El Calderón, obra de Josep Maria Rodríguez Lloveras, arquitecte i promotor del recinte, fou el segon gran teatre inaugurat a Barcelona durant el franquisme –després del Teatro Comedia (1941)– i el de més aforament (1.500 localitats). Ocupava la cantonada del carrer Diputació amb Rambla de Catalunya, allà on hi havia hagut la Casa Emili Juncadella, projectada per Enric Sagnier i guanyadora del premi concedit per l’Ajuntament de Barcelona al millor edifici artístic de la ciutat l'any 1902. El complex en què es trobava el Calderón integrava també, entre altres espais, un cine i una sala de festes que, el 1957, es transformaria en el teatre Candilejas.
Malgrat l’escassedat de materials de construcció a la Barcelona de postguerra i el preu desmesurat del ciment, el Calderón va edificar-se en només nou mesos; segons va explicar Rodríguez Lloveras a les seves memòries, el governador civil de l’època va contribuir a resoldre els problemes logístics i administratius a què va enfrontar-se el projecte, tot apel·lant al patriotisme: el governador volia «demostrar» que la ciutat s’havia recuperat dels estralls de la Guerra Civil construint un edifici fastuós en un temps rècord. La construcció va haver de bregar, fins i tot, amb les restriccions elèctriques –per la qual cosa, segons llegim a les memòries de Lloveras, algun delegat va veure inoportú autoritzar l’obertura d’un centre de diversió on el consum de llum elèctrica, deia, seria excessiu–.
La façana principal d'un regust entre classicista i art déco tenia un frontal en el qual destacava un grup de deu columnes a la primera planta i el nom del teatre a la part superior amb un escut d'armes al bell mig; tot rematat per una balustrada. Inicialment, tenia unes escales a la porta principal que l’Ajuntament va ordenar demolir perquè naixien a la vorera –l’endemà mateix de la inauguració el consistori barceloní va negar al Calderón el permís per obrir fins que no executessin l’ordre–.
L’immoble que allotjava el Calderón, el Candilejas i el Cine Cristina va ser adquirit l’any 1967 per una entitat bancària que el va enderrocar per construir-hi un hotel. Casualment, l’arquitecte Rodríguez Lloveras va ser l’autor dels plànols de l’hotel que esborraria el teatre del xamfrà de Rambla Catalunya amb el carrer Diputació.
El Teatre Calderón va inaugurar-se el 17 de febrer del 1945 amb El alcalde de Zalamea, un drama del dramaturg que li donava nom, amb Rafael Rivelles i Enric Borràs; la funció va anar seguida d’una xerrada sobre Calderón de la Barca a càrrec del director de l’Institut del Teatre i d’un recital poètic amb Rafael Rivelles i Enric Borràs, protagonistes del muntatge, i una jove Aurora Bautista, actriu revelació.
La intenció dels promotors era convertir el Calderón en el Palacio de la Revista, amb vedets, models, vicetiples i ballarines, però la idea no va prosperar i el teatre va acollir un programa variat, amb comèdies musicals, teatre clàssic i contemporani i espectacles folklòrics. Un dels primers èxits, el 1947, va ser Hamlet, amb Alejandro Ulloa, actor habitual del Calderón en la seva primera època.
A mitjan anys cinquanta el teatre es va obrir a l’òpera, i als seixanta va incorporar la sarsuela a la seva programació. Pel que fa al gènere de la revista, convé destacar Te espero en Eslava, que amb motiu de les seves cent funcions, el 6 de novembre del 1959, va retre un homenatge a la seva estrella, la debutant Conchita Velasco. La dècada dels anys seixanta va rebre igualment el teatre independent de Ricard Salvat, amb Primera història d’Esther, d’Espriu, i Nord enllà, un text de Salvat dirigit per Maria Aurèlia Capmany; també la dansa de Mariemma o el musical El hombre de la Mancha, amb Nati Mistral i el baríton Luis Sagi-Vela. L’últim espectacle programat al teatre fou El casado casa quiere, d’Alfonso Paso, estrenat el 2 de març del 1967.
Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.
Pérez de Olaguer, Gonzalo. Memòria crítica. Els anys difícils del teatre català. Tarragona: Arola Editors, 2008.
Rodríguez Lloveras, Josep. 35 años de teatro tras la cortina. Barcelona: I.G.S.B.H.S.A., 1970.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.
Consultes web
Blog Barcelofília [Consulta: 25 juliol 2017]
Hemeroteca de La Vanguardia [Consulta: 25 juliol 2017]
El Alcalde de Zalamea. Inauguració del Teatro Calderón de Barcelona, 17 de febrer de 1945:
Fotografia 1: entrada principal del teatre
Fotografies 2 i 3: escena
Fotografia 4: imatge del públic al vestíbul
Fotografia 5: imatge del públic a platea
Fotografia 6: Imatge del públic al primer pis
Autor: Carlos Pérez de Rozas (1920-1990), MAE, Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
