DescripcióPierre Carlet de Chamblain de Marivaux va néixer a París el 4 de febrer de 1688. Es llicencià en dret el 1721, però no és segur que exercís d'advocat. Va fundar el diari Le Spectateur Français i fou col·laborador assidu d'altres periòdics. És autor de novel·les (Pharsamon, La Vie de Marianne, Le Paysan parvenu) i va escriure sobre matèries molt diferents. Marivaux és, principalment, un home de teatre «fidel representant de l'esperit del seu temps». Utilitza el vell mecanisme de la commedia dell'arte i hi aplica el joc amorós com un refinament de la sensibilitat (essència del marivaudage). Als textos escènics de Marivaux hi fan un paper important les relacions de classe, que repetides vegades esdevenen el tema principal de l'acció: els personatges, disfressats del que no són (els amos assumeixen el paper de criats, i els criats resultarà que són els amos), modifiquen el joc de les relacions socials molt tímidament, l'amor desvetlla els principis d'igualtat, de fraternitat i de llibertat. La majoria de les obres de Marivaux van ser estrenades per la Comédie-Française i sobretot pel Nou Teatre dels Italians.
El 1743 ingressà a l'Acadèmia i just vuit dies després de complir els 75 anys d'edat, morí a París.
El joc de l'amor i de l'atzar, estrenada a París el 23 de gener de 1730 pel Nou Teatre dels Italians, és l'obra més coneguda de Marivaux i una de les que determinen amb més claredat el seu estil. Mentre a la Comédie-Française imperava la «comèdia de costums», Marivaux inventa el teatre de «les sorpreses de l'amor». A El joc aquest concepte hi és aplicat estrictament i amb una gran precisió. Els protagonistes, Silvia i Dorante, que són presentats perquè considerin la possibilitat de maridar-se, es disfressen i es fan passar l'una davant l'altre per criada i per criat; s'enamoren i es comprometen a donar prioritat a l'amor per sobre de les convencions socials. A El joc es consagra l'aristocràcia dels sentiments que Marivaux contraposa a l'aristocràcia social. Aquest text escènic és també un clàssic, un model de construcció, d'equilibri, de mesura en el sentit del ritme i de control dels efectes.
La traducció de Jordi Teixidor, estrenada per Calixto Bieito en un excel·lent muntatge i que també pot ser un text idoni per als grups de teatre amateur, conserva la fluïdesa i l'elegància de l'expressió, la precisió dels matisos i el to lleuger, brillant i i amable de Marivaux.
