Barcelona. Pau Claris, 134
Redactor: Carme Tierz Grafià
Dates: 1950-1989 (1969 Teatre - 1977 Cinema)Els anys cinquanta, a la sala d’actes del Gremi de Flequers (el nom oficial del qual era Compañía Auxiliar Panificadora S. A., d’aquí el nom de CAPSA), ja s’havien celebrat funcions teatrals adreçades als socis i simpatitzants, a més d’actuacions musicals; entre elles, el que és considerat com el primer concert de blues a Catalunya, a càrrec de Big Bill Broonzy (1953). Però qui va aconseguir fer passar el Capsa a la història teatral de la ciutat va ser l’actor Pau Garsaball, que va llogar la sala el 1969 per a un període de deu anys. Garsaball volia crear un teatre que partís d’interessos artístics i no comercials, i que tingués una postura crítica davant la realitat. Era una aventura que emprenia, amb més riscos que possibilitats d’èxit, amb la col·laboració, entre d’altres, de Gonzalo Pérez de Olaguer, que es va fer càrrec de la programació.
En el moment de la seva inauguració com a teatre, al novembre de 1969, el Capsa disposava de 330 butaques de platea i 110 d’amfiteatre. Prèviament, va sotmetre’s a obres de modernització i reforma tant de la zona destinada al públic com de l’escenari, que va renovar la seva dotació tècnica.
Tancat com a teatre l’any 1976, el local va mantenir l’activitat com a cinema fins a 1998, sota la gestió de l’empresa Lauren.
Garsaball i els seus col·laboradors es van instal·lar al Capsa, que va obrir el 20 de novembre de 1969 amb El adefesio, de Rafael Alberti, dirigida per Mario Gas, amb escenografia de Fabià Puigserver i la presència en el repartiment de Sílvia Tortosa, Carles Velat i Joan Pera, entre d’altres. Un mes més tard, les funcions es van suspendre per un desacord entre la companyia i l’empresa que va acabar als tribunals. Aquells fets, però, no impediren que, des dels inicis, el Capsa marqués tendència, atrevint-se a programar obres destacades del teatre independent —com ara Guadaña al resucitado, de Ramón Gil Novales, estrenada el mateix 1969 a la Cúpula del Coliseum.
L’escenari del Capsa va acollir des de Cruel Ubris i Mary d’Ous, dels Joglars, a El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, dirigit per Feliu Formosa i amb Enric Majó i Joan Borràs, entre d’altres, un dels grans èxits del teatre català posterior a la Guerra Civil. També l’estrena de Quejío, primera producció de Salvador Távora i La Cuadra de Sevilla; La noche de los assesinos, de José Triana, amb Juan Diego i Emma Cohen, o Informe para una academia, de Kafka, dirigit i interpretat per José Luis Gómez. Altres espectacles d’arrel més comercial, concessions a la taquilla, van passar també per l’escenari del Capsa en aquells anys.
Encara ben viu el règim franquista, però, la programació del Capsa incomodava les autoritats, que no van deixar de posar pals a les rodes d’un projecte sotmès a inspeccions fiscals exhaustives, multes administratives i retards en la concessió de permisos.
El teatre va acabar tancant l’11 de juliol de 1976 amb el musical Varieté i cançó. Poc després del tancament de l’escenari teatral, l’11 de setembre de 1977, es va instal·lar al Capsa un cinema que debutava amb l’estrena a Barcelona de tot un mite del cel·luloide: El acorazado Potemkin, de Serguei Eisenstein, a més del curt Guernica, d’Alain Resnais.
Fàbregas, Xavier. Història de la literatura catalana. Fascicle núm. 18. Barcelona: Edicions 62.
Revista Yorick (facsímil)
Fons Gonzalo Pérez de Olaguer (MAE)
El Correo Catalán (16-12-1969)
Tele/Exprés (17-12-1969)
Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013.
<http://www.lavanguardia.com/hemeroteca> [Consulta: 10 novembre 2017]
<http://barcelofilia.blogspot.com.es> [Consulta: 10 novembre 2017]
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
