Logo Institut del Teatre
Dates: 17 de gener
Redactor/a: Maria Muntaner González
Descripció

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó (cavalls, ases, someres…) i, per extensió, de tots els animals domèstics. Segons la llegenda, el sant guaria els animals ferits. És per això que, el dia 17 de gener, és tradició dur els animals a beneir tot invocant la protecció del sant.

Si bé la festivitat de Sant Antoni està molt estesa arreu dels municipis de les Illes Balears, també és cert que hi ha indrets on va arrelar i on ha perviscut amb més força i, fins i tot, en alguns casos, amb determinades particularitats a l'hora de celebrar la festa.

A Artà, es du a terme la cavalcada, entre les nou i les dotze del matí del dia 17, en la qual destaquen la desfilada de carrosses i la representació de les temptacions del sant, que s'escenifiquen durant la darrera volta de la cavalcada, la de les beneïdes i quan els actors es troben a la plaça de l'Ajuntament, on la gent es congrega i on es beneeixen els animals. L'escenificació dramàtica, que es repeteix diverses vegades, és molt senzilla i no ha patit gaires modificacions amb el pas dels anys. El sant, que va damunt una somera, és encalçat per dos dimonis que li fan tot tipus de malifetes. Mentre un dels dimonis cavalca la somera assegut a l'inrevés, l'altre persegueix el sant a peu fins que s'allibera dels dimonis quan fa el senyal de la creu. Pel que fa a les carrosses, molt rellevants durant les dècades dels anys seixanta, setanta i vuitanta del segle XX, són habitualment representacions d'episodis concrets de la vida del sant o d'aspectes de la pagesia i de la vida quotidiana, que s'escenifiquen sobre remolcs de tractors o camions decorats per a l'ocasió. En acabar la cavalcada, amb els dimonis fora de l'església, se celebra l'ofici solemne: el sermó, les pregàries al sant, el ball de l'oferta i el cant de «Lo elogi». Després de l'ofici, es canta l'«Argument», una glosada que repassa els fets esdevinguts al poble durant l'any anterior. Actualment l'«Argument» és llegit pel glosador i el públic, que el té imprès, però temps enrere s'havia escenificat més teatralment, amb quatre cantadors que el deien de memòria sobre un carro enramellat situat a la plaça de l'Ajuntament.

A Manacor, abans de la reestructuració de la festa que es va dur a terme als anys seixanta del segle XX, les beneïdes es duien a terme l'horabaixa. Es col·locava una imatge de sant Antoni a una capella que hi havia davant la rectoria i es guarnia amb ciris i un petit fanal. Al davant, s'improvisava un altar des del qual el capellà beneïa els cavalls de la carrossa de la colcada, primer, i la resta d'animals, després. Alhora, es cantaven cançons del sant. Les carrosses, que feien quatre o cinc voltes per determinats carrers del centre del poble, eren molt senzilles i la teatralització era mínima. Eren carrosses ornamentades amb murtra, pi, ullastre, mata i amb flors de paper i, a dins, hi havia grups de cantadors i sonadors que entonaven cançons del sant. Sovint, en un lloc preferent de la carrossa, s'hi col·locava la imatge del sant. Amb els anys, i sobretot a partir de final dels anys seixanta del segle XX, la festa es renovà després d'anys en crisi i, malgrat que les beneïdes s'han continuat celebrant fins avui, ho han fet de manera molt diferent: es començaren a dur a terme al matí, la manera de participar a la desfilada canvià i les escenificacions teatrals a les carrosses guanyaren protagonisme.

A Muro, les beneïdes són a les 15.30 h amb el penó de sant Antoni i la imatge antiga del sant i han esdevingut les més vistoses i populars de Mallorca. A més de desfilar-hi carrosses (que participen en un concurs) s'hi congreguen ramaders d'arreu de Mallorca amb les seves guardes. També hi és present la figura de sant Antoni juntament amb la colla de dimonis dels Tres Tombs i de la colla dels dimonis negres, recuperada fa uns anys i que només surt aquest dia amb les graneres a la mà per fer lloc entre la gent mentre se celebren les beneïdes.

A sa Pobla, un altre dels indrets de l'illa de Mallorca on la festa és més viva, l'acte central és el dels foguerons de la revetla, malgrat que les beneïdes també tenen el seu espai dia 17 a les 15 h. Des de fa uns anys, a més, s'hi han afegit alguns dimonis i les cantadores.

Hi ha una sèrie de pobles on les beneïdes van seguides de cerimònies i d'escenificacions particulars: és el cas de la del Pi de Ternelles a Pollença i de l'escenificació de la Davallada del Corb (en referència a un conegut episodi de la vida del sant) a Manacor i a Son Servera.


Trajectòria

A Mallorca, la festivitat de Sant Antoni Abat té molta tradició i sembla que se celebra des del segle XIV. Si més no, així ho explica el pare Rafel Ginard al calendari folklòric quan fa referència als monjos premonstratenses que s'estaven a l'església de Bellpuig d'Artà i que sembla que foren els que estengueren al poble la devoció pel sant. Les beneïdes, que es duen a terme el matí del dia de Sant Antoni, després dels foguerons de la vigília de la festa, són considerades una part de la celebració i, al llarg de molts anys, n'han estat la part central i més rellevant. Durant la festa, hi havia i perviuen encara avui diferents manifestacions parateatrals. També tenim notícia de les comèdies de sant Antoni Abat, conservades en manuscrits dels segles XVIII i XIX, que s'hi devien representar.


Bibliografia

Genovart, Gabriel. Antropologia de la festa de Sant Antoni. L'antic ritual del foc a Artà, sa Pobla, Pollença, Muro i Manacor. Palma: Lleonard Muntaner, 2014.

Gili Ferrer, Antoni. Sant Antoni Abat, festa popular d'Artà. Palma: Edicions Documenta Balear, 1997.

Ginard, Rafel. Calendari folklòric. Manuscrits de la Fundació Casa Museu i Consell de Mallorca, actualment en vies de digitalització. Extracte: <http://www.cmvillalonga.org/adjunts/docs/554.pdf>.

Janer Manila, Gabriel. Calendari de festes de les Illes Balears i Pitiüses. Barcelona: Editorial Altafulla: Fundació de Serveis de Cultura Popular, 1992.

Vives Riera, Antoni. Les festes de Sant Antoni a Manacor. Ritual, identitat i mobilització al segle XX. Palma: Lleonard Muntaner: Institut d'Estudis Baleàrics, 2009. <http://www.fbofill.cat/sites/default/files/1480%20Sant%20Antoni%20Manacor%20def.pdf>


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x