IT Teatre 2019: 'Flam' al Teatre Lliure

Somriures i llàgrimes és el que trobareu en l'últim espectacle d'un dramaturg que s'ha acostumat a treballar sense actors ni actrius però que, aquest cop, necessitarà tant a tristos com a alegres.

Tot va començar amb una conversa. Dues actrius acusaven Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d'uns espectacles que no concedeixen el protagonisme a actors i actrius sinó al mateix públic, de realitzar un teatre fred i sense emocions. Consideraven que, tant els espectadors i espectadores com els intèrprets, no només necessiten trobar emoció en el fet teatral, sinó que depenien d'ella. Per això Bernat va decidir crear un muntatge fet únicament d'aquest material, d'emocions, o més exactament d'emocions trobades (com els ready made de Marcel Duchamp), que no haguessin de buscar-se en una història o en uns personatges, sinó al contrari: que la història, si de cas, es trobés com a resultat secundari d'un efecte. La proposta escènica de Flam adopta la forma d'una partitura "exclamativa", en la qual, sense cap necessitat de justificació i sense un context moral que l'aprovi o desaprovi, uns professionals de l'emoció, els actors i actrius, ploren i riuen, com si estiguéssim davant d'una d'aquestes obres del videoartista Bill Viola en què un grup de personatges expressa una simfonia d'emocions a càmera lenta.

No és estrany que FFF hagi decidit aquest cop posar la tecnologia teatral de les emocions en el seu punt de mira, perquè l'evolució del riure i el plor en les arts en general i en les arts escèniques en particular diu molt sobre la història de la humanitat que l'ha convertit tot en dispositiu consensual: des del culte al patiment del cristianisme a la idealització de la figura del pallasso; des del turning point de la son d'indignació i emancipació, fins a un temps, el nostre, en què la política del màrqueting i el màrqueting de la política es basen en les emocions. Entre molts d'altres, Bernat és autor de muntatges com La consagració de la primavera, Numax-Fagor-plus (Grec 2014) o No es registren converses d'interès (Grec 2017). Aposta habitualment per un teatre on l'espectador ja no és un testimoni privilegiat sinó que es converteix en actor del drama. Aquest cop, però, treballa amb actors i actrius de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre, dins el projecte IT Teatre.

Una producció de IT Teatre - Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Coproduït per el Grec 2019 Festival de Barcelona, ​​el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​el Festival Tercera Setmana de València i Elèctrica Produccions.

Amb la col·laboració del Teatre Principal d'Olot, al Teatre Alegria de Terrassa i al Teatre Laboratori de Vic.

Fitxa artística