Logo Institut del Teatre
Dates: Finals del segle XVI
Territori: Catalunya
Redactor/a: Antoni Ramon Graells
Continguts

A l’edat mitjana, als territoris on el cristianisme era hegemònic, el drama de la Passió de Crist va assolir una posició predominant en les escenificacions religioses que tenien lloc bé a l’interior de les esglésies, bé en alguns espais urbans. Com a primer rastre d’aquestes obres, la historiografia del teatre català ha descobert un fragment escrit en lletra del segle XIV, provinent de l’antic hospital d’Illa, al Rosselló. L’obra a què pertanyen aquest fragment i uns altres dos de Mallorca ha estat anomenada Passió del Regne de Mallorques, i resta com a incògnita el quan, on i com es va posar en escena (Massip, Kovács, p. 192).

Conservada i transformada al llarg dels segles, al segle XVII, fra Antoni de Sant Jeroni, trinitari descalç de Barcelona, unifica les versions existents de la Passió, corregint-les, donant moviment a l'acció i alleugerint-les de passatges obscurs i de digressions, fent més entenedor el llenguatge (Ballarin, p. 4). Basant-se en aquest text, adaptat a cada lloc, durant el segle xix, i malgrat les prohibicions, la Passió va continuar present a diverses poblacions catalanes. La d’Esparreguera, amb les de Cervera i Olesa de Montserrat, és, doncs, la principal hereva d’una antiga tradició, que com totes ha anat evolucionant amb el temps.

Més enllà de l’àmbit català i peninsular, el valor patrimonial de les Passions de Catalunya, i en concret de la d’Esparreguera, abasta l’europeu. No hi ha a Europa un país ni una cultura que hagi conservat més viva la tradició de la Passió com la catalana. Àdhuc a Oberammergau, a Alemanya, on hi podem trobar una expressió semblant, no s’assoleix la mobilització d’una comunitat com la que generen les passions catalanes.

Vicky Alvelo, la directora de La Passió l’any 2018, a l’hora d’explicar el muntatge remarca la voluntat de dur a terme un «treball d'arqueologia literària per rescatar el text original i recuperar alguns textos que considerem genuïns de la Passió», amb l'objectiu de compactar la representació, dotar-la de ritme i subratllar-ne la tensió dramàtica. La música i cant coral en directe, i els quadres plàstics són, també, trets diferencials d’una obra per si mateixa única perquè aplega tres cents actors, es desplega en quatre actes amb un total de trenta-cinc escenes, dura cinc hores i té el públic pràcticament un dia a Esparreguera. 

Solament gràcies a l’existència d’un cos associatiu, social, La Passió és possible. Al voltant de set centes persones es mobilitzen per a representar-la. 458 actors: trenta-dues amb paper, 116 amb frase i 310 figurants. Una orquestra de 59 músics i un cor de 59 cantants. 76 tècnics: 37 tramoies, nou tècnics de llum, nou de so, tres regidors, tres encarregats de l’utillatge, quinze del vestuari i el maquillatge, 56 de l’atenció al públic: acomodadors, informadors, persones que atenen la botiga, l’aparcament, la seguretat i el servei de fotografia.


Trajectòria

La Passió, com a text i posada en escena, és una obra viva. El segle XIX, quan el 1875 s’inicia l’època moderna de les representacions en locals tancats, el text de la Passió degué ser el de fra Antoni de Sant Geroni, publicat l’any 1836; un text que ben segur que s’anà retocant fins a l’any 1960. D’aleshores ençà el drama en què es fonamenta la representació és el poema en vuit actes La Sagrada Passió de Jesucrist, de Ramon Torruella Satorra. El llibret i la partitura musical, del 1976, són del mestre Josep Borràs.

Les tradicions estan fetes de canvis, si no més que tradicions serien peces d’un museu fossilitzat. Des del 1960 el text de La Passió s’ha revisat, entre d’altres, pel filòleg esparreguerí Francesc Serra. També l’escenografia i la posada en escena s’han anat actualitzant. L’any 2005 Joan Castells cerca reforçar el caràcter èpic de La Passió i introduir les noves tecnologies per accentuar l’espectacularitat de la posada en escena ha estat una constant en l’evolució del vessant visual de l’obra.  

Els locals de La Passió d’Esparreguera

Les primeres representacions de La Passió d’Esparreguera daten de les darreries del segle XVI. En una carta del 1611 consta que uns veïns de Sant Llorenç d’Hortons s’adrecen a uns familiars d’Esparreguera anunciant-los que vindran a la vila per veure les representacions de La Passió.

Sense recolzar-se en documents que en donin testimoni, però fent un paral·lel amb la historiografia del teatre de l’edat mitjana, la de La Passió d’Esparreguera també ha assenyalat el pas de les representacions de l’Església a la plaça, on damunt un cadafal es posa en escena l’obra fins al 1860.

Desprès d’una llarga interrupció, a causa de les prohibicions eclesiàstiques, l’any 1892 s’inicien a La Siempreviva les representacions en un local tancat, i s’obre l’etapa moderna de La Passió d’Esparreguera.

L’any 1882 es fundà la societat L’Estrella a partir de la Societat Joventut Coral. El primer estatge social estava ubicat al carrer Hospital, a la casa del soci Benet Sanmartí, i el segon a Can Duran al carrer Montserrat, 15. Després de comprar uns terrenys al carrer dels Arbres, l’any 1891 es construí el nou local on durant molts anys es representà La Passió. El Teatre de l’Estrella, propietat de la família Crusells, va tenir diferents noms: La Maravilla (1907), Gran Teatre Nou (1910-1911), Teatre Modern (1912-1915), Teatre de l’Ateneu (1919-1927), Teatre de l’Estrella (1928).

Fundat l’any 1919, L’Ateneu Nacionalista, que amb el temps prendria el nom d’Ateneu Esparreguera, inaugura el seu teatre l’any 1928. Després del parèntesis del 1937 al 1939, provocat per la guerra civil, el 1940 i 1941 es representa una sola Passió al local de L’Estrella i desprès i fins al 1968 al local de l’Ateneu.

La voluntat de bastir un edifici nou, ja present el 1957, és concretà l’any 1969 quan es va  inaugurar el nou i actual local, el Teatre La Passió d’Esparreguera, on es porten a terme les representacions, amb un aforament aproximat de 1.700 espectadors. El 1987, amb un projecte arquitectònic de Joan Baca i Pericot, es construí una Sala Petita de 250 localitats annexa al teatre per poder posar en escena obres de petit format i dur a terme un altre tipus d’activitats.


Bibliografia

Ballarín i Monset, Josep M.. Retrats: homes i dones de la Passió. La Passió d'Esparreguera. Esparreguera: Patronat de la Passió d'Esparreguera, 2000.

Castells, Joan; Castells, Francesc; Serra Alert, Joan. Esparreguera. Cent anys d’història gràfica. 1880-1980. 2a ed. Esparreguera: Ajuntament d’Esparreguera, 1999.

Massip, Francesc; Kovács, Lenke. La teatralitat medieval i la seva pervivència. Barcelona: Universitat de Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut del Teatre, 2017.

Prats, Llorenç (ed.). La Passió d'Esparreguera: impressions antropològiques. Sant Esteve Sesrovires: Editorial A3, 2001.

Sabanés de Balagué, Aurèlia. La Passió d'Esparreguera. Barcelona: Barcino facsímil de Barcino, 1957.

Torruella Satorra, Ramon. La Sagrada Passió de Jesucrist /. Poema en vuit actes original de Esparraguera [sic], [s.n.]. 1960.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x