Logo Institut del Teatre

Sant Feliu de Guíxols, Girona, 30-3-1843  Buenos Aires, Argentina12-8-1917

Director d'orquestra

Redactor/a: Francesc Perelló

Biografia

Fill del matrimoni barceloní format per Joan Goula i Llorens, llibreter d'ofici, i Maria Soley i Horri. Després de rebre nocions primàries de música a Sant Feliu de Guíxols, a disset anys es va traslladar a Barcelona, on va residir fins a 1866. Hi inicià estudis musicals amb el compositor maonès Nicolau Manent. Treballà al Gran Teatre del Liceu i al Teatre dels Camps Elisis, feines que compaginà amb la tasca d'ensenyament de piano. Inicià la carrera com a director d'orquestra i mestre concertador a Mallorca, on entre els anys 1866 i 1870 tingué un pes important, a més de ser l'introductor del wagnerisme a l'illa. Fundà i dirigí l'Orfeó Republicà Balear (1867), agrupació coral que es mantingué molt lligada als Cors de Clavé. Però sobretot s'encarregà en diferents temporades de la direcció, al Teatre Principal de Palma, de muntatges operístics de Giuseppe Verdi (Macbeth, Il trovatore, Attila, I lombardi, Rigoletto), Gaetano Donizetti (La favorita), Gioachino Rossini (Il barbiere di Seviglia, Guillaume Tell) i Charles Gounod (Faust), entre d'altres.

El 1868 va contreure matrimoni amb la soprano Dionísia Fité, a qui impartia classes de cant. És a partir de 1870 que la seva carrera artística va fer un salt qualitatiu, ja que començà a treballar com a director d'orquestra arreu d'Europa: Moscou, Hamburg, Berlín, Dresden, Munic, Leipzig, Stuttgart, Lisboa, Sant Petersburg, etc. El 22 d'agost del1874, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, s'estrenà sota la seva direcció el Rèquiem de Verdi, que un any abans s'havia estrenat a Milà. Amb motiu de la crítica situació política que el 1880 patia Rússia, Goula acceptà una oferta per dirigir el Teatro Real de Madrid i deixà la direcció del teatre de Sant Petersburg, indret on durant sis temporades tingué força èxit, fins al punt de rebre com a llegat de la difunta emperadriu de Rússia un anell de brillants com a mostra de reconeixement a la seva trajectòria musical. Entre les temporades 1881 i 1884 dirigí amb èxit el Teatro Real de Madrid i donà a conèixer obres com Aïda, de Verdi; Carmen, de Bizet, o La bella fanciulla di Perth, de Lucilla, entre d'altres. El 1883 dirigí al Gran Teatre del Liceu Lohengrin, de Wagner. En aquest indret també dirigí Tannhäuser (1887), del mateix Wagner; Aïda (1887), de Verdi; Carmen (1888), de Bizet; Romeo et Julietta, de Gounod; Lakmé (1898), de Léo Delibes; Els Pirineus (1902), de Felip Pedrell, i Tosca, de Puccini. Retornà al Principal de Palma, on entre el 29 de maig i el 9 de juny de 1892 tingué força èxit amb les representacions de La Gioconda, d'Amilcare Ponchielli; Mefistofele, d'Arrigo Boito, i La fanciulla del West, de Giacomo Puccini.

A principis de 1890 es proposà implantar l'òpera espanyola a Amèrica, però no fou fins a 1895 que s'instal·là a l'Argentina, d'on no es va moure llevat de comptades ocasions en què va retornar per dirigir algunes companyies d'òpera del Liceu de Barcelona i del Teatre Principal de Palma. De fet, juntament amb el seu fill, Joan Goula Fité, dirigí la companyia d'òpera del Teatre Principal de Palma l'abril de 1898 i el febrer de 1902, i també la companyia procedent en part del Gran Teatre del Liceu de Barcelona que el 2 de febrer de 1902 inaugurà amb La Bohème, de Puccini, el Teatre Líric de Palma. El 7 de maig de 1908, amb seixanta-cinc anys, es tornà a casar: ho feu a Buenos Aires amb la jove Elisabeth Grasot i Sant Martí, de trenta-quatre anys i filla d'una de les famílies catalanes més influents de la capital argentina. Durant els primers anys del segle xx, Goula muntà sense gaire èxit diverses companyies per estrenar el seu repertori al Teatro Colón de Buenos Aires. Hi presentà, entre altres obres, Els Pirineus (1910), de Pedrell. També fundà el 1910 el Conservatorio Argentino de Música y Canto. Morí pràcticament en la misèria i oblidat de tothom a setanta-quatre anys.

Com a compositor és autor de la música de diverses obres escèniques: El testamento de un brujo, comèdia de màgia de Josep Feliu i Codina, estrenada l'11 de novembre de 1876 al Teatro del Circo de Madrid; A la voreta del mar, opereta amb lletra de Damas Calvet, estrenada al Teatre Principal de Barcelona el 26 de maig de 1881; La flor de la vall, drama d'Apel·les Mestres, estrenat el 2 de juny de 1897; Vesprada d'estiu, de Conrad Roure, estrenada el 25 de juny de 1897. També musicà poemes i himnes i deixà escrites partitures de música religiosa i de balls espectacles, entre els quals Clye o El triomf de Venus (1889). Impartí també classes de cant i descobrí grans figures; en podem destacar: Francesc Mateu «Uetam», que feu debutar al Teatre Principal de Palma el 27 de novembre de 1869 amb Linda di Chamounix, de Donizetti; Ramon Blanchart, que va fer debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1883 amb Faust, de Gounod, i Francesc Viñas, que feu debutar el 9 de febrer de 1888 al Gran Teatre del Liceu amb Lohengrin, de Richard Wagner. Altres deixebles seus foren el tenor català Josep Palet i els cantants mallorquins Miquel Riera, tenor, i Bartomeu Massanet, baix.


Significació

És considerat l'introductor de Wagner en l'escena de Barcelona i fou un dels directors catalans del segle xix amb més projecció internacional. Va ésser una figura important tant en l'àmbit nacional com en l'internacional. En la seva tasca pedagògica descobrí grans figures.


Bibliografia

Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear, volums III i IX. Barcelona: Edicions 62, 2000-2003.

Bussot i Liñón, Gerard. El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix). Sant Feliu de Guíxols: Edicions Àncora, 1992, p. 2-5.

 


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x