Ressonàncies IT. La relativitat de la bellesa

Amb el professor d'ESAD Andrés Corchero Salgado.

Hi ha situacions úniques a la vida, i aquesta n’és una. Una trobada entre Sílvia Pérez Cruz i el ballarí Andrés Corchero en un lloc emblemàtic, la sala de la cúpula del MNAC, envoltats per algunes de les obres de la col·lecció del museu que la Sílvia mateixa ha seleccionat. Una veu i un cos que  canten i es mouen en una improvisació estructurada, inspirats en quadres i escultures de diferents èpoques. Un apropament a la representació de la bellesa i de la vellesa, i també a la seva relativitat.
Els dos artistes fa ja un temps que es coneixen i que busquen camins per trobar-se i compartir inquietuds artístiques. Un d’aquests intents va ser la participació per sorpresa de l’Andrés al concert de clausura del disc 11 de novembre al Teatre Lliure de Barcelona a petició de la Sílvia. D’altres moments han estat les participacions de la Sílvia a diverses classes amb l’Andrés, i és en aquestes últimes trobades que apareix la inspiració de la per aprofundir en el treball de cos que aborda l’Andrés i com s’apropa als conceptes de bellesa i vellesa, des del cos. Una part central d’aquesta inspiració té a veure amb el descobriment per part de la Sílvia de la dansa japonesa butoh, creada per Kazuo Onho i Tatsumi Hijikata al voltant dels desastrosos bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nag asaki: era necessari un replantejament profund del cos, la seva visió, la seva utilització, la seva perfecció y la seva bellesa.

Més informació i compra d'entrades en aquest enllaç