Logo Institut del Teatre

Pere d'Alcàntara Penya Nicolau

Estrena: Teatre Principal (Palma)21-04-1866
Publicació: PalmaEstampa Pere Jusep Gelabert1866

Redactor/a: Joan Mas i Vives

Descripció

Primera obra dramàtica escrita per Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906) durant l'estiu de 1865, a l'època en què Palma va ser assolada per una terrible epidèmia de còlera. Va ser publicada el febrer de 1866 i estrenada al Teatre Principal de la ciutat el 21 d'abril del mateix any. Les representacions es repetiren durant tota la temporada de primavera. L'autor, molt polifacètic, ja tenia una bona reputació com a poeta, litògraf, mestre d'obres i topògraf. Durant el contagi, a diferència d'altres ciutadans benestants, va restar a la ciutat i va activar les obres que dirigia com a arquitecte a fi de donar feina als jornalers desvalguts. Tractà el mateix tema al poema La gent del còlera.

És una peça grotesca de caràcter paròdic que integra elements procedents de l'entremès tradicional, la literatura costumista i el teatre polític. El motiu central descriu l'establiment d'un cordó sanitari en un dels pobles pròxims a la capital de l'illa. Entorn dels sectors conservadors basteix les principals caricatures: la de don Cosme, el cacic terratinent, que prové de la ciutat; la del batle i els regidors, que segueixen els seus dictats, i les del fosser, l'escolà, el mestre i el metge o cirurgià, que executen les seves ordres. Penya creia que la por havia impedit de combatre amb eficàcia la plaga. Sobre l'escenari es converteix en un dels recursos còmics més desenvolupat, aprofitant la tradició burlesca precedent. Permet la presència d'elements recurrents, alguns procedents de l'entremès, com l'ebrietat, la confusió creada per un personatge a qui tothom creu mort, mig enterrat en calç, i que finalment s'incorpora, etc. També s'estrafan escenes de la realitat immediata, com el mateix cordó o la fumigació de les cartes que porta el correu. En contraposició amb els personatges més grotescos, d'altres hi són lleument idealitzats, sobretot el Coix, que representa l'oposició municipal i que és qui aporta més sentit humanitari.

L'obra exigeix força atrezzo i aparell escenogràfic, ja que s'ha de simular un camp de figueres, amb el poble al fons. També hi han d'aparèixer diversos carruatges i un bon nombre de figurants.


Significació

Aquesta farsa té una importància especial en la història del teatre a Mallorca, atès que és la primera obra que, durant les dècades centrals del segle xix, escriu en català el més popular dels escriptors que podem considerar renaixentistes, un autor relacionat amb la literatura culta. També es pot considerar la primera obra del que després va ser conegut com a teatre regional, important durant bona part del segle xx.


Bibliografia
  • Mas i Vives, Joan. El teatre a Mallorca a l'època romàntica. Barcelona: Curial / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986, p. 292-298.
  • Pons Pastor, Antoni. Biografia de Pere d'A. Penya. Mallorca, 1925, p. 127-138.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x