Carlota Soldevila Escandon

Intèrpret

Filla de l'intel·lectual i dramaturg Carles Soldevila, viu la infantesa en un ambient burgès i la joventut a l'exili francès. En la dècada dels anys cinquanta descobreix la passió del teatre i comença la seva activitat teatral dins l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), fundada el 1954 amb la intenció de representar autors catalans i estrangers innovadors. S'hi està fins al 1963, quan l'ADB fou clausurada per ordre governativa. Amb l'ADB representa títols tan significatius com La cantant calva (1959), de Ionesco; L'òpera de tres rals (1963), de Brecht, o El ben cofat i l'altre (1963), de Carner. El 1962 funda, amb Albert Boadella i Antoni Font, la companyia Els Joglars, i el 1965 crea el Grup de Teatre Independent, amb Francesc Nel·lo i Fabià Puigserver.

Del 1971 al 1986 alterna les representacions dramàtiques amb les classes que imparteix a l'Institut del Teatre com a professora d'expressió corporal. Seguint la línia de teatre independent, el 1973 s'integra al Teatre de l'Escorpí (1974-1982), d'Horta, companyia fundada juntament amb Josep Montanyés, F. Puigserver i Guillem-Jordi Graells, de caràcter reivindicatiu i que apostava per autors catalans. Hi representa Terra baixa (1974), de Guimerà, i Quiriquibú (1976), de Brossa. Poc després, alguns dels seus membres —entre ells, Muntsa Alcañiz, Puigcerver, Lluís Pasqual, Pere Planella i ella mateixa— se separen del grup i funden el Teatre Lliure (1976), on estrenen amb Camí de nit, 1854. Entre les peces que representa al Lliure destaquen Titus Andrònic (1978), de Shakespeare; La bella Helena (1979), de Meilhac i Halévy; Leonce i Lena (1977), de Georg Büchner; Dels últims vespres del carnaval (1985), de Goldoni; Al vostre gust (1986), de Shakespeare; Fulgor i mort de Joaquim Murieta (1986), de P. Neruda; Lorenzaccio (1987), de Musset; La bona persona de Sezuan (1988), de Brecht; Les noces de Fígaro (1989), de Beaumarchais; Els gegants de la muntanya (1990), Luigi Pirandello; El parc (1992), de Botho Strauss; Roberto Zucco (1993), de B-M. Koltés, i Arsènic i puntes de coixí (1995), de J. Kesselring. També representa Carrer Sebastià Gasch (1997) al Brossa Espai Escènic, i Suzuki I i II (2001), dirigida per Àlex Rigola, al Teatre Fabià Puigserver.

Cap a la dècada dels anys noranta participa en algunes pel·lícules, com La Femme et le pantin (1990), sota les ordres de Mario Camus; El diario de Lady M. (1992), d'Alain Tanne, o Tic Tac (1997), de Rosa Vergés.

Obté el premi de la Creu de Sant Jordi del 1996 i la Medalla d'Or de Barcelona al mèrit artístic el 1999.

Articles, ressenyes i crítiques d'obres on va aparèixer Carlota Soldevila a l'Hemeroteca de La Vanguardia (cerca: «Carlota Soldevila)»: <https://www.lavanguardia.com/hemeroteca>

Entrevista a Carlota Soldevila al programa de TV3 «Identitats» (11 maig 1986): <https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/identitats/carlota-soldevila/video/2754930/> [Consulta: 19 abril 2020]

Carlota Soldevila a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlota_Soldevila_i_Escandon>

Carlota Soldevila a l'Enciclopèdia Catalana: <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0255014.xml>

Fitxa de Carlota Soldevila a anuaris.cat: <http://anuaris.cat/article/teatre_carlota_soldevila_19292005/2643/>

Instal·lació Carlota Soldevila al Lliure: <https://www.teatrelliure.com/ca/general/installacio-carlota-soldevila>