Logo Institut del Teatre

Comèdia de la General Conquista de Mallorca

Comparteix

Pere Antoni Bernat


Publicació: Palma1683

Redactor/a: Joan Mas i Vives

Descripció

Comèdia barroca escrita per Pere Antoni Bernat i publicada a Palma el 1683. L'autor, gairebé desconegut, degué compondre l'obra per encàrrec de l'Ajuntament de Palma, que devia voler augmentar la fastuositat dels actes del 31 de desembre, dia de la commemoració de la conquesta de l'illa per les tropes de Jaume I el 1229. Consistien en l'homenatge a l'Estendard del Rei, la senyera quadribarrada, i en la processó urbana protagonitzada per les autoritats i per una àmplia representació de tots els estaments de la ciutat. Des de la segona meitat del segle xvi, acabava a la catedral, on es pronunciava el famós Sermó de la Conquesta, que degué inspirar els continguts de la comèdia.

Consta de tres jornades i barreja l'estructura barroca amb la mètrica —sobretot quartetes heptasil·làbiques i dècimes— de procedència popular. Al primer acte, situa inicialment l'acció dramàtica a les platges de Salou, al campament de les tropes del rei en Jaume, que prepara la partida; després passa a escenificar escenes de caça al camp de Mallorca, protagonitzades pel xeic, els seus generals i la seva filla, trasbalsada per un somni que prediu la caiguda de l'illa. La segona jornada transcorre successivament a Peguera i a Portopí, seguint el desembarcament i l'avanç de les tropes cristianes. Recrea la mort de Ramon Montcada i, després, les successives batalles menors, prèvies a l'arribada a la ciutat. La tercera, centrada en el setge i la presa de la medina àrab, reparteix l'escenografia entre espais que representen l'interior i l'exterior de la muralla. Finalment la conquesta triomfa a causa de la defecció del moro Benabet i de la intervenció miraculosa de la Verge de la Salut, que es convertirà en la patrona de Palma. A les escenes serioses se n'hi contraposen de burlesques, protagonitzades pels graciosos, i la trama èpica o històrica també té el contrapunt d'una anècdota sentimental de final feliç.


Significació

La representació devia fer-se a la Casa de les Comèdies, de Palma, com sembla que indiquen les acotacions, però és possible que en algunes ocasions es dugués a terme en algun dels espais urbans utilitzats en la commemoració festiva. És l'única obra de temàtica civil documentada a Mallorca al segle xvii. La multiplicitat d'escenaris devia resoldre's exclusivament amb cortines i telons. També les escenes tumultuoses podien simular-se amb percussió i amb veus en off. En el text, en general, les batalles directes són narrades per algun personatge que hi ha participat. L'abundància de manuscrits setcentistes conservats demostra que va ser representada cada any al llarg de més d'un segle, fins que va ser substituïda per la Comedia intitulada La Conquista de Mallorca, versió, molt lliure, que en va fer Miquel Bover i Ramonell, publicada a Barcelona el 1792.


Bibliografia
  • Mas i Vives, Joan. Estudis teatrals. Barcelona/Palma: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Edicions UIB / Institut d'Estudis Baleàrics, 2013, p. 156-158.                                                     
  • Quintana i Torres, AntoniLa festa de l'Estendard. Cultura i cerimonial a Mallorca (segles xiv-xx). Catarroja/Barcelona: Editorial Afers, 1998, p. 178-184.

 


Fonts iconogràfiques
  • L'únic exemplar localitzat de l'edició de 1683 és a la Biblioteca de Catalunya.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x