Logo Institut del Teatre
Autor/s: Marivaux, Pierre de
Altres autor/s: Massip, Cinta [traducció] ; Montiel, Alejandro [pròleg]
Editorial/s: Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció: Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 46
Lloc: Barcelona
Any: 1996
Suport: Paper
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 89
Alçada i amplada: 18 x 11 cm.
Idioma/es: Català
Dipòsit legal: B-39099-1996
ISBN: 84-7794-478-4
Tipologia: Llibre
Descripció

Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux va néixer a París el 4 de febrer de 1688. Es llicencià en dret el 1721, però no és segur que exercís d'advocat. Va fundar el diari Le Spectateur Français i fou col·laborador assidu d'altres periòdics. És autor de novel·les (Pharsamon, La Vie de Marianne, Le Paysan parvenu) i va escriure sobre matèries molt diferents. Marivaux és, principalment, un home de teatre «fidel representant de l'esperit del seu temps». Utilitza el vell mecanisme de la commedia dell'arte i hi aplica el joc amorós com un refinament de la sensibilitat (essència del marivaudage). Als textos escènics de Marivaux hi fan un paper important les relacions de classe, que repetides vegades esdevenen el tema principal de l'acció: els personatges, disfressats del que no són (els amos assumeixen el paper de criats, i els criats resultarà que són els amos), modifiquen el joc de les relacions socials molt tímidament, l'amor desvetlla els principis d'igualtat, de fraternitat i de llibertat. La majoria de les obres de Marivaux van ser estrenades per la Comédie-Française i sobretot pel Nou Teatre dels Italians.

El 1743 ingressà a l'Acadèmia i just vuit dies després de complir els 75 anys d'edat, morí a París.

El triomf de l'amor és una obra dividida en tres actes (plantejament, nus i desenllaç) i subjecta a un cànon estricte: la forma. Aquesta és una obra que es deixa llegir molt bé i pot ser representada encara avui amb èxit: és un exerci de virtuosisme intemporal, únic. Marivaux complau en una sofisticació aparentment anodina: els seus personatges no tenen cos, només discursegen. Són extremadament artificiosos l'estil rialler, el seu sentit de l'humor, la seva recerca de la «gràcia» pròpia del rococó. La gràcia, que és identificable amb l'encant, acaba per convertir-se en una arma eficaç per desencadenar l'humor de les situacions i dels personatges. La graciositat d'aquesta obra deriva de l'encís del llenguatge, especialment de la protagonista. I és que l'humor de Marivaux és principalment verbal, literari, retòric. Publiquem en aquest volum la traducció catalana d'aquesta obra feta per Cinta Massip, precedida d'un pròleg d'Alejandro Montiel.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x