ESAD. Ismael Sempere Mirón: Com un ansòmit

Treball final d'interpretació de l'alumne de l'ESAD Ismael J. Sempere Mirón.

Aquesta peça en construcció a partir de testimonis i documents reals serà un cant a la memòria.

A la memòria, no a la veritat. 

Els relats al voltant de la construcció popular d’un teatre a Alfafara fan reverdir els records més remots d’aquell poblet de la muntanya del País Valencià, els records ja borrosos i distorsionats de la infantesa dels qui ara son vells o morts. Uns records d’alegria i de dolor que, després de tot, només s’entreveuen “com en un ansòmit”.

És a partir de les històries petites, de les cançons compartides, que es construeix la memòria col·lectiva.

Fer memòria és construir-la, de nou, a cada relat, a cada funció.

Autoria
Ismael J. Sempere Mirón, a partir de documents i testimonis dels veïns del poble d’Alfafara

Direcció i interpretació
Ismael J. Sempere Mirón

Assessorament de moviment
Raquel Garabal

Il·luminació
Marta Rodríguez Rojas

Disseny i construcció d’escenografia i vestuari
Marta Rodríguez Rojas

Confecció del vestuari
Marta Rodríguez Rojas
Raúl Román

Tutor
Ferran Dordal

Equip Tècnic de Teatres
Coordinació tècnica, Marc Ases
Tècnic de llums, Carlos Lucena
Tècnic de so, Toni Suñé
Tècnic de maquinària, Oriol Partagàs

Agraïments
A m’auelo Ismael, que em va fer estimar el poble i el teatre.
A m’auela Pilar, als meus pares i a tota la família.
Als veïns i veïnes del poble d’Alfafara, vius i morts: als que van construir el teatre, a les que m’han obert el seu món de records.
Al Grup de Teatre d’Alfafara.
A l’Assemblea de Joves de la Serra Mariola.
A l’Adrià Soler, Aurora Garcia Agut, David Fenollar, Pep Vanyó Tudela, Alberto Escartí i Alfons Ojeda.
A la Marta Rodríguez Rojas i la Raquel Garabal, companyes creadores.