Bar musical Tinta Roja

Situat a la planta baixa d'un edifici d'habitatges de la dècada del 1930, en un carrer del barri del Poble Sec, a pocs metres del Paral·lel. El bar Tinta Roja es troba al local d'una antiga vaqueria, on després hi hagué una petita fàbrica i taller. En una nau llarga i estreta i a doble espai, es divideix en diferents àmbits, amb successius espais intermedis (la Sala Malena i Espacio sillones) i la Sala Gardel al fons. Aquesta darrera sala és l'espai principal del bar, on se celebren els espectacles i «milongas». Té un aforament de cent espectadors, amb un petit escenari (de 6 x 4 m aproximadament) presidit per un retrat de Carlos Gardel, i tot de cordes i trapezis distribuïts caient del sostre de la sala. La sala té una estètica que no passa de moda perquè ja va néixer vella, vintage o encantadora i atrotinada, a partir d'un bigarrament de mobiliari antic i construccions de bricolatge, amb capçals de llit de fusta com a frontons dels separadors, grans miralls de marc massís i vidre picat, ventalls a gran escala, i una taquilla que reaprofita un confessionari a l'avantsala de la Sala Gardel. Tal com passa a la resta del bar, on la decoració és fruit del reciclatge i el reaprofitament, amb una il·luminació tènue a base de petites làmpades disperses. El conjunt ofereix una atmosfera bohèmia i decadentista, en un ambient oníric que sembla desdibuixat pel fernet. Els quadres de gran format de pintura digital, amb temes eròtics i paisatgístics d'un colorisme saturat, es troben pels murs de tot l'establiment. Són obra del fundador del local, l'argentí Hugo Zubillaga, que volia donar a aquest espai d'art de la seva ciutat d'acollida una ambientació porteña. També el nom del local es refereix al famós tango, composat per Cátulo Castillo i Sebastián Piana, tot un himne a la melanconia que taca també les parets del local: «Tu ilusión / De ladrillo feliz / Sobre mi callejón / Con un borrón / Pintó la esquina...».