Eivissa (vila)

A Eivissa, des de l'edat mitjana fins al segle xviii, hi havia escenificacions de teatre religiós, com bé ho demostren tant les representacions que tenim documentades des de 1502 del Dijous i el Divendres Sant com també el fet que una part del poc teatre que subsistia a començament del segle xx era teatre nadalenc o pasqual (la Passió, els pastorells, l'Adoració dels Reis d'Orient, etc.). Tanmateix, l'únic text pitiús amb escenes del Davallament que es conserva és la Passió i Mort de Cristo Nostre Senyor, copiada per Lluc Cardona el 25 de febrer de 1763. Es tracta, a més, de l'única Passió amb trets dialectals insulars del segle xviii que es conserva a les Balears.

Al segle xix es fundà la Sociedad Artística (1866-1886), una associació cultural ubicada al barri de la Marina que comptava amb un petit teatre i on actuaren companyies d'aficionats i petites companyies de fora. Dos anys després de dissoldre's l'associació es creà, en substitució d'aquesta, el Centre Artesà d'Eivissa, ubicat en un pis del carrer de sa Creu, també al mateix barri de la Marina. El 1889 s'hi habilità un teatre que funcionà fins a mitjan anys cinquanta del segle xx amb representacions teatrals i sarsueles. L'any 1910 s'hi instal·là el Centre Catòlic d'Eivissa, que comptava amb un grup de teatre d'aficionats que també participà en les activitats del Centre Artesà.

Sens dubte, però, el local que marcà el ritme teatral dels anys següents va ser el Teatre Pereira, el primer edifici teatral públic que es construí a la ciutat. Fou inaugurat el 6 d'abril de 1899 i és el teatre més representatiu d'Eivissa. Des dels seus inicis els muntatges que ha acollit han estat diversos i tant de companyies eivissenques com de fora de l'illa, la majoria en castellà: representacions teatrals, sarsueles i espectacles de varietats. També s'hi ha projectat cinema i ha servit de local per a esdeveniments multitudinaris, concerts i actes polítics, entre d'altres.

A començament del segle xx, el 1912, s'inaugurà el cinema-teatre Serra, ubicat al passeig de Vara de Rey. Pensat inicialment com a sala de projeccions cinematogràfiques i d'espectacles de varietats, durant tots aquests anys també ha acollit, com en el cas del Pereira, espectacles i actes molt diversos.

Durant la postguerra, el teatre d'autors eivissencs, com Mn. Isidor Macabich i Mn. Bartomeu Ribas, és en castellà i marcadament nacionalcatòlic. Ben diferent és, en canvi, l'aportació teatral feta, a partir dels anys cinquanta, per l'escriptor Marià Villangómez. També en la mateixa dècada, i sota la direcció de Vicente Valero, del catedràtic de l'institut senyor Tormo i d'Alexandre Villangómez (germà de l'esmentat Marià), nasqué el Grup Escènic Ebusus. Es tracta d'una agrupació d'aficionats que, durant les dècades dels cinquanta i seixanta, representaren muntatges d'autors com Buero Vallejo, Miguel Mihura o Calvo Sotelo, entre d'altres. En fou membre la mestra d'escola i professora de música i cant Pepita Escandell Bonet, autora també d'un bon nombre d'obres de teatre costumista escrites en català dialectal i que es començaren a publicar a partir de 1983.

Més enllà de l'obertura d'alguns locals de cinema o d'esbarjo que han programat esporàdicament representacions teatrals, com el cinema Cartago (1969) o la sala de festes del Casino de Ibiza (1978), o d'indrets habilitats durant alguns anys com a espais escènics (és el cas del Polvorí, dels anys setanta als noranta), a partir de final dels anys seixanta cal tenir en compte la proliferació de noves companyies teatrals. Entre aquestes companyies, destaca el Grup de Teatre Experimental de l'Escola d'Arts i Oficis d'Eivissa, que va néixer el 1969 i que ha duit a escena una gran quantitat d'obres, tant en català com en castellà. D'entre els seus integrants han sorgit diversos directors teatrals, com Dolors Cordera, Ramon Taboada i Juanjo Torres. També el Grup Amateur de Teatre (GAT), fundat el 1975 per Merche Chapí, amb una intensa trajectòria, i a partir del qual sorgiren, el 1982, l'Escola de Teatre GAT i, el 1999, el Club de Teatre GAT, un punt de trobada per a tots aquells interessats en les arts escèniques. Cal afegir-hi, també, un seguit de companyies com Capicua (1981-1986), Foc i Fum (1982), Grup de Teatre Casino des Moll (1983), Taller Teatre Eivissa (1987-1988) i, a partir de la implantació de l'ensenyament secundari a l'illa, el 1980, d'altres de dependents de centres educatius.

• Macabich, Isidor. Historia de Ibiza. Palma: Impremta Alfa, 1954.
• Nadal, Antoni. «Els teatres menorquí, eivissenc i formenterer del segle xx». A: Estudis sobre el teatre català del segle xx. Barcelona/Palma: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Universitat de les Illes Balears, 2005, p. 121-129.
• Torres Torres, Marià. Lluc Cardona. Passió y Mort de Christo Nostre Señor. (Antic teatre religiós a les Pitiüses. Segle xviii). Eivissa: Editorial Mediterrània-Eivissa, 2001.
• Villangómez, Marià. «El Cine Serra i el Teatre Pereira». A: El llambreig en la fosca. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 2001, p. 91-92, 97.