Desbarats

Aquesta obra aplega un conjunt de peces teatrals breus que l'autor començà a escriure com a divertiment. Als anys quaranta, Villalonga i la seva esposa passaven la nit de Nadal a un casal de Palma, convidats per la família Maroto-Coll, i en concret per dona Maria Coll, vídua del marquès de Can Ferrandell. Cada any, durant la vetllada, l'escriptor llegia un desbarat amb motiu de la festa. Anys més tard, Jaume Vidal Alcover reuní totes aquestes peces en un sol volum, al qual posà per títol Desbarats. El llibre consta de dues parts. La primera —conformada per les peces, escrites als anys quaranta, Sa marquesa se disposa a anar a n'es teatro, Sa venguda de s'Infanta, Economia en 1940, Viatge a Lisboa en 1945, Viatge a París en 1947, Bromes a la Manxa, A través de la Manxa, Hi feren ben a prop i Cock-tail a un vei palau— té un elevat to humorístic, costumista i caricaturesc, i els protagonistes eren els mateixos membres de l'auditori i, principalment, la vídua del marquès, «la marquesa de Pax», coneguda com a «Mumare». La segona —formada pels textos, escrits de 1956 a 1963, L'Esfinx, La Tuta i la Ramoneta, Alta i Benemèrita Senyora i Festa Major— conté peces més filosòfiques, properes al teatre de l'absurd.

La primera edició de l'obra, que és de 1965, té un pròleg de Jaume Vidal Alcover i es publicà a l'Editorial Daedalus. L'any 1975 n'aparegué una nova edició, ara amb un pròleg de Joan Sales i publicada a Club Editor. Aquesta edició, amb un nou títol (La marquesa de Pax i altres narracions), aplega dos nous desbarats: Na Bàrbara Titana i el general i Cock-tail en un nou palau. Així mateix, l'ordenació dels desbarats és també una altra.