Timon d'Atenes

Timon d'Atenes fou escrita el 1608, el mateix any que Pericles, just abans que Shakespeare escometés les grans obres que tanquen la seva producció, particularment El conte d'hivern, del 1610, i La tempestat, de 1611. Timon fou un notable atenenc de considerable fortuna nascut vers 440 abans de Crist, el qual va despendre diners i propietats amb els amics i se submergi després en tota mena d'especulacions pessimistes. Timon d'Atenes és una de les obres més rectilínies de Shakespeare. Això no priva que el personatge adquireixi veritable grandesa en les hores amargues. Segurament les escenes més reeixides i interesants de la tragèdia són les que enfronten Timon amb el filòsof Apemantus, el qual esdevé el seu antagonista; els blasmes que un i altre s'adrecen a les darreres escenes, a més de posseir una verinosa acritud, il·lustren els límits d'una misantropia relativitzada per la transacció social (Apemantus), davant una altra d'intolerant, grandiosa, absoluta i en darrer terme reduïble a la follia i a l'absurd (Timon). La tragèdia shakesperiana fou traduïda al català el 1930 per Cèsar August Jordana i el 1943 per Josep M. de Sagarra en la versió que ara publiquem.