ESAD. Joan Sentís: Contemplant HOWL & altres poemes

Treball final d'Interpretació de Joan Sentís.

A partir de poemes, entrevistes, diaris i cançons d’Allen Ginsberg.

Què busques? Què estàs buscant? 
Vaig començar a escriure poesia perquè era un boig, i el meu pare escrivia poesia. Així que vaig començar a escriure rimes com ell. Després vaig anar a la Universitat i em vaig enamorar del Jack Kerouac. Va ser ell qui em va ensenyar que escriure és una cosa personal, que ve del propi cos, del teu ritme, de la teva respiració, de la teva manera de parlar. Amb el temps, vaig desenvolupar un sentit més profund de confessió. Necessitava expressar-li els meus sentiments, però ell no volia escoltar-los. Llavors vaig haver de buscar una altra forma per expressar-los, una forma que l'extasiés.

El meu mètode és transcriure el flux real de pensament a una forma que el representi de la manera més honesta possible. El pensament no té mesura fixa. Cal ensinistrar la ment, deixant-la lliure. Que faci associacions espontànies amb el llenguatge perquè expressi l'autèntica bellesa del món. Una juxtaposició irracional que farà de la poesia l'expressió més elevada de la ment. Una il·luminació mística, d'amor.

Howl (Udol) és el crit del testimoni d'algú que comparteix la seva experiència i les seves visions amb la voluntat d'alliberar-se i de despertar les consciències; però sobretot és un acte d'amor. El poema es divideix en tres parts: La primera té forma de catàleg i és on es descriu de manera empàtica i humana els excessos del sentiment i la idealització. La segona, amb Moloch, és la visió del món mecànic, sense sentiments i inhumà en què vivim i que acceptem. La tercera part és una lletania activa del patiment de l'ànima d'un vell amic.

Creació, dramatúrgia i interpretació: Joan Sentís

Ajudantia de direcció: Miriam Moukhles

Espai musical i sonor: Guillem Codern (Ighil, guitarra, banjo, veus). Cesc Morell (Clarinet, percussió, veus). Amb la col·laboració especial de Bob Dylan.

Espai escènic: Miriam Moukhles i Joan Sentís

il·luminació: Miriam Alemany

Disseny de vestuari: Mariona Sentís

Audiovisuals: Èric de Gispert

Tutor: Andreu Raich

Tribunal: Carlota Subirós i Raimon Molins

Agraïments:

A la Mònica, per donar-me sales d'assaig i les claus d'armaris impossibles.
A la Vilma, per la seva pedagogia i l'amor en la construcció.
A l'Oriol i l'Èric d'audiovisuals, per la disponibilitat tan afable.
A la Miriam i al Xevi per la simpatia i l'assessorament en la il·luminació i l'escenografia.
Al Moreno i les companyes de Lo Spazio.
A tots els i les mestres que he tingut durant aquests anys d'estudi que m'han ensenyat aquest art tan meravellós i excepcional que és el teatre.
A tots els meus ídols i referents artístics i vitals en els que he somiat convertir-me en la més íntima solitud de la sala d’assaig. Gràcies per regalar-me, com diria Lorca, la possibilitat de dibuixar un mapa del meu desig i viure-hi sempre buscant la bellesa. 
Al Guillem i el Cesc, companys i amics d'infància, per guiar-me amb la pulsació i el ritme, "everything it's going to the beat". Per fer possible el que havia imaginat i que vosaltres heu millorat dia a dia.
Per a les millors ments de la meva generació: L'ignasi, amic meu, pel teu art i el teu coratge, perquè escoltant la teva veu no deixaré mai d’emocionar-me. The weight of the world is love, ja ho saps.
Al Fermí, per còmplice en el que és important de veritat. Per la bellesa de la simplicitat, pel teu talent i el teu bon cor.
Per l'Arnau, (mon semblable, mon frère), pel valor de l'amistat, pels teus consells estratosfèrics i perquè tot i la distància sempre et tinc a prop.
I pel meu amor, per tu Míriam. La millor intèrpret que sortirà mai d'aquesta escola. Gràcies per compartir amb mi el teu talent, el teu amor per l'art i la teva alegria de viure. Quina sort haver repetit curs i obrir aquella porta de la classe de veu i trobar-te a tu en aquella rotllana. Allà tot va canviar per mi. Per donar sentit a qualsevol expressió artística a la que m'entrego en cos i ànima. Howl en realitat, te'l dedico a tu.
I a la meva família estimada. A l'Oriol, la Mariona i la Laia, els meus germans. Quina sort tenir-vos al costat!, gràcies Mariona per pintar aquest vestuari de somni.
Per a la meva mare, per haver-me ensenyat a estimar d’aquesta manera. A lluitar per tot allò que em fa feliç, per cuidar-me i estar al meu costat sempre.
I per a la meva àvia. Iaia, jo sóc el teu girasol, que et busco i et miro al cel cada dia perquè m'enviis la teva llum que em protegeix.

“He vist les millors ments de la meva generació destruïdes per la bogeria,
famèliques, histèriques, nues,
arrossegant-se pels carrers dels negres a la matinada en busca
d'una punxada rabiosa,
àngels hipsters cremant per l'antiga connexió celestial amb l'estrellada dinamo de la maquinària nocturna,
que pobres i endraposos i ullerosos i drogats es passaven la nit fumant en la foscor sobrenatural d'apartaments d'aigua freda flotant a través dels cims de les ciutats contemplant jazz…”