Capitol / Club Capitol

Inaugurat el 23 de setembre del 1926, el Capitol va néixer com una sala cinematogràfica de concepció moderna. Una cúpula rematava el sostre i feia del local, d’un sobri Art Déco, «el preferido de las familias de buen gusto», com pregonava la publicitat. La sala original, de perímetre rectangular i entrada per la Rambla i el carrer Santa Anna, tenia capacitat per a 1.544 persones, distribuïdes a platea i amfiteatre.

El Capitol Cinema es va fer famós gràcies a les façanes publicitàries que va lluir, obra d’Antoni Clavé als primers anys trenta del segle XX i de Fernando Piñana, després de la Guerra Civil. Amb la generosa marquesina que excel·lia a l’entrada, la façana va donar una forta personalitat al local. Tant és així, que la decorada per Clavé amb motiu de l’estrena de Contra el imperio del crimen, l’any 1935, va fer que el Capitol passés a dir-se popularment «Can Pistoles»: el públic va pensar que els impactes de bala simulats a les portes del local eren reals i que el cinema havia estat atracat per una banda criminal.

Igualment, la decoració dels vestíbuls jugava sovint la carta de l’espectacularitat: l’estrena d’El tigre d’Esnapur (1959), per exemple, va convertir el vestíbul del Capitol en una tenda oriental luxosament abillada.

El 22 de juny del 1940, i arran de l’«espanyolització» del nom de sales d’espectacles i comerços de la ciutat imposada pel nou Règim, el Capitol va passar a dir-se Capitolio, denominació que va mantenir fins al 1948. El canvi de rètol va incidir en la decoració del cinema: Joan Munsó Cabús explica que l’empresa gestora va situar la pantalla en una «mena de conjunt arquitectònic que pretenia recordar la majestuositat dels capitolis».

El cinema va patir poques remodelacions, però amb el temps va anar incorporant millores convenientment esbombades pels seus gestors: així, van anunciar la instal·lació del sistema de refrigeració Baviera a la sala de projecció, l’estiu del 1962, dient que el públic tindria la sensació d’estar estiuejant en una vall pirineica.

El 17 de maig del 1989 el Capitol, gestionat per Balañà, va sotmetre’s a una reforma profunda per convertir-se en teatre. Platea i amfiteatre esdevingueren dos espais independents, seguint la tendència de crear multisales iniciada aquells anys: la Sala 1 tenia 523 localitats, i la Sala 2.274. L'autor de la transformació va ser l'arquitecte Enric Mir.

L'1 de març del 2010 la Sala 1 del Capitol va passar a anomenar-se Pepe Rubianes, en homenatge a l'artista, mort el 2009.

El desembre del 2019 es va anunciar el tancament del teatre, que es va fer efectiu el mes de juny de 2020 amb una festa de clausura i d'homenatge, #TheHappyClosing, que es va fer de forma virtual a causa de la pandèmia del coronovarius del 2020.