El casament d'en Terregada

Més enllà de l'argument, més aviat prim, el quadre és essencialment efectista i ens presenta una realitat recurrent en les peces de Vallmitjana: la del món suburbial de l'hampa i de la prostitució dels baixos fons barcelonins. Un retrat fidel, tant pel que fa a l'ús de la llengua, amb un ús treballat de l'argot propi d'aquest món com a recurs literari (de tal manera que, en alguns fragments, situa l'espectador al límit de la comprensió), com pel que fa a la construcció dels personatges: malfactors, bagasses, trinxeraires, etc. En una peça breu, d'un sol acte, assistim a baralles, discussions, infidelitats, tiberis i borratxeres que, en una successió frenètica, sorprenen per la seva agilitat i cruesa.

El personatge d'en Terregada és un personatge recurrent i individualitzat en l'obra de Vallmitjana. Ja havia aparegut a les novel·les Sota Montjuïc (1908) i La Xava (1910), i al monòleg En Terregada (1910). Ell és, de fet, la quinta essència d'aquest submon miserable i suburbial. Viu al marge de la llei i s'embolica en baralles, afers de faldilles, robatoris, etc. Així doncs, esdevé un antiheroi de cap a peus, entregat al vici material i a la baixesa moral.

En una adaptació d'Albert Mestres, que reunia en un sol text el monòleg En Terregada (1910), el sainet El casament d'en Terregada (1913) i alguns passatges de la novel·la Sota Montjuïc (1908), El casament d'en Terregada es va reestrenar a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya durant el primer trimestre de l'any 2009 sota la direcció de Joan Castells.

• Foguet i Boreu, Francesc; Mestres, Albert. «El teatre de Vallmitjana en el seu temps». A: Vallmitjana, Juli. Teatre. Vol. 2. Barcelona: Edicions de 1984, 2006, p. 7-45.
• Foguet i Boreu, Francesc. «Els herois del renec i la punyalada». A: Vallmitjana, Juli. El casament d'en Terregada. Adaptació d'Albert Mestres. Barcelona: Edicions de 1984, 2009, p. 7-14.