Teatre per a infants valencià

Panorama de la dedicació al públic infantil de les companyies teatrals valencianes a partir dels anys setanta del segle XX.

A València ciutat l’any 1977 naix l’Aula de Teatre Infantil del Teatre Micalet, amb Joanvi Cubedo al capdavant, una escola que pretenia acostar el teatre als centres educatius des d’una perspectiva pedagògica. La companyia L’Entaulat, a la qual pertany Cubedo, és la impulsora d'aquesta Aula, que juntament al projecte Juguem al Teatre, de Teatre de la Diputació, i als muntatges 20.000 leguas de viaje submarino (1981) i El gegant del romaní, es poden considerar les beceroles del projecte posterior a la Sala Escalante, avui Escalante Centre Teatral. Aquesta iniciativa coincideix amb els cursos que, aquests anys, els membres de Pluja Teatre comencen a impartir per a xiquets a la comarca de la Safor. Ambdós projectes connecten els grups de teatre independent amb aquest nou públic i responen a la creixent atenció cap al món infantil —tant de la mà d’organismes públics com de les companyies—, vinculada al moviment de renovació pedagògica de l’època, que comporta canvis en l’escola pública a càrrec d’una nova generació de mestres capacitats per a donar relleu a l’escola franquista i que tenen la voluntat de dur-hi a terme una reforma profunda.

L'any 1984 es du a terme com a experiència pilot el primer cicle de la campanya El teatre a l'escola, dirigida per Manel Cubedo i promoguda per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana en coordinació amb la Diputació d’Alacant, Castelló i València. L’objectiu principal era introduir el fet dramàtic en l’escola en els àmbits pedagògic i lúdic, així com la formació de nous espectadors. En aquest projecte s'impliquen tant els ajuntaments, les escoles, els mestres i els professionals del teatre com els infants. Durant els tres primers anys s'hi fan cursos introductoris d’expressió corporal i de materials per al teatre i, alhora, uns cursos adreçats als mestres en què es tenen en compte tots els aspectes que conformen un espectacle i l'organització d’un taller teatral amb l’objectiu de capacitar els mestres per preparar-ne un per als seus alumnes. S’ofereix, a més, la representació regular d’espectacles a càrrec de companyies professionals. Aquest primer cicle hauria d’haver servit per a establir quines possibilitats hi havia per a aquest tipus de teatre al País Valencià i per a mobilitzar tot l’àmbit educatiu cap a unes pràctiques pedagògiques més implicades en la societat. L’any 1985 també comença una campanya per les comarques de Castelló que, organitzada per la Diputació de Castelló i dirigida per Carles Pons, va oferir un espectacle de la companyia La Xula, Puja’t al carro, a més d'oferir cursos als docents.

L’estiu de 1985 Alfred Mayordomo, amb la col·laboració de José Luis Castro, engega el projecte del Teatre dels somnis a la Sala Escalante, de la Diputació de València, amb el nom de Centre Teatral Escalante des del 1995. Aquesta sala, sota les ordres de Vicent Vila des de 1989, s’especialitzarà en produccions per a públic infantil i familiar amb la finalitat de potenciar la formació de futurs espectadors, amb una atenció especial a la producció i coproducció de companyies valencianes.

L’any 1995 s’inauguren dues sales dedicades majoritàriament al públic infantil allunyades del centre de València ciutat, la Sala l’Horta, inaugurada al Castellar-Oliveral (l’Horta), de L'Horta Teatre, i el Teatre del Raval de Gandia, gestionada per Pluja Teatre. En aquestes sales s’organitzen campanyes escolars amb finançament publicoprivat, que connecten el teatre amb el món educatiu.

Algunes de les companyies que han estrenat més espectacles per a públic infantil i han mantingut un major protagonisme als escenaris durant aquests anys provenen del moviment del teatre independent valencià, com PTV-Clowns (1971), Pluja Teatre (1972), L’Entaulat (1974) i L’Horta Teatre (1974). A aquestes s'hi afegiren noves companyies, com Teatre de l’Home Dibuixat (1992), Teatre de la Caixeta (1995) o Anem Anant Teatre (2002).

A més de les companyies concretes, podem destacar el cicle Nadal a l'Escalante, així com el naixement, l'any 2007, de Contaria, una fira de teatre per a xiquets i xiquetes en la qual participen companyies valencianes i de la resta de l’Estat.

Cubedo, M.; Sirera, R. El teatre a l’escola. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1989.

Cubedo, M.; Vila, V.; Herreras, E. La Sala Escalante i el teatre infantil valencià. València: Diputació de València, 1995.

Herreras, E. (ed.). 25 anys Escalante centre teatral. València: Diputació de València, 2010.

Rosselló, R. X. «Producció teatral privada i models de creació actuals al País Valencià». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. Barcelona: Institut del Teatre, 2006, p. 379-402.

Soler, R. El teatre actual per a infants al País Valencià: Pluja Teatre (1980-1995). Tesi doctoral.

Centre Teatral Escalante

Pluja Teatre

l'Horta Teatre