Dramaturg, director i pedagog
Enginyer de formació, Cabré inicia els seus passos en el món del teatre a Mataró, a la Sala Cabanyes i al Foment Mataroní. Més tard s’integra en el grup Xaloc, establert al Casal Aliança de Mataró, on desenvolupa tota mena de tasques, des d’escenògraf fins a actor o director, cosa que li suposa el primer contacte amb el teatre independent dels setanta. Paral·lelament, fa incursions en el món del cinema, amb Soll (1978), El Troc (1979) i Bis (1980). Aquell mateix any escriu la seva primera obra dramàtica, Computer Love, estrenada pel grup Xaloc a la mostra Art/Pista81. Durant la dècada dels vuitanta Cabré enfila la seva carrera com a dramaturg amb Oh, bit! (1984), Els camaleons també paguen (1985). obra guanyadora del Premi Salvador Reynaldos de Blanes 1984), i Estrips (1989), guardonada amb el Premi Joan Santamaria 1988 i dirigida per Joan Lluís Bozzo. Durant la dècada dels noranta compagina l’escriptura teatral, sovint estrenada i publicada amb posterioritat —La metamorfosi (1990), Treva (1990), Oi? (1992), Històries d’amor (1993), Overbooking (1995) i Viatge a Califòrnia (1998, Premi Josep Ametller 1997)— amb la realització de guions televisius per a TV3, en produccions com Vostè mateix (1993), Poble Nou (1994), Secrets de família (1995), Nissaga de poder (1996-1998) o Laberint d’ombres (1998-2000).
L’any 2000 arriba la seva consolidació com a dramaturg, amb l’estrena d’Històries d’amor al TNC i el Premi Crítica Serra d’Or al millor text català per Navegants; el 2001 publica l’Efecte 2000, actualització de La peixera i guanyadora del Premi Ciutat d’Alcoi, que no s’estrena fins al 2016, i el 2004 duu a escena Teoria de catàstrofes, també guanyadora del Premi Crítica Serra d’Or. Durant aquests anys comença a desenvolupar tasques de gestió cultural: primer com a director del Patronat Municipal de Cultura de Mataró (2002-2005) i després a la Generalitat, en l’àmbit de la cooperació cultural i artística (2005-2016) i com a subdirector general de Promoció Cultural (2017). El 2013 rep el Premi de Teatre Crèdit Andorrà de la Nit Literària Andorrana per Les verges virtuals i el 2016 el Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal Alcover per Silencis.
Durant tota la seva trajectòria Cabré exerceix com a docent, primer a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1981-1982) i després a l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar (1981-1988) com a professor de matemàtiques. A partir dels anys noranta imparteix docència d’escriptura dramàtica a l’Aula de Teatre del Patronat de Cultura de Mataró (1991-1993) i a l’Escola de l’Ateneu Barcelonès (1999).
L’obra de Toni Cabré neix d’una concepció clàssica de l’escriptura dramàtica i el teatre de text passada pel sedàs de la investigació formal, amb la paraula com a protagonista, estructures argumentals complexes i el despullament del conflicte i l’individu. Una constant de l’autor és l’ús de la paradoxa, que desenvolupa a través de la metateatralitat i la confusió entre la realitat i els somnis, la virtualitat i la mentida.
Alhora, Cabré transita per unes línies temàtiques que li interessen i que li serveixen per despertar la reflexió en l’espectador. A Computer Love (1980) ja aborda un dels temes centrals de la seva obra: la tecnologia i els efectes que té sobre la vida quotidiana, les relacions humanes i la comunicació interpersonal. Oh, bit! (1984) tracta sobre un grup d’octagenaris amb pèrdua de memòria que malden per viure al dictat d’un ordinador, que paradoxalment els serva els records. El monòleg Oi? (1992) està escrit des del punt de vista d’un bit preocupat, novament, per la memòria. Navegants (2000) és la història d’una parella que es coneix a la xarxa i que construeix una relació a través de la pantalla. La peixera o L’efecte 2000 (2001) està protagonitzada per un grup d’informàtics que es veuen atrapats en un sisema laboral precari i atomitzador que premia l’individualisme sense escrúpols. En la proposta escènica de Cabré, la tecnologia no només apareix tematitzada com a nucli argumental, sinó que sovint és utilitzada com un element més de construcció del discurs, amb especial solvència a Treva (2004) i a Navegants (2000), on els personatges conversen en escena a través de projeccions.
El capitalisme salvatge en el món laboral és reprès a Iglú (2006), Demà coneixeràs en Klein (2008), L’inútil (2012) i Silencis (2016), que denuncia la bombolla financera de la crisi econòmica i la corrupció política. Aquest tema apareix tractat sempre amb un punt de distopia i de reflexió crítica, en especial, en allò que fa referència als aspectes econòmics i materials, malgrat que sovint els personatges presentin una pulsió d’evasió de la realitat.
Amb el realisme com a punt de partida, Cabré també explora el món oníric (Els camaleons també paguen, 1985; Viatge a Califòrnia, 1998), que l’autor utilitza com a recurs argumental per qüestionar els límits de la realitat i els personatges mateixos.
Malgrat que moltes de les seves peces no s’han estrenat encara, sí que s’han dut a escena lectures dramatitzades de Treva (2004), Obra inacabada (2004), Ningú (2006), Lletra petita (2008) i Silencis (2016). Ègloga (1981), Rusc de runes (1982) i Cruïlla (1985, Premi Joan Santamaria 1986) resten inèdites. L’obra de Cabré ha estat àmpliament traduïda al castellà, i també a l’anglès, i li ha merescut nombrosos premis.
Teatre:
19 desembre 2016. Les vegres virtuals. Direcció: Moisès Maicas. Espai Lliure.
27 abril 2016. La peixera. Direcció: Òscar Molina. Versus Teatre.
16 juliol 2007. Iglú. Versus Teatre.
9 juliol 2007. Demà coneixeràs en Klein. Direcció: Ever Blanchet. Versus Teatre.
3 juliol 2007. Viatge a Califòrnia. Direcció: Moisès Maicas. Versus Teatre. Companyia Versus Teatre.
13 desembre 2004. Teoria de catàstrofes. Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida.
4 abril 2000. Navegants. Hotel Romàntic de Sitges.
28 setembre 2000. Històries d’amor. Direcció: Toni Casares. Sala Tallers del TNC. Companyia: TNC.
24 gener 1994. La metamorfosi. A partir de l’obra de Franz Kafka. Direcció: Hemann Bonnín. Teatre Borràs. Companyia de Teatre Acte Únic.
7 abril 1989. Estrips. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Sala Cabanyes de Mataró.
13 juny 1981. Computer lover. Casal de Mataró. Companyia Xaloc.
Cinema:
Guions televisius:
1998-2000. Laberint d’ombres. TV3.
1996-1998. Nissaga de poder. TV3.
1983-1984. El xou de la família Pera. RTVE.
Zweig: la fugida impossible. Valls: Cossetània, 2021.
Ombres de memòria. Tarragona: Arola, 2021.
Jugant en família. Barcelona: Entreacte digital, 2020.
Okupes particulars. Alzira: Bromera, 2019.
Lletra petita. Palma: Lleonard Muntaner, 2016.
Silencis. Manacor: Fausto Puerto Quetglas, 2016.
Les veges virtuals. Tarragona: Arola, 2014.
L’inútil. Tarragona: Arola, 2012.
Vladimir. A: Monòlegs per a audicions. Barcelona: AADPC, 2008.
Demà coneixeràs en Klein. Tarragona: Arola, 2008.
Iglú. Lleida: Pagès, 2006.
Ningú. A: Dramatúrgia al país de les meravelles. Barcelona: AADPC, 2006.
Rosebud Hotel. Dins Dramaticulària. Tarragona: Arola, 2005.
Teoria de catàstrofes. Lleida: Pagès, 2004.
Obra inacabada. Barcelona: AELC, 2003.
Fantasies. València: Art Teatral, 2002.
L’efecte 2000 o La peixera. Barcelona: Edicions 62, 2001.
Treva. Barcelona: AADPC, 1999.
Navegants. Tarragona: Arola, 1999.
Viatge a Califòrnia. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Històries d’amor; Overbooking. Paterna: Tres i Quatre, 1996.
La metamorfosi; Oi?. Barcelona: Edicions 62, 1994.
Estrips. Barcelona: Edicions 62, 1992.
Computer love: una comèdia en un acte. Barcelona: Millà, 1991.
Oh, Bit. Alacant: Diputació d’Alacant, 1986.
Ordinador personalíssim. Sant Boi de Llobregat: Ajuntament de Sant boi de Llobregat, 1986.
Els camaleons també paguen. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Les Santes, quan els cap-grossos fem Festa Major. Mataró: Robafaves, 1982.
Batlle, Carles. «La nova dramatúrgia catalana: de la perplexitat a la diversitat». Caplletra (València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), 22 (Primavera 1997), p. 49-68.
Broch, Àlex. «Pròleg». A: Cabré, Toni. La metamorfosi. Barcelona: Edicions 62, 1994. (El Galliner; 138)
Fàbregas, Xavier. «Pròleg». A: Cabré, Toni. Els camaleons també paguen. Barcelona: Edicions 62, 1985. (El Galliner; 88)
Massip, Xavier. «Teatre català i dramatúrgia europea». A: Faluba, Kálman & Szijj, Ildikó. Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. 1. Rubí/Barcelona: AILLC: PAM, 2009, p. 345-356. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 147)
Massip, Xavier. «Pròleg». A: Cabré, Toni. La peixera. Valls: Cossetània, 2018. (Quaderns de la Font del Cargol; 8)
Sirera, Rodolf. «Toni Cabré: una clara voluntat d’estil dramàtic [Pròleg]». A: Cabré, Toni. Oh, bit! Alacant: Diputació Provincial d’Alacant, 1986.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
