Logo Institut del Teatre

Comediants

Estrena: Carnaval de Venècia, Piazza di San Marco (Venècia)1-3-1981

Redactor/a: Enric Ciurans

Descripció

Espectacle pirotècnic de carrer, creat per Comediants, que esdevé el veritable emblema del grup, i ha estat representat fins a l'actualitat als cinc continents. Es tracta d'una actualització de la tradició del ball de diables present en el calendari festiu català des de les processons de Corpus als carrers de les viles i les ciutats. L'estrena es produí al Carnaval de Venècia, on Comediants va aconseguir fama mundial en les seves participacions d'aquest període. El mateix 1981, l'actor Jaume Bernadet, vestit d'àngel, recuperà l'anomenada «Baixada del turc» en llançar-se del capdamunt del Campanile de la Piazza di San Marco (60 m) fins a la tarima presidencial, on mantingué un diàleg-enfrontament amb un diable. Aquesta tradició havia estat suspesa pels greus accidents que s'havien produït en aquest salt.

Dimonis plantejava una invasió (en el cas de l'estrena per mar, amb l'arribada amb petits vaixells) d'un grup d'actors disfressats de dimonis, que en actitud festiva feien esclatar els seus petards mentre ocupaven el centre de la ciutat. L'espectacle, fàcilment adaptable a qualsevol espai urbà, recuperava la figura del dimoni festiu present en festivitats com la Patum de Berga. Es tracta d'una visió del dimoni com a «deïtat vegetal», vinculant-lo més al món tel·lúric que no pas a la lluita entre el bé i el mal que està en l'origen d'aquesta figura festiva. Joan de Sagarra definia el treball del grup el mateix any de l'estrena (La Vanguardia, 18 octubre 1981): «En los siete espectáculos que llevan creados, hallamos como nota dominante el material propio del folklore catalán: máscaras, dragones, títeres, gigantes y cabezudos, leyendas, carnavales, rituales de los solsticios, danzas y canciones, puntos de referencia imprescindibles para conformar su propia estética, su propia música, su propia concepción dramática».

L'èxit de Dimonis féu que es representés en altres grans certàmens, sent cèlebres les representacions al Festival d'Avinyó (1983) i al Festival de Bogotà (1988). El 1983 van obtenir per aquest espectacle el Premio Nacional de Teatro atorgat pel Ministeri de Cultura. Però també patiren la incomprensió, la censura i les prohibicions quan a Andorra la Vella se'n prohibí el 1984 la representació, emparant-se amb el fet d'haver contractat l'espectacle Sol, solet i no pas Dimonis, però encara foren més sonats els incidents que un grup de feixistes van protagonitzar en agredir alguns dels cinc mil espectadors presents en la representació al Festival de Teatro de Granada (maig de 1984).

Aquell mateix any 1981, Comediants posaren en marxa, amb la complicitat del consistori municipal, la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, certamen emblemàtic del teatre català, que dirigiren durant les quatre primeres edicions.


Bibliografia
  • Benach, Joan-Anton; Font, Joan; Fondevila, Santiago; Castells, Joan. «Comediants. 15 años». Cuadernos El Público, núm. 27 (octubre 1987). Madrid: Centro de Documentación Teatral.
  • Palomar, Salvador. El ball de diables al Baix Camp. Reus: Centre de Documentació sobre Cultura Popular. Carrutxa, 1987.
  • Sagarra, Joan de. «Los diez años de Els Comediants». La Vanguardia, núm. 35.873 (18 octubre 1981).

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x