Joan Casas i Fuster

Dramaturg, escriptor, traductor, professor i assagista

Joan Casas, fill de família treballadora que va aprendre a escriure en català en les classes clandestines de Francesc Vallverdú, va començar els estudis de Geologia, Filologia romànica i Periodisme, tot i que finalment es va titular en Art dramàtic. Casas va formar part del moviment del teatre independent a Barcelona de finals dels seixanta i setanta, primer amb el grup de teatre amateur Alpha 63 i, més endavant, contribuint a la creació del Grup d’Acció Teatral (GAT), una de les companyies més destacades en el seu àmbit d’aquella època. A començaments dels anys vuitanta va formar part del Departament de Dinàmica Educativa i va estar vinculat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat, en el si del qual va publicar diversos estudis sobre la història de la ciutat.

Durant els anys vuitanta va treballar també com a dramaturg, en català i en castellà, per a diverses companyies independents de Catalunya (el mateix GAT, GTI Faràndula, Dau Rodó), Saragossa (Tabanque-Imagen 3), Albacete (Cómicos) i Euskadi (Geroa), així com per a creadors com Iago Pericot o Hermann Bonnín, tot i que la fita que marca l’inici de la seva carrera com a autor va ser el reconeixement per Nus (1990), que va rebre el Premi Ignasi Iglésias de teatre i el Premi Crítica Serra d’Or. L’obra va tenir una notable trajectòria internacional i se’n va arribar a fer una versió televisiva a Rússia. L’any 1991 va escriure per al Centre Dramàtic de la Generalitat Ready-Made, tot i que no es va publicar fins a l’any 2001. Al llarg dels anys noranta i començaments del 2000, Casas va publicar un seguit d’obres que no van arribar a estrenar-se a Barcelona, com Al restaurant (1993) o Nocturn corporal (1994), guanyadora del premi Ciutat d’Alcoi, i amb L'últim dia de la creació (2001) es va donar el cas que va ser estrenada a París però no en el circuit català. No obstant això, la seves obres han estat traduïdes a l’anglès, castellà, francès, neerlandès, rus i ucraïnès.

Des d’un bon començament, Casas també ha exercit d’articulista i crític teatral. Ha fet de crític teatral en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Serra d’Or, El Observador i l’Avui. Entre els anys 1990 i 1995 va ser director de la revista (Pausa.) i a partir del 2007 va dirigir Estudis escènics, la revista de l’Institut del Teatre. Ha estat professor de teoria i història del teatre, crítica i escriptura dramàtica a l’Institut del Teatre durant vint-i-set anys.

A part del seu extens treball com a traductor literari per al món editorial, també s’ha dedicat molt al terreny específicament teatral. Així, ha traduït teatre francès (Marivaux, Eugène Labiche, René d’Obaldia, Enzo Cormann, Michel Vinaver, Olivier Dutaillis, Roland Fichet, Jean-Luc Lagarce, Patrick Kermann, Lionel Spycher, Eric Pessan, Jean Marboeuf, Laurent Gaudé, Denis Lachaud), teatre xinès escrit en francès (Gao Xinjiang), teatre franco-canadenc (François Archambault, René-Daniel Dubois, Marie Laberge), teatre italià (Dario Fo, Franco Scaldati, Irene Petra Zani), teatre portuguès (Norberto Avila, Helder Costa-Maria do Céu Guerra), teatre grec modern (Dimitri Dimitriadis, Iannis Ritsos), teatre grec clàssic (Sòfocles, Eurípides). Ha estat col·laborador literari en traduccions de teatre rus (integral de Txékhov, Aleksandr Blok, Ievgueni Xvarts), suec (Lars Noren), búlgar (Hristo Boitxev). Ha traduït també les Memòries de Carlo Goldoni, El teatre servei públic, de Jean Vilar i el Manifest per a un nou teatre, de Pier Paolo Pasolini.

Casas ha rebut guardons per tots els gèneres de la seva producció artística: en ficció per Pols de terrat, premi Víctor Català 1979, el Premi Miquel de Palol 1985 pel poemari Tres quaderns, el Premi Ciutat de Palma 1986 pel poemari Amb efecte, escrit conjuntament amb Feliu Formosa, o el premi Rovira i Virgili d’assaig 2009 per Amb la terra a la cintura: (d'un dietari de 1997), entre d’altres. També ha rebut reconeixements per les seves traduccions tant en prosa (el Premi Giovanni Pontiero 2003 per No entris tan de pressa en aquesta nit obscura, d’Antonio Lobo Antunes) com en poesia (el Premi Jordi Domènech 2005 per Tard, molt tard, de nit entrada, de Iannis Ritsos).

Joan Casas ha defensat i dut a la pràctica, sobretot en la seva faceta de traductor, la idea de llengua viva, omnívora de tots els registres i variants dialectals, en confrontació directa a la concepte restrictiu de la llengua estàndard o «model de llengua». Tanmateix, així com la tasca del Joan Casas traductor ha estat a bastament lloada, no es pot dir el mateix de la seva obra dramatúrgica. En les panoràmiques de la dramatúrgia catalana dels últims anys, és habitual trobar que es lamenta el menysteniment de la seva obra dramatúrgica, que no ha estat duta a escena amb la mateixa regularitat que la d’altres autors de la seva generació malgrat la seva potència dramàtica i «veu singular» (Broch et al. 2018). Segons els defensors de Casas, aquest fet es deu a la inclassificabilitat de les seves propostes dramatúrgiques i a la incomoditat que poden generar. En paraules de Francesc Massip (Camps, 2002) Casas és «una veu poderosa i original que ocupa una posició important en la dramatúrgia catalana d'avui i que mereixeria una major visibilitat a casa seva».

Teatre

Nus. Barcelona: Institut del Teatre, 1991.

«La platja». Els Marges (Barcelona), núm. 47 (1992).

Al restaurant. Barcelona: Edicions 62, 1993.

«H. M. o Els escriptors han de ser idiotes». Pausa, núm. 15 (1994).

Nocturn corporal. Alacant: Diputació d'Alacant, 1994.

L'últim dia de la creació; Ready-made. Tarragona: Arola, 2001.

El vincle. Tarragona: Arola, 2005.

Els jugadors. Montepeller: Ed. de la Tour Gile, 2008

Narrativa

Pols de terrat. Barcelona: Selecta, 1980 / Empúries, 2006.

Fora de casa. Barcelona: Empúries, 2008.

Estudis d'història local

De pagesos a aturats: notes sobre la història de les transformacions urbanes a L'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 1983.

La formació de la indústria a L'Hospitalet del segle XIX. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat, 1985.

L'Hospitalet, un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 1986.

Rutes urbanes: descoberta del patrimoni urbà de L'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 1986.

Poesia

Tres quaderns. Barcelona: Columna, 1986.

Amb efecte [amb Feliu Formosa]. Barcelona: Empúries, 1987.

Pols al retrovisor [amb Feliu Formosa]. València: Tres i quatre, 1989.

Tres quaderns més. Alzira: Bromera, 1995.

Del «Quadern número 7». Tarragona: Arola, 2003.

Illes. Tarragona: Arola, 2006.

Crítica literària o assaig

Diderot i el teatre. Barcelona: Institut del Teatre, 1986.

L'escena antiga, Martorell: Adesiara, 2016.

Prosa

Amb la terra a la cintura (d'un dietari de 1997). Tarragona: Arola, 2010.

Illa de Grècia, Torrelles de Llobregat: Nectar, 2014.

Broch, Àlex; Cornudella, Joan; Foguet, Francesc (coord.). Teatre català avui 2000-2017. 4t Encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. Juneda: Editorial Fonoll, 2018.

Briguglia, Caterina. «Traduir el dialecte: entrevista a Joan Casas, Josep Julià i Pau Vidal». Quaderns. Revista de Traducció, núm. 18 (2011), p. 267-278.

Camps, Christian (coord.). Joan Casas. L'últim dia de la creació i altres. Montpeller: Éditions de la Tour Gile, 2008.

Castells, Joan. «Art-ifici. Presentació de Nus». A: Casas, Joan. Nus. Barcelona: Institut del Teatre, 1991.

Sirera, Josep Lluís. «Una Escriptura dramàtica per als noranta. (Notes de lectura)». Caplletra, núm. 14 (primavera 1993), p. 31-48.

Fitxa de Joan Casas a l'AELC:

<https://www.escriptors.cat/autors/casasj>

Fitxa de Joan Casas a Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN Català:

<http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/146/joan-casas.html>