Logo Institut del Teatre

Marina Escoda: “Vull fer un canvi de focus, i que tot allò que aconseguim a l’aula surti i es pugui mostrar fora”

Comparteix

11.1.2019

Marina Escoda, directora de l'EESA/CPD

ENTREVISTA a Marina Escoda, directora de l’Escola d’Ensenyament Secundari Artístic/Conservatori Professional de Dansa (EESA/CPD)


La Marina ha passat gairebé mitja vida ballant a l’Institut del Teatre. Aquí va obtenir el grau professional en l’especialitat de dansa espanyola, i posteriorment va accedir al Conservatori Superior de Dansa, d’on va sortir amb el títol superior en Pedagogia de la dansa. Després d’una etapa en la companyia Increpación Danza i en d’altres produccions, l’any 2005 va retornar a l’Institut del Teatre per impartir l’assignatura de Folklore a l’Escola d’Ensenyament Secundari Artístic/Conservatori Professional de Dansa (EESA/CPD). El vincle amb la institució ha anat encara més enllà, ja que des de setembre passat dirigeix l’escola, un projecte que malgrat li treu hores de son, aborda amb l’entusiasme i la vitalitat que la caracteritzen.


Quins són els objectius principals que t’has proposat ara que estàs al capdavant de la direcció de l’EESA/CPD?
Quan penso en objectius des d’aquesta posició, m’ho plantejo en diferents àmbits. D’una banda, i en primer lloc, els objectius que van destinats als alumnes. Un doble pla d’estudis coherent al llarg dels sis anys que es desenvolupa amb un equilibri entre la part tècnica i l’artística, on el pes creatiu i el desenvolupament de la personalitat tinguin un paper important. Tenim a les nostres mans uns alumnes que hem d’acompanyar per tal que esdevinguin ballarins d’excel·lència, crítics en el seu dia a dia, i que facin ús de la reivindicació a partir de la pròpia responsabilitat. D’altra banda, i des d’un punt de vista d’institució, tenim un conservatori amb molt de potencial i poca projecció. Vull fer un canvi de focus i que tot allò que aconseguim a l’aula no es quedi només a dins, que pugui sortir i mostrar-se amb tot el valor i qualitat que ja té. Crec que cal obrir portes en l’àmbit internacional. I com a tercer àmbit hi ha l’equip humà. Som un claustre nombrós i molt divers on el treball en equip és imprescindible per aconseguir bons resultats a l’aula. Tots els professors són grans professionals amb una característica individual molt concreta, cadascú pot aportar quelcom d’especial que no pot aportar el company. Fer palesa aquesta vessant genuïna de cadascú i que sigui enriquidor per a l’alumne, alhora que aporta un creixement constant al professor.

Què diferencia l’EESA/CPD d’altres conservatoris o escoles on els alumnes poden obtenir el grau professional de dansa?
Som un conservatori amb un llegat històric important que ens ha portat on som ara. Desenvolupem tres especialitats de dansa i fem que convisquin en el dia a dia, amb tota la complexitat que suposa, però també amb tota la riquesa que arriba als nostres alumnes. I com no, tenim un entorn privilegiat, el propi Institut del Teatre, una olla de creació constant. Aquest és l’entorn que acull als nostres alumnes quan entren i on es formen els ballarins que en surten.

Com beneficia la integració dels estudis d’ESO i el grau professional de dansa als alumnes, més enllà d’evitar desplaçaments?
El gran benefici de la integració és tenir un claustre de professors que entén que l’alumne del conservatori està aquí per ser ballarí. Tot el professorat és conscient de les necessitats que tenen els alumnes per aconseguir aquest objectiu. I no estic parlant només de facilitar horaris o mostrar empatia davant de moments de molta càrrega física, sinó d’encarar cada matèria per tal que suposi un enriquiment al seu món, ja sigui des de la matemàtica, la dansa contemporània, la tecnologia, el flamenc, la física, o qualsevol llengua. I, més important encara, per davant del ballarí tenim la persona, un adolescent en procés de maduració i de presa de decisions constant, i com a tal, pot canviar el rumb i prendre un altre camí. El professorat acompanya a aquest alumne per tal que qualsevol camí triat no sigui viscut com una frustració sinó com una oportunitat.

Tu que vas estudiar al CPD, consideres que ha canviat la formació de dansa des que tu eres alumne?
Crec que ha anat evolucionant amb el propi món professional. El nivell tècnic que s’exigeix és més alt i això ha obligat a fer un replantejament dels plans d’estudi i, a ser pedagògicament ser més eficients i treure un millor rendiment a les hores de dedicació que fan els estudiants. D’altra banda, els alumnes del CPD tenen un segell molt propi, i té a veure amb la vessant artística i amb la importància que es dona a la creativitat i a la personalitat de cada ballarí. De fet, a mi m’encantaria tornar a començar!

Després de sis anys de formació en dansa, a què s’enfronten els graduats?
Després dels anys en el conservatori surten molt ben preparats i molt joves. És el moment de continuar la seva formació, d’una manera més específica, en altres centres d’estudis superiors o en companyies joves. En els darrers cursos anem orientant aquest salt més enllà de l’escola. Hi ha una gran mancança de companyies professionals a escala nacional que crea una doble problemàtica: la poca oferta per la incorporació al món laboral dels nostres alumnes i la manca de referents per als més petits que comencen a fer dansa a les escoles.

Què fa l’EESA/CPD per promoure la dansa i apropar-la a la gent?
Potenciem tant la mirada cap endins com cap enfora de les aules. Amb això vull dir que acollim grups d’alumnes, de diversitat d’escoles, que vulguin venir a veure quin és el dia a dia d’un adolescent que vol esdevenir ballarí. Poden entrar a les aules i viure-ho en primera línia, o venir als assajos oberts que fem al maig i fer d’espectadors. Al llarg del curs fem actuacions per tot Catalunya, portem peces curtes coreografiades pels propis alumnes i/o coreografies del professorat, o de professorat convidat, amb la intenció de fer divulgació dels estudis de dansa i ser un referent entre els més petits, a la vegada que potenciem la pràctica escènica i aportem motivació en el nostre dia a dia.

Què recomanaries a un noi o noia que vol entrar al conservatori, de cara a superar les proves d’accés?
Les escoles de dansa de cada municipi fan una tasca exemplar en la promoció de la dansa i en detectar i potenciar futurs ballarins. Aquestes escoles són el primer pas per iniciar la formació en dansa i on hi ha els professionals per desenvolupar un nivell elemental de dansa o el nivell requerit per les proves d’accés. Des del conservatori donem suport i, si cal, assessorament a qualsevol escola que es posi en contacte amb nosaltres ja sigui a través dels diferents projectes o a títol personal. En el moment de la prova d’accés, el que recomanaria és venir a passar-ho bé, a ensenyar tot allò après des de les ganes que et mirin i de mostrar com balles.

Què és per a tu la dansa?
Veig la dansa com una de les potes de la cultura del nostre país. És una manera de veure el món i de mostrar-lo, de reivindicar, d’emocionar, de ser el que vulguem ser. Per a mi, és una elecció de vida. El meu mitjà per expressar-me, per estar bé amb mi mateixa, per entendre’m, per créixer, per reivindicar-me, per somiar. I aquesta és la gràcia, que és el MEU, sense límits.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
mae.it@institutdelteatre.cat

 

Carregant...
x