DescripcióJosep Palau i Fabre va néixer a Barcelona el 1917. Va col·laborar a «La Humanitat» i a «La Publicitat» amb articles i entrevistes. Posteriorment estudià lletres a Barcelona i menà una gran activitat de resistència cultural; amb la represa dels Estudis Universitaris Catalans, les reunions dels Amics de la Poesia el 1941, i amb la creació de la revista «Poesia» (1944) i «Ariel» (1945). Des del 1945 al 1961 s'exilia voluntàriament a París. El 1976 és elegit president del Centre Català del Pen.
Poeta, narrador i assagista, Palau i Fabre ha desplegat una gran activitat al voltant del món del teatre. Aquesta activitat s'inicià amb Aparició de Faust, escrita el 1939, que no ha estat recuperada fins al 1986. El 1977 apareix un primer volum de teatre amb tota la seva producció fins aquell moment, que comprèn La tragèdia de Don Joan, Don Joan als inferns, Esquelet de Don Joan, Príncep de les tenebres, L'excés o Don Joan Foll, La Caverna i Mots de ritual per a Electra. Aquesta darrera obra va ser estrenada el febrer de 1974 per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. El volum inclou també Homenatge a Picasso, que ja havia estat editada el 1972 en volum solt, i estrenada el 19 d'octubre de 1971 a la Cova del Drac. L'espectacle és prohibit al Poliorama poc abans de l'estrena. La tràgica història de Miquel Kolhas, adaptació de la novella homònima de Kleist, és la seva darrera tramesa en el camp de la creació teatral i va aparèixer publicada el 1978. Ha dut a terme també una activitat com a assagista, amb tres llibres sobre teatre que constitueixen un corpus original de manifestos i observacions sobre el gènere: La tragèdia o el llenguatge de la llibertat (1961), El mirall embruixat (1962) i Antonin Artaud i la revolta del teatre modern (1976). Entre els manifestos de Palau cal remarcar «L'embruix del mirall», «El temps teatral» i «Vers un teatre pitagòric».
