DescripcióJosep Pous i Pagès va néixer a Figueres el 1873. Autor dramàtic, narrador i periodista. El 1888, influït pel seu pare, es trasllada a Barcelona i comença els estudis de Medicina. Deixa la carrera passats tres cursos. Durant aquest temps ha freqüentat les penyes literàries que, sens dubte, l'han marcat. Es casa a l'edat de vint anys amb Mercè Gómez Illa. Poc temps després torna a Avinyonet de Puigventós per establir-se i per portar la propietat familiar. La tranquil·litat del poble li permet cultivar l'ofici d'escriptor que aviat l'ocuparà. L'any 1900 ja col·labora a la revista «Catalunya Artística» i escriu el seu primer drama, El mestre nou. La consideració com a dramaturg, però, se la guanya el 1902 en estrenar al Teatre Romea de Barcelona Sol ixent. L'any següent apareix publicada la seva primera novel·la, Per la vida, i torna a la Ciutat Comtal disposat a residir-hi. El 1904 Pous i Pagès col·labora assíduament a «El Poble Català» (l''òrgan d'expressió de grups polítics en dissidència amb la Lliga i que acabaran fonent-se en una àmplia esquerra catalana), hi fa crítica teatral i periodisme polític. Així deixa marcades les rutes principals que ha de seguir al llarg de la vida. La secció diària que Pous publica a «El Poble Català» conté probablement les millors pàgines de l'escriptor. Amb La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912) aconsegueix una de les novel·les més reeixides d'aquest període. De la seva producció teatral apuntem: L'endemà de bodes, Senyora àvia vol marit, Rei i senyor, com les més representades, i Damià Rocabruna, el bandoler, «tragicomèdia» datada el 1917 i que ara presentem en aquest volum. A Damià Rocabruna el món de pagès és la tela de fons damunt la qual l'autor projecta una història d'amor situada en les coordenades d'una guerra dels segadors que ja es preveu inevitable. Encara volem esmentar un assaig de gran qualitat sobre tota una època, Pere Coromines i el seu temps, escrit per Pous el 1939, a l'exili, i publicat trenta anys després. Josep Pous i Pagès morí a Barcelona el 15 de febrer de 1952.
