Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 6-3-1838
Lloc de naixement: Vilafranca del Penedès
Data de defunció: 25-2-1899
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Gerard Guerra
Identificacio/ns

Dramaturg i llibretista de sarsueles


Biografia

Fill d’una família benestant, va estudiar Llatí i Humanitats a Vilafranca i després va començar els estudis d’Enginyeria Industrial a Barcelona, que posteriorment, a causa dels resultats pocs brillants, va abandonar al·legant problemes de vista. És germà de Gaietà Vidal i Valenciano, escriptor, advocat, doctor en filosofia i lletres i professor a la Universitat de Barcelona. Va treballar una temporada com a corredor de borsa i després va tornar a Vilafranca, on va romandre una temporada al final de la qual va decidir d'instal·lar-se definitivament a Barcelona. A la ciutat comtal es va donar a conèixer, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, als tallers, els locals de reunió de la joventut menestral i petitburgesa amb inquietuds artístiques de Barcelona on es representaven obres satíriques i obscenes, i en els teatres d'estiu del passeig de Gràcia de Barcelona a finals dels anys cinquanta i a començament dels seixanta del segle XIX. En col·laboració amb Roure —amb el pseudònim conjunt de Dos gats de frares — va publicar Antany i enguany (1864). Va escriure una gran quantitat de peces curtes còmiques i de sarsueles. Va ser molt amic de Josep Anselm Clavé, amb el qual va col·laborar tant en la redacció de l’Eco de Euterpe com en les trobades del moviment coral. També va col·laborar a les publicacions Un Tros de Paper, La Muntanya de Montserrat, La Bandera Catalana (1877) i Les Quatre Barres. Va aplegar la seva obra poètica al volum titulat Ramellets (1868). També és autor d’un llibre de records titulat Jocs i joguines. Records de la infantesa (1893). L'any 1898 va ingressar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb un discurs dedicat al fet teatral en el qual fa una crítica dels corrents dramatúrgics més innovadors. Políticament sempre va militar al costat d'Emilio Castelar, destacat membre del Partido Liberal i partidari d'un republicanisme unitari i conservador, amb qui tenia una bona amistat. Durant setze anys va ser diputat provincial per Vilafranca. En el seu temps, era considerat un bon orador, en molt bona mesura com a conseqüència dels nombrosos discursos, de caràcter proteccionista, que va fer al Foment de la Producció Nacional.


Significació

La seva trajectòria de renovació teatral i, en certa manera, de creació d'un cànon teatral català incipient  es pot dividir en dues parts: la primera amb una intencionalitat popular i antiburgesa, amb sarsueles i peces curtes i costumistes (com per exemple Un beneit de Jesucrist o la famosa Qui tot ho vol tot ho perd o la festa de l’ermita, ambdues estrenades el 1864), i una segona, en la qual va acceptar, igual que Frederic Soler i Conrad Roure, els cànons romàntics de l’època a través del que es considera el primer drama romàntic d'argument contemporani en català: Tal faràs, tal trobaràs (1865), una obra que ha rebut habitualment la consideració de precedent immediat i detonant de Les joies de la Roser (1866), el primer drama de Frederic Soler. És per aquest motiu que ha estat considerat per la historiografia literària catalana com l'iniciador de la dramatúrgia catalana. Va escriure més de cinquanta peces teatrals, entre sainets, drames i sarsueles. Va traduir els romàntics europeus Sardou, Scribe i Dumas del francès al castellà, que representava la companyia de Tutau. Al català, li coneixem una traducció d’Anacreont i l’adaptació per al teatre de L’asommoir de Zola, amb el títol de La taverna (1884), a partir de la versió teatral francesa de William Busnach (1881), feta juntament amb Rossend Arús.


Estrenes

1864

Qui tot ho vol tot ho perd o la festa de l'ermita, sarsuela en un acte. Música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre de l'Odeon de Barcelona el dia 3 d'octubre de 1864.

Un beneit de Jesucrist, joguina lírico-dramàtica, música de Francesc d'Assís Altimira, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona el 16 de desembre de 1864.

A boca tancada..., joguina bilingüe en un acte i en vers, estrenada al teatre dels Camps Eliseos de Barcelona, el dia 13 de juny de 1864.

1865

Antany i enguany, exposició de fets, dites, personatges i altres coses fantasmagòriques-líriques-dramàtiques-filosòfiques-satíriques-epigramàtiques-polítiques i econòmiques: escrita en vers i amb multitud de notes amb prosa, en català, castellà i francès, del que avui corre en col·laboració de Conrad Roure. 1865.

Tal faràs, tal trobaràs. Drama en tres actes i en vers, estrenat al teatre Principal la nit del 4 d'abril de 1865 i reposat al teatre Romea, la nit del 7 de març de 1866.

Tal hi va que no s'ho creu, comèdia en un acte i en vers estrenada al teatre Romea, la nit del 16 de novembre de 1865.

Tants caps, tants barrets, comèdia en dos actes i en vers, estrenada al teatre Romea, la nit del 13 de desembre de 1865.

1866

L'ase d'en Mora. Comèdia en un acte, estrenada al teatre Romea, la nit del 31 de gener de 1866.

Cada u per on l'enfila. Disbarat còmico-dramàtic en dos actes, estrenat al teatre Romea, la nit del 16 d'abril de 1866.

Maria!. Quadre lírico-dramàtic de costums catalans. Música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 5 d'agost de 1866.

1867

La virtut i la consciència. Drama en quatre actes de costums catalans.

1868

Qui juga, no dorm, comèdia en un acte i en vers estrenada al teatre Romea, la nit del 13 d'abril de 1868.

Paraula és paraula. Drama en tres actes, estrenat al teatre del Liceu de Barcelona, la nit del 29 de desembre de 1869.

1869

El virolet de Sant Guim, quadre de costums catalanes en un acte i en vers, estrenada al teatre Romea, la nit del 15 de març de 1869.

1870

La gran sastressa de Midalvent. sarsuela en dos actes amb música d'Isidre Llaurador, adaptació catalana de l'opereta de Jacques Offenbach La Grande-Duchesse de Gérolstein, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona el 21 de maig de 1870.

Pot més qui piula, proverbi en un acte i en vers, música de Josep Teodor Vilar, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 13 de juny de 1870.

1871

La masovera. Quadre de costums de camp en dos actes, música de Frederic Serra, estrenat al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 22 de febrer de 1871.

La formosa Magdalena, adaptació catalana de l'opereta de Jacques Offenbach La belle Helène. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès el 14 de març de 1871.

Por ir de pesca. Zarzuela en un acte, música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona l'1 d'agost de 1871.

A sort i a ventura, humorada en un acte, música de Nicolau Manent, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 25 d'agost de 1871.

1872

De Barcelona al Parnàs. Sarsuela revista (còmica-lírica-dramàtica-satírica-fantàstica) en dos quadres i en vers, música de Josep Ribera, estrenada al teatre Tívoli de Barcelona el 21 de juliol de 1872.

Dos milions, sarsuela en un acte, música de Josep Ribera, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 3 d'agost de 1872.

1873

Les campanetes. Sarsuela en un acte, en col·laboració amb Conrad Colomer, música de Josep Ribera, estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 17 de febrer de 1873.

Un pobre diable. Sarsuela bufa en un acte, llibret en col·laboració de Rafael Burgell, música de Josep Ribera i Miró, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1873.

Por ir de pesca. Zarzuela en un acte, música d'Antoni Lamarca, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona l'1 d'agost de 1873.

1874

El somni daurat, llibret en col·laboració de Joaquim Arimon. Música de Nicolau Manent. Estrenat al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 21 de gener de 1874.

La manescala, llibret en col·laboració de Rafael Burgell. Música de Cosme Ribera. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 22 de juliol de 1874.

La criada, sarsuela en 2 actes i en vers. Llibret en col·laboració amb Josep Roca i Roca. Música de Josep Navarro, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de setembre de 1874.

1875

Micos. Extravagància lírico-dramàtica en un acte i en vers, llibret en col·laboració de Josep Roca i Roca, música de Joan Rius, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 10 de juliol de 1875.

Joc de nois, llibret en col·laboració de Josep Roca i Roca, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 2 d'agost de 1875.

1878

La guardiola, llibret en col·laboració de Bartomeu Carcassona, música d'Enric Martí, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 9 de setembre de 1878.

1879

El cuchillo de plata. Drama en cinc actes i un pròleg (escrit en castellà). En col·laboració amb Josep Roca i Roca. Estrenat al teatre Espanyol de Barcelona.

1881

El registro de la policía. Drama en 8 actes i en prosa (escrit en castellà). Estrenat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1883

Sor Teresa o el claustro y el mundo. Drama en cinc actes (escrit en castellà).

1884

La taverna, drama popular en 9 quadros, inspirat i basat en la novel·la d'Émile Zola L'assommoir, i arranjat per al teatre català amb la col·laboració de Rossend Arús i Arderiu. Estrenat al Teatre del Tívoli, el 15 de març de 1884.

1885

María Antonieta, reina de Francia, original de Paolo Giacometti, arranjada per Eduard Vidal i de Valenciano. Estrenada al teatre del Tívoli, de Barcelona, el 14 de març de 1885.


Bibliografia

Bacardit, Ramon; Gibert, Miquel M. (ed.). El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Segle XIX. Barcelona: Institut del Teatre, 2003. (Monografies de teatre; 39)

Curet, Francesc. Història del Teatre Català. Barcelona: Editorial Aedos, 1967, p. 192-193.

Fàbregas, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Ed. Millà, 1978, p. 111-128.

Fàbregas, Xavier. Història de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62: Orbis, 1984.

Fàbregas, Xavier. A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1986, p. 313.

Solé i Bordes, Joan. «Notes sobre el primer Eduard Vidal i Valenciano». A: Recull Andreu Aleu i Teixidó (1829-1900). Tarragona: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1979, p. 100.  

Solé i Bordes, Joan. «Notes sobre el teatre d'Eduard Vidal i Valenciano». Literatura Miscel·lània penedesenca (Vilafranca: Institut d'Estudis Penedesencs), núm. 4 (desembre 1981), p. 203-236.

Aimà, Jaume. «La vida i l'obra d'Eduard Vidal i Valenciano». Revista de Catalunya, núm. 93 (desembre 1938), p. 677-690.

Güell Barceló, Manuel. «Eduard Vidal i Valenciano, adaptador teatral de La taverna (L’Assomoir), de Zola». A: Domingo, Josep M.; Gibert, Miquel M. (eds.). Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000, p. 357-375.

Güell Barceló, Manuel. Biografia (provisional) d'Eduard Vidal i Valenciano. Vilafranca del Penedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1999.


Fonts iconogràfiques

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x