DescripcióCarlo Goldoni va néixer a Venècia el 1707. Va fer la carrera de dret. Ja de petit s'interessà pel teatre, i així que va poder formà part de diverses companyies teatrals, amb la qual cosa tingué l'oportunitat de recórrer Itàlia. Exercí d'advocat a Pisa fins al 1748 i després a Venècia, on es consagrà com a comediògraf. El 1762 s'instal·là a París i va escriure nombroses obres en francès —entre les quals cal esmentar les cèlebres Mémoires— i en italià. És autor també de diversos llibrets d'òpera, alguns dels quals han esdevingut famosos. El seu estil, oposat al de la commedia dell'arte, li valgué dures crítiques de Carlo Gozzi, el qual reprèn l'element fantàstic del gènere, mentre que Goldoni, més d'acord amb l'element realista, utilitza un llenguatge natural amb expressions del dialecte venecià. Les seves comèdies van tenir una gran difusió a Europa, gràcies a l'existència de traduccions a altres llengües, especialment el francès, l'anglès i l'alemany; a la fi del segle xviii circulaven més de tres-centes versions d'obres goldonianes en catorze idiomes. Les obres de Goldoni no s'han de considerar circumscrites únicament als ambients venecià i parisenc; el seu teatre és plenament europeu i mostra la confrontació entre el vell i el nou. L'autor fa del teatre un instrument de lectura del món.
Goldoni morí a París el 1793.
Goldoni va escriure El ventall a partir del guió de L'eventail, que havia fet el 1763 per a la Comédie Italienne de París. Així, convertit en una veritable comèdia en italià per a Venècia, sorgí el 1764 Il ventaglio, estrenada el 1765 al teatre San Luca. El ventall consta d'escenes molt curtes i està pensada per a actors que normalment havien actuat més amb el gest que amb la paraula; la comèdia es descabdella amb una precisió de rellotgeria en un escenari invariable i amb una economia verbal quasi impròpia del comediògraf italià, que en aquest cas sacrifica les paraules al gest i al moviment. Goldoni ens presenta, com a ell li agradava, un retall de la societat del seu temps a través d'un poblet de la vora de Milà. Tot plegat amb una estructura d'un gran equilibri i perfecció i sempre resolt amb una gràcia inefable.
N'hi ha una primera versió en català, deguda a Narcís Oller, que data del 1908. En la publicació present reproduïm la versió feta per Miquel Desclot el 1990 per al Teatre del Sol de Sabadell.
