Logo Institut del Teatre

Frederic Soler «Pitarra»

Estrena: Teatre Romea29-10-1872
Publicació: BarcelonaLa Escena Catalana, núm. 851872

Redactor/a: Enric Ciurans

Descripció

Comèdia d'ambientació rural escrita per Frederic Soler i estrenada al Teatre Romea el 29 d'octubre de 1872, que va obtenir un gran èxit. El repartiment d'aquest drama en tres actes i en vers (denominació que de manera equívoca li atorgà el mateix autor) estava encapçalat per Francesca Soler de Ros (Paula), Lleó Fontova (Roc) i Iscle Soler (Joan, el baró de Santa Agnès), a qui acompanyaven Caterina Mirambell (Antònia), Joaquim Garcia Parreño (Josep), Frederic Fuentes (Genís), Miquel Llimona (Gregori) i Rosa Cazurro (Roseta).

L'assumpte girava a l'entorn d'una dida que salva la seva jove pubilla, Roseta, òrfena de mare, de caure en un matrimoni per conveniència amb un home d'edat, el baró de Santa Agnès. La dida ocupa el lloc de la mare difunta, d'una manera lleial i absolutament emotiva segons els clixés socials de l'època. A la fi, Roseta es casarà amb un pobre orfe recollit a la hisenda per caritat. Segons Josep M. Poblet: «Entre els grans tipus del nostre teatre rural, possiblement són la Paula de La dida i el Manelic de Terra baixa els personatges que han entrat més profundament al cor de les multituds. La Paula, com la dona nostra casolana, és la pagesa que furga i que sap on jeu la llebre». Mig any després (3 maig 1873), la quaranta-dosena funció serví per homenatjar el mateix Soler en una atmosfera entusiasta que emplenà fins al capdamunt el Romea, tal com explica detalladament Josep M. Poblet.

La temporada 1891-1892 se n'havia de representar la versió castellana, a càrrec de Federico Urrecha, a Madrid, cosa que finalment no es produí. El 1910 es representà en una sessió d'homenatge al rei Alfons XIII, de pas per Barcelona, també al Romea.

El gran èxit obtingut per La dida provocà que Josep Feliu i Codina escrivís una novel·la amb el mateix argument, que també titulà La dida. Entre les peces rurals de Soler, La dida destaca per la perfecció formal, característica que dugué Francesc Pujols a escriure: «Malgrat la innocència i la insignificança de l'argument, és l'obra teatral més ben construïda de les que coneixem d'aquí i de fora d'aquí» (Diari de Barcelona, 3 juliol 1938). El 8 d'abril de 1915 fou escollida per inaugurar el Cicle Històric de la Comèdia Catalana organitzat per la la revista El Teatre Català, protagonitzada per Carme Parreño i Ermengol Goula, i va rebre l'elogi unànime de la premsa catalana de l'època.

Entre les reposicions, cal citar la representada per la Companyia Catalana del Romea, al Cicle de Teatre Llatí, el 1960, i el gener de 1964 es tornà a representar amb motiu dels Festivals del Centenari del Romea, a càrrec d'una companyia dirigida per Màrius Cabré, amb Joan Cumellas com a director de l'espectacle. L'1 de febrer de 1974 fou representada per la Companyia de Maria Matilde Almendros, també al Romea.


Bibliografia
  • Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, p. 301-312.
  • Poblet, Josep M. Frederic Soler. Serafí Pitarra. Barcelona: Aedos, 1967, p. 167-179.

Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x