venTEAlcine: cinema adaptat a l'autisme

Tot i que a la majoria de persones ens agrada el cinema, per a algunes persones amb autisme pot ser una experiència negativa. El projecte venTEAlcine vol canviar aquesta percepció.
El cinema és una proposta d’oci meravellosa. Es pot fer en família, és assequible per a moltes persones, la majoria tenim un cinema més o menys a prop...
Però, i si la foscor et fes por? I si el volum de la pel·lícula et fes literalment mal? I si els espais nous, tancats, les cues de gent, les olors intenses, et resultessin incòmodes? I si no entenguessis els cartells que indiquen on és el lavabo? Totes aquestes sensacions poden passar i passen a algunes persones amb autisme.

A la Fundació Quinta, creuen que l’oci de les persones amb TEA no depèn només de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat, sino que és també responsabilitat de la societat en la que viuen. Els cinemes Zoco de Majadahonda, van ser receptius al que la Fundació Quinta els va explicar i des del 2017 s’ofereixen sessions de cinema en les que hi ha una lleu llum ambient, el volum és més baix, es disposa d’una zona de descans i una de jocs per si algú necessita sortir. Tot això més unes entrades a 4,50€ i una màquina de crispetes que no para, faciliten que famílies amb persones afectades de TEA puguin gaudir d’una sessió de cinema amb comoditat. Un petit pas cap a l’adaptació per permetre l’accés, en aquest cas a un espai d’oci. Una adaptació que no passa només per facilitar l’accés físic però que sovint tampoc requereix de grans canvis estructurals.

Pots ampliar la informació d’aquesta iniciativa i col·laborar pel seu desenvolupament en aquest enllaç

La Fundació Quinta, es crea el 2008 amb l’objectiu d’ajudar a persones amb autisme i donar suport a les seves famílies. Neix de la necessitat d’un grups de pares i mares de nens i nenes amb autisme per tal de trobar solucions a la seva vida diària. Tenir un fill amb discapacitat pot ser viscut de moltes maneres, cada família és diferent però la Fundació té la voluntat de viure-ho amb la major naturalitat possible.