DescripcióHavel, dramaturg i filòsof, va néixer a Praga el 1936, al si d'una família acomodada. L'arribada dels comunistes al poder a Txecoslovàquia va representar la nacionalització del negoci familiar, i Havel va haver de superar una sèrie de dificultats que l'impedien d'accedir a l'Acaclèmia d'Art i a l'Escola de Cinema de Praga. Va fer de taxista, va treballar en un laboratori químic i, després, aconseguí ingressar a l'Escola Tècnica d'Automoció i a la Facultat d'Economia. Havel va pertànyer al grup d'escriptors que es movien a l'entorn de la revista Tvar. L'any 1960 escriu els seus primers textos literaris i fa de dramaturg al Teatre de la Balustrada, de Praga. El 1967 acaba els estudis de teatre a Ia Facultat de Belles Arts de la Universitat de Carles i participa al IV Congrés d'Escriptors; l'irònic atac que fa a la censura i a les manipulacions culturals i informatives de l'aparell de l'Estat obté una gran ressonància. L'any següent és nomenat president del Cercle d'Escriptors Independents, i el 1969 rep el Premí de Literatura de l'Estat Austríac. L'any 1968 és interrompuda violentament la «Primavera de Praga», i el 1970 les autoritats prohibeixen a Havel tota activitat pública; s'estableix en una casa de camp prop de Trutnov i treballa en una fàbrica de cervesa. El 1977 es constitueix l'organització dissident Carta 77, i Havel també hi és, i en morir el filòsof Jan Patocka que encapçalava el moviment, el dramaturg en passa a ser el capdavanter, la qual cosa provoca unes estades intermitents de Havel a la presó (un total de quatre anys). El 1979, mentre és processat a Praga, el Pen Club francès l'admet com a membre i són reconeguts internacionalment la seva obra i els seus esforços per la llibertat d'expressió. El 1982 és investit doctor honoris causa per la York University de Toronto i el 1984 per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. El 1989 els editors, a la Fira de Frankfurt, li van atorgar el Premi Internacional de la Pau. En organitzar-se el desafiament popular al règim comunista txecoslovac, Havel és nomenat portaveu del Fòrum Cívic i, finalment, amb el triomf dels defensors de les Ilibertats democràtiques, és elegit president de la República.
Havel, prenent com a base la seva pròpia experiència, procura donar testimoni del món, vol mostrar la «crisi de la humanitat actual» i, com diu ell mateix, intenta revelar el caire grotesc, l'absurditat i la insensatesa del món, de l'existència de l'home ï el seu comportament social. Una festa a l'aire lliure, L'avís, Una fonda a la muntanya, La protesta, Banquet (recull d'assaigs de filòsofs txec contemporanis), Cartes a Olga, Largo desolato i els dos textos que integren el present volum, Audiència i Vernissatge, són algunes de les seves obres.
