Teatre hagiogràfic

El corpus de drames medievals i tardomedievals catalans comprèn dotze peces hagiogràfiques, analitzades i editades per Josep Romeu i Figueras el 1957 en la col·lecció «Els Nostres Clàssics» de l'editorial Barcino. La majoria d'aquestes peces hagiogràfiques pertanyen al manuscrit Llabrés (Ms. 1139, Biblioteca de Catalunya), que inclou 49 peces que van des del sacrifici d'Abraham fins al Judici Final. Aquesta important recopilació conté una peça dedicada a sant Francesc (núm. 29, 676 versos), dues representacions de sant Jordi (núm. 30, 398 versos, i núm. 31, 498 versos), dues de sant Cristòfor (núm. 32, 261 versos, i núm. 33, 437 versos), una de sant Mateu (núm. 44, 730 versos), una dels sants Crispí i Crispinià, patrons dels sabaters (núm. 45, 764 versos), una peça fragmentària de sant Pere (núm. 46, 35 versos) i una representació de sant Pau (núm. 48, 365 versos). Altres dues peces hagiogràfiques tardomedievals ens han pervingut en sengles manuscrits del segle XVI, ara perduts: la consueta de santa Àgata (486 versos), provinent d'un monestir a prop de Ripoll, i la consueta de sant Eudald (856 versos), procedent de Sant Joan de les Abadesses, el misteri més extens de la vida d'un sant que es coneix en català. El text, mancat de final i encapçalat per la relació dels personatges de l'obra i dels noms dels actors, fou copiat el 1549 amb lletra de com a mínim quatre mans. Segons Josep Romeu i Figueras (1995, p. 36), l'arcaisme del text i la tècnica dramàtica, com també la manera de procedir de les mans en la còpia i en les acotacions relatives als diables, fan pensar en un original més antic. El text conservat presenta indicacions dels tons que s'havien de fer servir per cantar els versos i unes rúbriques amb correccions i afegiments per a les diferents mans que intervingueren en la còpia del manuscrits. Finalment, hi ha un tercer drama, dedicat a sant Cristòfor i conservat en una còpia de finals del segle XVII, que conté el text d'un drama més antic, representat durant la processó del Corpus a València (95 versos).

Si observem els títols de les obres hagiogràfiques catalanes d'origen medieval, ens crida l'atenció que totes menys una tracten la vida i els miracles d'un protagonista masculí. Aquest fet sobta si tenim en compte que el retrat de dones santes és àmpliament documentat en les processons catalanes medievals del Corpus, en què les santes —portant els símbols que les caracteritzaven— fins i tot superaven en nombre les seves contraparts masculines. Segons les fonts documentals, les processons incorporaven quadres mimats sobre escenaris mòbils i peces dialogades que es representaven damunt de cadafals erigits en diferents punts al llarg del recorregut processional. Representacions similars s'organitzaven amb motiu de les entrades reials, com per exemple durant l'entrada d'Isabel la Catòlica a Barcelona el 1481, quan la patrona de la ciutat, santa Eulàlia, donà la benvinguda a la monarca d'una manera espectacular, descendint amb una màquina aèria de la torre del Portal de Sant Antoni i expressant en forma de vers les peticions que la ciutat adreçava a la reina (Romeu, 1962, vol. II, p. 130-131).
Pel que fa a l'escenificació de drames sencers, la Consueta de santa Àgata és l'única obra teatral tardomedieval catalana que se centra en una heroïna postbíblica. Observem, però, que el retrat de la valentia i determinació de la santa en aquesta peça és comparable a la caracterització de Susanna, Ester i Judit, que protagonitzen tres de les consuetes mallorquines de tema veterotestamentari (núm. 16, 414 versos; núm. 35, 822 versos; núm. 47, 830 versos), editades per Ferran Huerta el 1976. L'autor de la Consueta de santa Àgata, partint del relat llegendari elemental, dóna vida a diferents personatges (una rufiana, prostitutes, un governant ambiciós i libidinós i un galant) i els fa expressar idees realistes i disteses que provenen de fonts que no es troben en les obres hagiogràfiques tradicionals, com la lírica de tema amorós de finals del segle XV i principis del segle XVI, i sobretot la Celestina, atribuïda a Fernando de Rojas, a què l'autor es refereix explícitament en el drama. Una representació de la Consueta de santa Àgata, amb Maria Eulàlia Arqué en el paper de la protagonista, fou dirigida per Josep Romeu i Figueras a la capella del Palau Reial de Barcelona amb motiu de la commemoració del cinquè centenari del retaule de santa Àgata, obra de Jaume Huguet (1465). Prèviament, el mateix Romeu i Figueras havia escenificat la Consueta de sant Jordi mallorquina, el 1962, a la sala del Tinell, en el II Cicle de Teatre Medieval i Renaixentista. Romeu i Figueras assenyala al Quadern de memòries (2003, p. 222): «Per a aquesta segona peça comptàrem amb la inestimable col·laboració de l'escultor Joan Rebull, que realitzà amb filferro el cap del cavall de sant Jordi i la testa del drac, proveïda d'un espantavelles vermell que l'actor més pròxim a la testa insuflava, des de sota el ropatge que cobria la fera, i l'estenia com si fos una llengua de foc».

Díaz, Ramon. «Representacions de Santa Àgueda: del segle XVI al segle XX». A: Rossich, Albert [et al.] (eds.). El teatre català dels orígens al s. XVIII (Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic» (Girona 1998). Kassel: Editorial Reichenberger, 2001, p. 283-292.

Huerta, Ferran. Teatre Bíblic. Antic Testament. Barcelona: ENC, 1976.

Massip, Francesc; Kovács, Lenke. «The Late Medieval Catalan Play of Saint Agatha: Introduction, Text and Translation». A: Emerson, Catherine; Longtin, Mario; Tudor, Adrian P. (eds.). Performance, Drama and Spectacle in the Medieval City. Essays in honour of Alan Hindley. Louvain-Paris-Walpole: Ed. Peeters, 2010, p. 267-294.

Romeu i Figueras, Josep. «Un estudi introductori al teatre hagiogràfic català antic». A: Romeu i Figueras, Josep. Teatre català antic. Vol. II. 3 vols. A cura de Francesc Massip i Pep Vila. Barcelona: Institut del Teatre: Curial, 1995, p. 7-118. 

−. Teatre hagiogràfic. 3 vols. Barcelona: ENC, 1957.

−. Teatre profà. 2 vols. Barcelona: ENC, 1962.

−. Quadern de memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.

Sirera, Josep Lluís. «Misteris del Corpus de València». A: Sirera, Josep Lluís (ed.). Estudios sobre teatro medieval. València: Universitat de València, 2008, p. 203-240.

«Josep Romeu i Figueras. Les representacions de teatre medieval i renaixentista al Saló del Tinell». Hipatia (Biblioteca d'Humanitats) <http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2005/romeu/tinell.htm> [Consulta: 29 octubre 2014]

Massip, Francesc (2004), «Els nostres clàssics». Avui (27 desembre 2004), p. 36 <http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/av03463.pdf> [Consulta: 29 octubre 2014]