Julio Álvarez i Víctor Suáñez, fundadors de la companyia de teatre infantil Albic Teatre –i, abans, companys a U de Cuc–, van entrar en contacte amb el món de la gestió teatral per mitjà de la programació de campanyes escolars a Barcelona i a una vintena més de municipis catalans. Després d’uns anys de rodatge, van decidir que havia arribat el moment de gestionar una sala pròpia, un espai que, en la línia del Teatre Malic, els permetés programar els espectacles de la seva companyia.
Així, un antic garatge del carrer Tantarantana, a 250 m del Malic, va convertir-se en una sala especialitzada en teatre familiar, amb un escenari senzill –sis metres d’ample per poc més de tres metres d’alt– i una grada de bancs de fusta amb capacitat per a 75 espectadors.
La bona acollida del públic va fer que, ben aviat, l’espai es quedés petit: el Tantarantana havia de créixer. Amb l’objectiu de saltar del petit al mitjà format, els dos socis del teatre van mudar-se el 1996 a un segon local situat als límits del Raval, a tocar del Paral·lel.
Allò que va passar (Contes no sexistes), del rondallaire Cesc Serrat, va inaugurar el Teatre Tantarantana el 24 d’octubre de 1992. La sala estava especialitzada, en aquell moment, en teatre infantil, amb programació escolar en dies laborables i oberta al públic en caps de setmana. Rere la proposta hi havia una acurada voluntat pedagògica: els programadors van mirar d’oferir un parell d’espectacles a l’any per a cada cicle escolar.
Basada en obres inèdites de grans autors contemporanis i de joves promeses de la dramatúrgia catalana, la programació adulta del teatre va arrencar el 29 de gener de 1993 amb Molly Bloom, de Montserrat Masó, i Ja no hi ha tramvies, amb Oriol Tramvia, en sessions de mitjanit. Dos anys després, el Tantarantana s’estrenava en la producció d’espectacles per a adults amb La cantatriu calba, primera versió en català del cèlebre text de Ionesco feta des de 1958 i dirigida per Boris Rotenstein. També al 1995 va coproduir, amb Terminal Teatre, Euskadi crema, d’Aleix Puiggalí, un text sobre el jou del terrorisme a Euskadi. Ima Ranedo va signar-ne la versió i la posada en escena.
El Tantarantana va acomiadar-se del carrer que li donava nom el 4 d’agost de 1996, amb l’última funció de Kaddish in Memoriam, una creació coreogràfica de José Luis Sultán inclosa al Grec 96. El festival va portar tres espectacles més al Tantarantana aquell estiu: Dos en un balancí (dir. Boris Rotenstein), Diàlegs de cortesanes (dir. Pere Sagristà) i Poemes visuals (dir. Jordi Bertran).
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.
Tierz, Carme; Antón, Aurora. «La millor alternativa». TeatreBCN (Barcelona: Edicions EJ), núm. 8 (2000), p. 56-60.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
