Cançó d'amor i de guerra

Acte I

L'acció transcorre al Rosselló el 1793, en els anys de la França revolucionària. L'escena té lloc en una forja on treballen diversos operaris, entre els quals Eloi, enamorat de la filla de l'amo, Francina, desitjada amb més possibilitats per Ferran Ridau, fill de l'alcalde. En ser l'onomàstica de l'amo, Andreu, els nois esperen gaudir de festa a la feina; quan marxen tots, Eloi roman al taller adduint que espera el seu avi, que ha de venir a felicitar l'amo. Ja sols, Francina i Eloi entonen un duo d'amor. Els interromp Horaci, un revolucionari que intenta convèncer Eloi, sense èxit, dels seus ideals violents. Quan Ferran Ridau es declara a Francina, ella el refusa. En saber que el motiu és l'amor de la noia per Eloi, la tensió puja. Després de la petició de mà de l'alcalde, torna Ferran, s'enfronta amb Eloi i queda malferit. Eloi fuig.

Acte II

Es preparen les noces de Francina amb Ferran. El vell Castellet, l'avi d'Eloi, busca desesperadament el seu net, que arriba disfressat i s'assabenta de la imminència del casori. A l'ermita on s'ha de celebrar arriben tots els protagonistes, entre els quals el mateix Eloi, abillat com a capità de la República. L'alcalde ha de detenir el seu fill Ferran per haver conspirat contra la República, però Eloi l'allibera i, abans de tornar a les seves ocupacions militars, demana a l'amo de la forja que cuidi la seva estimada i el seu avi.

La música és sempre de gran factura. Des de la introducció orquestral de gran solemnitat en els números solistes entre els diversos protagonistes, o la presència de la cèlebre sardana, Martínez Valls va voler deixar constància de les influències operístiques i dels seus coneixements musicals, així com d'una volguda vinculació a les músiques de caràcter popular.