonio Ruiz Soler, des de ben petit. Va començar a ballar amb 6 anys i aviat va ser qualificat com a nen prodigi. Als 7 anys va formar parella amb la ballarina Rosario, amb qui va ballar professionalment fins al 1952 recorrent el món. Amb ella va triomfar a Amèrica, on van treballar durant 12 anys, donant-se a conèixer amb el sobrenom d’Antonio i Rosario. A la dècada dels 50 la parella va trencar i l’Antonio va crear la seva primera companyia, amb la qual va estrenar obres que esdevindrien mítiques com El amor brujo i El sombrero de tres picos. A finals dels 70 va preparar una gira de comiat amb l’espectacle Antonio y su Teatro Flamenco. El 1980 va passar a dirigir durant tres anys el Ballet Nacional Español. A més, al llarg de la seva carrera va protagonitzar dotzenes de pel·lícules.
