Josefina Tàpias

Actriu

Pasquala Josefa Tàpias Martínez, Josefina Tàpias de Maestre.

Debutà de molt jove als escenaris catalans en companyies de teatre d’aficionats i es formà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic que dirigia Adrià Gual, amb qui comença a representar el 1920. S’inicia com a dama jove a Marianela a l’Estudi Cirera, de la mà de Pepe Cirera.  Dos anys després, marxa a Madrid per formar part de la companyia de María Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, i debuta el 25 de febrer del 1922 al Teatre Princesa amb El estigma, de  José Echegaray.  Amb la companyia Guerrero-Mendoza inicia una gira per Hispanoamèrica. Al setembre del 1927, torna de la capital madrilenya i es converteix en la primera actriu de l’elenc estable del Teatre Català del Novetats, dirigit per Joaquim Montero. En acabar els seus compromisos en el Novetats, a finals d'abril del 1928, crea companyia pròpia per anar de gira per Catalunya amb Mariàngela, d’Agustí Collado. A començament de la temporada 1928-1929, la trobem com a primera dama de la companyia Claramunt-Adrià al Teatre Talia, i poc després treballa en la mateixa categoria a la d’Enric Borràs. A començaments del 1931, s’instal·la a València, per treballar al Teatre Eslava de la capital del Túria. La retrobada amb el públic català es produeix al maig del 1931 amb La octava mujer de barba azul, al Teatre Goya, amb la companyia d'Esteban Juan. Després de nombrosos èxits durant l'estiu, torna a l’Eslava de València (temporada 1931-1932). Al seu retorn a Barcelona, s’incorpora a la companyia de Rosario Pino i Emilio Thuiller, instal·lada en el Poliorama, espai on treballa també l’any següent amb Pepita Díaz de Artigas i Manuel Collado. L’any 1934 torna a formar la seva pròpia companyia i actua al Poliorama. Es va casar amb el comediògraf valencià Felipe Melià Bernabeu, qui, arran de la guerra civil espanyola, es va exiliar a Sud-amèrica.

El maig del 1943 entra a la companyia de Manolita Ruiz i inicia una gira per Aragó i la costa cantàbrica. S’instal·la a Madrid i actua amb diverses companyies de la capital. Les seves escasses visites a la ciutat comtal, durant els anys quaranta i cinquanta, són el resultat de les gires que fa per Espanya. El 1956 forma part de la segona companyia d’Arturo Serrano i dos anys després de la de Fernando Vallejo. S’instal·la definitivament a Barcelona, on treballa al Teatre Candilejas (1959) i, durant la dècada dels anys seixanta, és titular de la Companyia catalana del Romea durant diverses temporades.

Als anys setanta participa assíduament en «Radioteatro», programa de sessions de teatre emeses per Radio Barcelona. Durant els darrers anys de la seva vida es dedica a la televisió i participa en sèries i programes, com El xou de la família Pera, Lletres catalanes, Estudio 1, Teatro catalán, Vostè jutja, etc.

És una de les figures més representatives de l’escena catalana i espanyola del segle XX. Durant més del cinquanta anys formà part de nombroses companyies de primera línia, tant de Barcelona com de Madrid, i amb una intensa activitat professional, que la portà del drama a la comèdia, del teatre d’adults a les representacions d’infants. Tàpias és l’expressió més pura de l’actriu que triomfa als escenaris de les gran capitals amb l’esforç continu, però que també fa arribar el seu talent als petits pobles de província en gires per tot Espanya. Participà en nombrosos festivals i cicles de teatre.

La seva versatilitat la va portar a treballar al teatre però també al cinema mut i al sonor, a la ràdio i a la televisió.

6 maig 1920. Julieta i Romeu. William Shakespeare. Dir.: Adrià Gual. Teatre Goya. Companyia Escola Catalana d’Art Dramàtic.

30 gener 1921. Marianela. Benito Pérez Galdós. Estudi Cirera. Companyia de Pepe Cirera.

4 desembre 1921. Mar i cel. Àngel Guimerà. Estudi Cirera. Companyia de Pepe Cirera.

9 desembre 1921. Alta banca. Àngel Guimerà. Dir.: Alejandro Nolla. Teatre Català Novetats. Companyia Catalana Àngel Guimerà.

1 octubre 1927. Un estudiant de Vic. Josep Maria de Sagarra. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

13 octubre 1927. La pecadora. Àngel Guimerà. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

30 octubre 1927. La rondalla del miracle. Josep Maria Folch i Torres. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

31 octubre 1927. Sogra i nora. Josep Pin i Soler. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

12 novembre 1927. Bola de neu. Carles Soldevila. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

4 desembre 1927. La vall de Josafat. Pompeu Creuet. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

1 gener 1928. Mar i cel. Àngel Guimerà. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

10 gener 1928. Sang blava. Josep Pous i Pagès. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

10 gener 1928. El rei per força. Lluís Capdevila. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

14 gener 1928. Seny i amor, amo i senyor. Avel·lí Artís. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

2 març 1928. Isabel Cortès, viuda de Pujol. Avel·lí Artís. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

3 març 1928. Els fracassats. H. R. Lenormand. Dir.: Joaquim Montero. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

7 abril 1928. Maria Lluïsa i els seus pretendents. Josep Pous i Pagès. Teatre Català Novetats. Companyia Titular Catalana.

1 setembre 1928. Toreros d'hivern. Anton Ferrer i Codina. Teatre Talia. Companyia de Josep Claramunt i Llorenç Adrià.

5 setembre 1928. La Papallona. Narcís Oller. Teatre Talia. Companyia de Josep Claramunt i Llorenç Adrià.

30 octubre 1928. Don Juan Tenorio. José Zorrilla. Teatre Olympia. Companyia d'Enric Borràs.

22 novembre 1928. La llar apagada. Ignasi Iglesias. Teatre El Jardí (Figueres). Companyia d'Enric Borràs.

13 gener 1929. Ifigènia a Tàurida. Goethe. Palau de la Música Catalana.

19 maig 1929. Jo no sabia que el món era així. Amadeo Vives.  Dir.: Carles Capdevila. Teatre Català Novetats. Companyia catalana.

28 juny 1929. El alcalde de Zalamea. Calderón de la Barca. Teatre Còmic.

29 maig 1931. La octava mujer de barba azul. Alfred Savoir. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan.

2 juny 1931. Es mi hombre. Alfonso Tudela. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan.

2 juny 1931. Todo para ti. Pedro Muñoz Seca. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan.

3 juny 1931. A campo traviesa. Felipe Sassone. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan.

6 juny 1931. La bella ilusión. Juan José Cadenas i Enrique F. Gutiérrez Roig. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan.

10 juny 1931. Pluma en el viento. Joaquín Dicenta. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan .

11 juny 1931. La noche loca. Teatre Goya. Companyia d'Esteban Juan.

30 març 1932. Cuando los hijos de Eva no son los hijos de Adán. Jacinto Benavente. Poliorama. Companyia de Rosario Pino i Emilio Thuiller.

3 maig 1932. Oro viejo. Emilio Hernández Pino. Poliorama. Companyia de Rosario Pino i Emilio Thuiller.

27 maig 1933. La moral del divorcio. Jacinto Benavente. Dir.: Eduardo Marquina. Teatre Poliorama. Companyia Pepita Díaz de Artigas i Manuel Collado.

31 maig 1933. Bodas de Sangre. Federico García Lorca. Dir.: Eduardo Marquina. Teatre Poliorama. Teatre Poliorama. Companyia Pepita Díaz de Artigas i Manuel Collado.

7 juny 1933. La vida pícara. Hermanos Álvarez Quintero. Dir.: Eduardo Marquina. Teatre Poliorama. Companyia Pepita Díaz de Artigas i Manuel Collado.

14 juny 1933. Barrios bajos. Luis Fernández Ardavín. Dir.: Eduardo Marquina. Teatre Poliorama. Companyia Pepita Díaz de Artigas i Manuel Collado.

23 octubre 1934. Madre Alegría. Luis Fernández de Sevilla. Teatre Poliorama. Companyia Josefina Tàpias.

8 novembre 1934. La plaça de Sant Joan. Josep Maria de Sagarra. Dir.: Carles Capdevila. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.

4 abril 1942. En Flandes se ha puesto el sol. Eduardo Marquina. Teatre Urquinaona. Companyia d’Alfonso Muñoz.

15 abril 1942. Rosas de otoño. Jacinto Benavente. Teatre Urquinaona. Companyia de Alfonso Muñoz.

30 setembre 1944. Don Juan Tenorio. José Zorrilla. Teatre Condal.

30 agost 1945. Nieve en mayo. Jacinto Benavente. Teatre Comèdia. Companyia de Mariano Asquerino.

16 gener 1950. El zoo de cristal. Tennessee Williams. CAPSA. Companyia de Teatre de Cambra.

20 març 1950. Leocadia. Jean Anouilh. CAPSA. Companyia de Teatre de Cambra de Barcelona.

12 desembre 1950. La piel de nuestros dientes. Thornton Wilder. Teatre Romea. Companyia de Teatre de Cambra.

24 abril 1951. La vuelta al mundo. Adaptació de Fernando P. de Cambra. Teatre Poliorama. Companyia de José Subirats.

8 maig 1951. Estrictamente familiar. Juan Germán Schröeder. Teatre Poliorama. Companyia de José Subirana.

25 febrer 1953. Albert i Francina. Ferran Soldevila. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.

3 novembre 1953. Tres sombreros de copa. Miguel Mihura. Teatre Romea. Teatre de Cambra.

27 gener 1954. El cuarto de estar. Graham Greene. Dir.: Antonio Senillosa y Mario Lacruz. Teatre Romea. Companyia Teatre Club.

29 abril 1954. La marquesa Rosalinda. Ramón María del Valle-Inclán.  Cúpula del Coliseum. Companyia Teatro Circular de la Farándula.

19 juny 1954.  Fuenteovejuna. Lope de Vega. Plaza del Rey (Barcelona). Companyia Teatre de Cambra.

25 juny 1954. Medea. Eurípides. Dir.: Antonio de Cabo i Rafael Richard. Teatre Grec. Companyia Teatre de Cambra.

22 setembre 1954. El cuarto de estar. Graham Greene. Dir.: José Luis Alonso. Teatre Comèdia. Companyia de Maria Jesús Valdés i Jose María Mompin.

4 abril 1955. El silencio de Dios. Julio Manegat. Dir.: Esteve Polls.  Teatre Romea. Companyia Teatre de Cambra.

16 desembre 1955. La torre sobre el gallinero. Vittorio Calvino. Dir.: Francisco Cruzate. Teatre Romea. Companyia Palestra del Arte Dramático.

30 abril 1956. El chal azul. Antonio Bolea Vidal. Dir.: José Bartomeus. Teatre Comèdia. Companyia Club María Guerrero.

8 maig 1956. Soledad. Miguel de Unamuno. Teatre Windsor. Companyia d’Arturo Serrano.

12 agost 1956 El crimen paga. Dir.: Arturo Serrano. Teatre Comèdia. Companyia d’Arturo Serrano.

8 novembre 1957. Café del Liceo. Jaime de Armiñán. Dir.: Adolfo Marsillach. Teatre Windsor. Companyia de Adolfo Marsillach.

23 abril 1958. Don Quijote. Cervantes. Adaptació de Pedro Sanz Falguera. Dir.: Fernando Vallejo. Palau de la Música. Companyia de Fernando Vallejo.

3 juny 1958. La rosa tatuada. Tennesse Williams. Dir.: Antonio de Cabo. Teatre Comèdia.

3 febrer 1959. La desconcertante señora Savage. John Patrick. Dir.: Antoni Chic. Teatre Candilejas. Companyia Titular.

21 gener 1960. La cinglera de la mort. Cecília Mantua. Dir.: Pedro Gil. Teatre Guimerà. Companyia Titular Catalana.

4 febrer 1960. La princesa Pell d'Ase. Lluís Coquard. Dir.: Pedro Gil. Teatre Guimerà. Companyia Titular Catalana.

26 maig 1960. El milagro del pan y de los peces. José María Rodríguez Méndez. Dir.: Ramiro Bascompte. Teatre Candilejas. Companyia Teatre de Cambra.

22 febrer 1961. La medalla. Solo de violin. Juan Navarro. Dir.: Antonio Chic. Teatre Candilejas. Companyia Teatre de Cambra.

24 febrer 1961. Los inocentes de la Moncloa. José María Rodríguez Méndez. Dir.: Ramiro Bascompte. Teatre Candilejas. Companyia d’Artistes de Barcelona.

27 abril 1961. El amor es un potro desbocado. Luis Escobar. Dir.: Luis Escobar. Teatre Barcelona. Companyia d’Asunción Sancho.

20 maig 1961. El fiscal Requesens. Josep Maria de Sagarra. Dir.: Antonio Chic. Teatre Candilejas. Companyia de Ramiro Bascompte.

29 abril 1962. El tintero. Carlos Muñiz. Teatre Guimerà. Companyia creada exprofeso per a aquesta obra.

31 juliol 1962. Una noche de primavera sin sueño. Enrique Jardiel Poncela. Dir.: Ramiro Bascompte. Companyia d’Artistes de Barcelona.

16 octubre 1962. Llegaran ochenta mil. Jaime Ministral Masià. Dir.: Ramiro Bascompte. Companyia d’Artistes de Barcelona.

29 març 1964. La atareada del Paraíso. José María Pemán. Dir.: Francesc d'Asis Toboso. Teatre Romea. Companyia de María Matilde Almendros i Tina Gascó.

12 juny 1964. Mucho ruido y pocas nueces. William Shakespeare. Dir.: Ramiro Bascompte. Teatre Candilejas. Companyia Titular Catalana.

20 novembre 1964. Els fugitius de la Plaça Reial. Sempronio. Dir.: Ramiro Bascompte. Candilejas. Companyia Titular Catalana.

12 gener 1965. Una vella coneguda olor. Josep Maria Benet i Jornet. Dir.: Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea. Companyia Titular Catalana.

21 maig 1965. Lejano pariente sin sombrero. Mercedes Ballesteros. Dir.: Claudio de la Torre. Teatre Windsor. Companyia d’Alejandro Ulloa.

27 octubre 1965. La zapatera prodigiosa. Federico García Lorca. Dir. Esteve Polls. Poliorama. Companyia Teatre Popular de Barcelona.

26 març 1967. Jo, el serial i la gallina. Joan Vila-Casas i Joan Capri. Romea. Companyia de Comedias de Joan Capri.

4 desembre 1968. L'enterrament és a les quatre. Joan Vila Casas. Dir.: Antoni Chic. Teatre Windsor. Companyia de Montserrat Carulla i Josep Ignasi Abadal.

5 març 1969. El món per un forat. Joan Mas. Dir.: Antoni Chic. Teatre Romea. Companyia de Montserrat Carulla i Josep Ignasi Abadal.

7 octubre 1969. Pigmalió. Bernard Shaw. Dir.: Antoni Chic. Teatre Romea. Companyia de Montserrat Carulla i Josep Ignasi Abadal.

4 setembre 1971. L'hostal de la Glòria. Josep Maria de Sagarra. Dir.: Mario Cabré. Teatre Romea. Companyia de María Matilde Almendros.

20 març 1972. Un pobre diable. Xavier Regàs. Teatre Romea.

Obres publicades o pel·lícules en les quals va actuar.

1920. Un millonario va a casarse, de Julián de la Cantera.La revoltosa, de Florián Rey.

1924. Pepita Jiménez, d'Agustín Carrasco.

1925. Por un milagro de amor, de Luis R. Alonso.

1929. L'auca del senyor Esteve, de Lucas Argilés.

1942. Pánico en el transatlántico, d’Ignacio F. Iquino.

1945. El misterioso viajero del Clipper, de Gonzalo Delgrás; Ángela es así, de Ramón Quadreny.

1947. La gran barrera, de Antonio Sau Olite.

1948. Un viaje de novios, de Gonzalo Delgrás.

1951. Correo del rey, de Ricardo Gascón.

1955. Camino cortado, d’Ignacio F. Iquino.

1957. La cárcel de cristal, de Julio Coll.

1959. Miss Cuplé, de Pedro Lazaga; Las locuras de Bárbara, de Tulio Demicheli.

1962. Las hijas del Cid, de Miguel Iglesias; El amor de los amores, de Juan de Orduña.

1963. Los tarantos, de Francisco Rovira Beleta.

1964. La boda era a las doce, de Julio Salvador.

1965. El castigador, de Juan Bosch; Los pianos mecánicos, de Juan Antonio Bardem.

1968. El rublo de las dos caras, d’Etienne Périer.

1970. Las piernas de la serpiente, de Juan Xiol.

1975. Furia española, de Francesc Betriu.

1978. Vámonos, Bárbara, de Cecilia Bartolomé.

1980. Los últimos golpes de «El Torete», de José Antonio de la Loma.

1981. El vicari d'Olot, de Ventura Pons.

1982. La revolta dels ocells, de Josep Lluís Comerón.

1989. Bueno y tierno como un ángel, de José María Blanco.

Hemeroteca de La Vanguardia

Josefina Tàpias a la Viquipèdia

Josefina Tàpias a enciclopèdia.cat

Josefina Tàpias a Internet Movie Database (IMDb)

Josefina Tàpias a la col·lecció del MAE