ESAD. Paula Guerrero i Alba Latorre: Plecs

Treball final d'interpretació de les alumnes Paula Guerrero i Alba Latorre. A partir de El Pliegue, Leibniz y el Barroco de Gilles Deleuze.

 «L’organisme es defineix per la capacitat de plegar les seves parts fins l’infinit»— Gilles Deleuze

Quants plecs portem?

Una reflexió eterna. O un aprenentatge continu. Et plegues o et trenques.

Saps què hi ha després d’un plec? El buit, l’absència, allò ocult. I també l’origen, la vida, la llibertat. Tres dones reflexionen sobre l’acte de plegar-se en un intent infinit de comprendre les lleis de la corvatura, defugint de la rectitud. Un acte de resistència a les múltiples capes del pensament, la física i la matèria.

Dramatúrgia, direcció i interpretació (o millor: cos, ment i força)
Paula Guerrero, Alba Latorre, Núria Dalmau

Tutor(es) i assessorament
Sílvia Ferrando, Roger Orra, Vilma López

Il·luminació
Otger Casanovas, Roger Orra

So i espai sonor
Núria Dalmau, Paula Guerrero, Iris marrot

Vestuari
Alba Latorre, Mauri Ruesga, Joana Arroyo

Agraïments (no ho podem escurçar):

Al personal de neteja de l’Institut, per fer-ho tot possible.

Als i les conserges, per obrir-nos les portes, especialment en cap de setmana.

A la Mauri Ruesga, per cosir-nos les ganes de seguir.

A l’Aleix i la Uma, per la infinita paciència a la rereguarda.

A l’Àngela Peris, per la resistència.

A la Vilma, per ser el ferro que ens aguanta.

A l’Otger, l’Iris i l’Aina per salvar-nos el cul.

Al Mohamed, de Teixits Yasmina, per motius obvis.

A l’Alfred Casas, perquè «si no et deixen fer algo, construeix-t’ho».

A LaSinNombre i a L’Excèntrica.

A l’Edu Olesti, per fer-nos fugar amb Bach

Al Roger Orra, per l’absoluta disponibilitat, i a la Sílvia Ferrando, per fer-nos tocar a terra, a sobre de l’estructura.

Al Pau Dudekula, per estar predisposat a ajudar-nos.

Al Marc Ases, per contestar els diumenges… i per un teatre segur!

A l’Ateneu Manresa, per acollir-nos amb gas butano i al Foment Hortenc, per acollir-nos amb gas natural, els dies de Nadal.

A la Mònica Navarro i a la Marta Domingo, per ser els caps visibles de la gestió.

A la Júlia, que ha estat sempre amb nosaltres, sempre.

…i a la Núria, per sobre de tot, per ser el clau de la nostra femella.