Funció dels finalistes del Premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2015

El Mercat de les Flors acull la funció de presentació de les coreografies finalistes que opten al Premi de Dansa 2015 convocat per l’Institut del Teatre, per formar part de la programació del Festival Grec 2016.

La funció tindrà lloc a la Sala Maria Aurèlia Capmany el dissabte 19 de desembre a les 18 hores amb entrada lliure*.

Les quatre coreografies que es presenten són de graduats d'estudis de dansa de l'Institut del Teatre:

• Spam, de Núria Guiu, graduada de l'EESA/CPD i d’IT Dansa.

• empty.after, de Jesús Benzal i Ole Kristian Tangen, graduats d’IT Dansa.
• Ceremonia, de Lautaro Reyes, graduat d’IT Dansa.
• Gold Dust Rush, d’Eulàlia Bergadà, graduada de l'EESA/CPD, d’IT Dansa i del Conservatori Superior de Dansa, CSD.

La coreografia guanyadora rebrà la dotació econòmica i ajut per desenvolupar la proposta en una producció pel proper festival Grec.

Aquesta és la primera edició del Premi de Dansa convocat per l’Institut del Teatre per potenciar el treball dels joves creadors i intèrprets, oferint-los un ajut a la producció i a l’exhibició per tal de donar-los a conèixer i facilitar així la seva inserció laboral.

Amb la col·laboració de: Grec 2016 Festival Barcelona, Mercat de les Flors, Fundació SGAE, Institut Ramon Llull i Graner.

*Entrada lliure. Cal reservar les localitats en el segünt enllaç:
Premi de Dansa de l’Institut del Teatre

Programa

Spam

Direcció i coreografia: Núria Guiu Sagarra
Assistència artística i de direcció: Anna Hierro Estorach
Producció i difusió: Clàudia Brufau Bonet
Intèrprets: Patricia Vázquez, Núria Guiu, Ariadna Montfort i Annamari Keskinen
Disseny de llum i escenografía: Protopixel + TigreLab
Assistència tècnica i disseny de llum: Jordi Baldó Oliva
Vestuari: Sílvia Delagneau
Música: Shoeg (Carlos Martorell)
Foto: Guido Sarli

Spam es una continuació del treball realitzat per Núria Guiu que gira al voltant de temàtiques de la cultura digital en relació amb el cos.
Spam proposa una recerca entorn a la massiva onada de correu i “informació escombraria” a la qual estem exposats avui en dia. La peça indaga en l’absència d’espai tant mental com físic i la superposició d’imatges, de pensaments, de cossos.
Spam es pregunta sobre l’experiència de la corporalitat i del moment present dins un món que ens empeny a comunicar-nos cada vegada més a través d’eines digitals, on la informació es sublima a volàtil i incopsable.

empty.after

Direcció i coreografia: Jesús Benzal i Ole Kristian Tangen
Intèrprets: Jesús Benzal, Marina Fullana, Laura Lliteras, Anne Lise Rønne i Ole Kristian Tangen
Figuració: Javier Ara, Blanca Tolsá i Luis Jerónimo Ruíz
Música orginal:  Ben Frost & Daníel Bjarnason. Lonnie Johnson, Edo de Waart & San Francisco Symphony, PAN SONIC, Vladislav Delay
Edició músical: Jesús Benzal
Il·luminació: Irene Ferrer Panicot
Vestuari: Jesús Benzal i Ole Kristian Tangen

Què passaria pel teu cos i ment si la teva vida fos dictaminada pels que se senten amb el dret de arrabassa-te-la? Quines sensacions poden sentir les cinc últimes persones sentenciades a mort a tot el món? La moralitat i l'ego. Una col·lisió de sentiments ocasionada per la (in) tranquil·litat que els envaeix en saber que no hi haurà més morts per pena capital i la tristesa i / o satisfacció per saber que, encara que sigui l'últim, finalment morirà.

Ceremonia

Direcció i coreografia: Lautaro Reyes
Intèrprets: Xavier Auquer, Gemma Güell, Andrea Vallescar i Sau Ching Wong
Disseny il·luminació: Horne Horneman
Música: Mac Quayle i Erik Satie
So: Alejandro Sáez

Un grup de persones és a una sala, en un acte especialment rutinari. Hi són ara i altres tres-cents cinquanta dies més a l'any, perquè els agrada el lloc.
Han escoltat la mateixa música durant tot el temps que han estat aquí, a aquestes alçades tant els hi fa el què sona, sords, l'únic que arriba a les seves orelles són petits trossos de sons, petites textures.
Un pols constant controla i distribueix per on ho veu necessari, i a aquestes persones els agrada aquest lloc.

Gold Dust Rush

Direcció i coreografia: Eulàlia Bergadà Serra
Composició musical: Aloma Ruiz i Eulàlia Bergadà
Intèrprets: Eulàlia Bergadà, Joaquin Collado, Marina Fullana, Raquel Klein, Aloma Ruiz
Il·luminació: Ganecha Gil
Ajudant de direcció: Anna Hierro

El cos és la llum que emergeix del moviment
La imatge és l'ombra que aquesta llum emana
La llum és el flux de la vida
La imatge és la presó del cervell

A Gold Dust Rush emprenem un viatge visual i sonor entorn al deliri, el deliri com un estat catàrtic, font de llum i creativitat. El pensament es distancia del temps i de l'espai presents a la recerca de l'èxtasi i, com espurnes, els somnis es barregen amb la realitat a la recerca de l'invisible. La imatge, que és projectada per una visió espiritual, captura i atrapa els personatges en la seva fantasia que es mouen frenèticament entre visions buscant la figura inabastable. Com en un somni, les figures surten a la llum, però la llum és ràpida i volàtil i travessa el contorn de la matèria fent-la visible i projectant la seva ombra fent sorgir les foscors de l'ànima. Mitjançant la geometria i la repetició, el cos es fuga cap a imatges desencaixades inspirades del món comú religiós, elevant-lo més enllà del comportament racional de la realitat terrestre. Així doncs, com estels que moren entre pampallugues, entrem en un lloc de pèrdua màxima on la complexitat de les connexions augmenta creant un univers irracional, un estat que tots podem compartir i que és necessari per nodrir l'esperit.