DescripcióBotho Strauss va néixer el 2 de desembre de 1944 a Naumburg/Saale, República Federal d'Alemanya. Es traslladà a la regió del Rin i fou alumne a una escola de Hessen; després estudià Germanística, Història del Teatre i Sociologia a Colònia i a Munic. De 1967 a 1970 escriu crítica dramàtica i assaig a la prestigiosa revista «Theater Heute». Ha fet de col·laborador artístic amb Peter Stein a la Schaubühne am Halleschen Ufer, a Berlin; el 1971 treballà a Peer Gynt de Henrik Johan Ibsen i el 1972 a El Príncep de Homburg de Heinrich von Kleist. Els hipocondríacs, la seva primera peça escènica, és datada aquest mateix any. Iniciat ja com a dramaturg, també fa feines d'adaptador: La cagnotte d'Eugène Labiche, el 1973 i Els estiuejans de M. Gorki, el 1974, i de guionista cinematogràfic en el film Sommergäste de Peter Stein. Si Botho Strauss, qualificat com a «poeta d'avui, heroi de la renúncia», ha estat distingit com a home de teatre, no ho ha estat menys com a narrador. La seva obra és extremament contemporània, considerada des del punt de vista que analitza una societat sorpresa per una evolució massa ràpida, la qual cosa fa que l'arrelament sigui completament impossible. Els personatges que l'escriptor mostra són individus desplaçats, desorientats, que han perdut la noció dels punts cardinals i que es mouen sobre un sòl excessivament fràgil, com si ho fessin damunt el glaç de La Cavalcada sobre el llac de Constança, una llegenda que Peter Handke utilitzà amb gran fortuna. Botho Strauss és autor de les proses Teoria de l'amenaça, La germana de Marlene, La dedicatòria, Rumor, Parelles, vianants i El jove, i dels textos dramàtics Els hipocondríacs, obra ja esmentada, Cares conegudes, sentiments barrejats que els presentem en una traducció de Rosa Victòria Gras, Trilogia del retrobament, Gros i petit, Kaldewey, farsa i El parc, entre d'altres.
