Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 19-1-1919
Lloc de naixement: Barcelona
Data de defunció: 30-12-1998
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Martí Romaní Picas
Identificacio/ns

Poeta, dramaturg i artista plàstic.


Biografia

Fill d’un gravador de bronze i una cantant de sarsuela, Joan Brossa neix al desaparegut carrer de Wagner de Sant Gervasi el 1919. Estudiant poc entusiasta, a través de la biblioteca personal del seu pare entra en contacte amb l’obra de poetes i dramaturgs catalans (Verdaguer, Guimerà, Maragall, Puig i Ferreter, etc.) i descobreix, gràcies a fotografies, el transformista italià Leopoldo Fregoli. El 1933 Brossa es queda orfe de pare i ha de viure amb la família de la mare. Comença la carrera de comerç però només aguanta un any. Ja de jove s’interessa per la prestidigitació i és un client assidu de la botiga El Rei de la Màgia del carrer de la Princesa. De fet, amb el sobrenom artístic de Wu i vestit de xinès, fa algun espectacle d’il·lusionisme. Als disset anys Brossa participa al front republicà de Lleida de la Guerra Civil espanyola i forma part de la coneguda com a Lleva del Biberó. En el transcurs del conflicte bèl·lic, el poeta escriu, en castellà, el seu primer text. L’explosió d’un morter a la seva trinxera li fereix un ull i s’ha de retirar a un hospital de campanya i, posteriorment, a Barcelona de nou. La seqüela serà una cataracta traumàtica que l’acompanyarà tota la vida. Com ell mateix escriu al poema «La batalla del Segre o la segona naixença» (30 Divisió, 1950), «la sapiència / em costa un ull de la cara».

Un cop acabada la guerra ha de fer el servei militar obligatori a Salamanca. Allà coneix el tipògraf Enric Tormo, qui el posarà en contacte amb artistes com ara J. V. Foix, Joan Miró i Joan Prats, figures cabdals en la seva formació artística i literària. En finalitzar la instrucció a principis dels anys quaranta, torna a Barcelona i treballa de gravador i de venedor de llibres prohibits, passant períodes d’una gran precarietat material. Llegeix Freud, s’interessa per l’automatisme psíquic i per les imatges hipnagòniques. A principis dels anys quaranta la influència de Foix l’encamina a provar el sonet (La bola i l’escarabat, 1941-1943; Fogall de sonets, 1943-1948) i a millorar el domini del català. També d’aquella època són els primers poemes experimentals i el primer objet trouvé. Els antecedents familiars en el món de l’espectacle l’acosten al teatre i ja el 1944 escriu El cop desert, en què es fa palesa la lectura de Mallarmé i Nietzsche. Aquest és el punt de partida del que ell anomena «poesia escènica» i que no es pot destriar de la resta de la seva producció ja que, segons diu, «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt», tal com explica en una entrevista amb A. Molina al diari Baleares el 1968. 

Amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan Josep Tharrats funda la revista d’estètica surrealista Dau al Set (1947), després de participar en l’edició de l’únic número de la revista Algol (1946), amb Enric Tormo, Joan Ponç i Arnau Puig. A Dau al Set publica romanços, sonets i proses, però sobretot peces de teatre (per exemple, El crim, 1948; Nocturns encontres, 1952; Esquerdes, parracs, enderrocs esberlant la figura, 1952) que confirmen el caràcter experimental de la producció brossiana. La primera època de la revista (1948-1951) segueix una línia pròxima al dadaisme per la voluntat de ruptura amb tot. De manera paral·lela, Brossa inicia la producció d’obres que emmarca en el títol «postteatre» i que no deixarà d’explorar fins al 1962. 

A cavall dels anys quaranta i cinquanta s’observa un canvi de to en l’obra de Brossa. Arran de la relació d’amistat amb el poeta brasiler João Cabral de Melo s’accentua el compromís social i els textos es tenyeixen de cert realisme essencial. Cabral, que exerceix de vicecònsol del seu país a Barcelona, introdueix Brossa en el marxisme i remarca la necessitat del compromís social de l’artista. Brossa mantindrà aquesta actitud tota la seva vida tal com fan palesa la seva producció i les seves accions, com ara la participació a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat (1970) en oposició al procés de Burgos. De fet, el mateix Cabral prologa el primer llibre publicat de Brossa, Em va fer Joan Brossa (1951) i que confirma aquesta nova orientació poètica. La intensitat de la seva activitat literària i artística no impedeix la participació activa en el teixit cultural català i espanyol. A banda d’estar en contacte amb membres del grup El Paso de Madrid (Antonio Saura i Manolo Millares), relació de la qual sorgeix el monòleg brossià Barbafeca (1959) i de ser assidu de les sessions del Club 49, capitanejades per Joan Prats, cal destacar la relació amb artistes tan diversos com Pere Portabella, Josep Maria Mestres Quadreny, Eduardo Chillida o Leopoldo Pomés. És a dir, Brossa s’envolta d’aquells intel·lectuals i creadors interessats en l’art contemporani i que intenten estar al corrent de l’activitat cultural que es desenvolupa a l’estranger. 

L’any 1956 viatja per primer vegada a París i hi resideix uns mesos, allotjat a l’estudi de Joan Vila Casas; el 1960 fa un segon viatge acompanyat del periodista Albert Oliveras. La visita a la capital francesa no només li permet experimentar una vida social en llibertat sinó que també deixa una empremta indeleble en la seva obra. En el cas del teatre, les vetllades al local nocturn Crazy Horse li fan descobrir l’art de l’striptease, el qual reinterpretarà com a activitat parateatral a Striptease i teatre irregular (1966-1967). A més, els contactes que fa donen peu a les primeres traduccions, a l’anglès, al francès i a l’alemany. El 1962 es publica a Colònia la versió alemanya de la peça El cap violent (Der Wilde Kopf), traduïda per José L. de Sàled i Bert Reingässer; és la primera traducció de la poesia escènica.

Brossa treballa quasi bé en la clandestinitat de manera que la seva obra amb prou feines es difon. A partir del 1961 el seu corpus poètic comença a gaudir de més projecció pública. Del 1960 al 1961 Moisès Villèlia dirigeix La jugada (Teatre La Concòrdia, Cabrils) i El bell lloc (Biblioteca Popular, Sallent). Ambdues peces es representaran de nou el 1961 a la Cúpula del Coliseum, a Barcelona. El mes de maig del mateix anys s’estrena al Palau de la Música la peça Or i sal, dirigida per Frederic Roda i amb escenografia d’Antoni Tàpies; a l’octubre l’obra es pot veure al Teatre Romea en el marc del tercer Cicle de Teatre Llatí. Abans, s’havien escenificat Ahmosis I, Amenofis IV, Tuthenkamon i Temps de nit (1947) a l’estudi de Joan Ponç, amb direcció del mateix Brossa. Josep Centelles s’havia encarregat de la posada en escena de La mare màscara (estudi de Santi Surós, 1951), Nocturns encontres i Farsa entenent que l’espectador ha de transportar-se al centre mateix de l’escena (Teatre Olimpo, Barcelona, 1951), Les plomes encolades (Casa J. Morera, Matadepera, 1951), La xarxa (domicili del Dr. Joan Obiols, 1954) i La sal i el drac (Centre Parroquial Sant Antoni de Pàdua, Barcelona, 1958). A més, Mercedes de l’Aldea havia estrenat Esquerdes, parracs, enderrocs esberlant la figura (Galeries Laietanes, Barcelona, 1951) en la inauguració de la primera exposició individual de Joan Ponç.

La publicació del poemari El saltamartí (1963) marca un canvi de focus en l’activitat de Brossa, que se centrarà més en les arts plàstiques amb poemes visuals i objecte i col·laboracions amb altres artistes en llibres de bibliòfil, com El pa a la barca (1963), concebut amb Antoni Tàpies. Això no obstant, Brossa no abandona en cap moment la producció teatral. Les estrenes, al llarg dels anys seixanta, se succeeixen i es posen en escena alguns textos escrits als anys cinquanta: Ricard Salvat dirigeix Gran guinyol (Cúpula del Coliseum, 1962); el Teatre Experimental Català, que dirigeix Vicenç Olivares, s’encarrega del muntatge de Calç i rajoles (Teatre del Círcol, Banyoles, 1964); Carlos Lucena fa pujar a l’escenari del Teatre Romea El rellotger i Collar de cranis (1967). Amb la presentació de Suite bufa, una peça amb música de Josep Maria Mestres Quadreny i dirigida per Lluís Solà el 1966 al Festival Sigma II de Bordeus, s’inicia la projecció internacional de Brossa.

A partir dels anys setanta es dona a conèixer la producció brossiana i es regularitza la publicació de les seves obres. En aquest sentit, cal destacar la publicació de Poesia rasa (1970), una selecció de diversos poemaris a càrrec de l’editorial Ariel i prologada per Manuel Sacristán, que li proporcionen un reconeixement i una presència pública de pes. Mentre que la poesia s’edita de manera dispersa, Edicions 62, a través de Pepa Llopis (amb qui Brossa mantindrà una relació de parella a partir de 1972) reuneix entre el 1973 i el 1983 totes les peces teatrals en el volum Poesia escènica, del qual és responsable Xavier Fàbregas. És en aquest moment que es fixa el concepte de «poesia escènica». Pel que fa a les estrenes, sobresurt el muntatge de Quiriquibú (Teatre de l’Aliança del Poble Nou, 1976), amb direcció, escenografia i vestuari de Fabià Puigserver; la companyia que engendra l’obra és Teatre de l’Escorpí, que poc després serà la base del nou nat Teatre Lliure. La fi de la dictadura franquista obre una nova etapa en la carrera de Brossa, ja que pot crear amb llibertat. A la vegada, rep el suport de diverses institucions, gràcies en part a les seves amistats amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i es reconeix públicament la seva obra. El 1987 l’Ajuntament de Barcelona li atorga un vitalici a fi que pugui treballar en un nou estudi. 

Als anys vuitanta continuen les estrenes teatrals, que no acostumen a satisfer les exigències de l’autor: Cavall al fons (Teatre Prado, Sitges, 1982) i El sabater (Sala Villarroel, Barcelona, 1982), dirigides per Jordi Mesalles; La pregunta perduda o el corral del lleó (Teatre Romea, 1985) i El sarau (Teatre l’Atlàntida, Vic, 1992), per Hermann Bonnín. Paral·lelament, es representen els seus striptease amb Christa Leem (Televisió Espanyola, 1977) i Teatre de Nit (Sala Beckett, 1990); també col·labora en espectacles de màgia del mag Hausson (Gran sessió de màgia en dues parts, 1981; Poemància, 1996) i participa de manera molt directa a la Fira de teatre de carrer de Tàrrega a partir del 1980.

En el darrer tram de la seva vida es multipliquen els reconeixements i els encàrrecs. Diversos ajuntaments li demanen intervencions poètiques en l’espai públic, com ara «Poema transitable en tres parts» (1984) al Parc del Velòdrom d’Horta de Barcelona. La seva poesia s’exposa arreu del món en diverses exposicions (Galeria Mosel und Tschechow, Munic, 1988; Centre d’Études Catalanes, París, 1988; Musée d’art moderne, Ceret, 1989; Museo de Arte Reina Sofía, Madrid, 1991; Riverside Studios, Londres, 1992; Biennal de São Paulo, 1993; Biennal de Venècia, 1997; Museo de Arte Contemporáneo, Monterrey, 1998). L’any 1998, a causa d’un accident domèstic, ingressa en coma a l’Hospital de la Vall d’Hebron i mor el 30 de desembre del 1998. De manera pòstuma, la Universitat Autònoma de Barcelona el fa doctor honoris causa l’any següent. Poc abans de la seva defunció s’havia obert al Born l’Espai Escènic Joan Brossa a fi de perpetuar el seu llegat teatral.

Després de la seva mort, l’obra de Brossa ha seguit viva. Mentre que la producció plàstica s’ha pogut veure en exposicions arreu del món, com ara Joan Brossa a la Xina (Instituto Cervantes, Beijing, 2017) o Poesia Brossa (MACBA, Barcelona, 2017), el seu teatre no ha deixat d’escenificar-se. Entre altres peces, es poden destacar una nova versió de Suite bufa dirigida per Victor Álvaro (Teatre Tantarantana, 2005), El dia del profeta (Rosa Novell, Teatre Nacional de Catalunya, 2008), el cabaret El darrer triangle (Els Pirates, Círcol Maldà, 2011), la revisió d’Hermann Bonnín de Diumenge (La Seca Espai Brossa, 2017),  o Collar de cranis – Esquerdes, parracs i enderrocs (Teatre Nacional de Catalunya, 2017), un collage de textos i accions conduït per Carles Santos i Jordi Oriol. Del 2018 és Gran Fracaroli, un cabaret brossià que escenifica la companyia Els Pirates al Círcol Maldà, i de 2019, Laberint Striptease, de la Cia. Roberto G. Alonso, que s’estrena a l’Escenari Joan Brossa.


Significació

Joan Brossa és un dels escriptors i creadors més influents del segle XX en llengua catalana. Malgrat que la seva producció no es va donar a conèixer fins als anys setanta, coincidint amb el final de la dictadura, entre els anys vuitanta i noranta va assolir no només un ampli reconeixement de la crítica sinó també del públic i de les institucions. Cal diferenciar la producció estrictament poètica de l’escènica. L’allau de premis que rep al tram final de la seva vida és una bona mostra de la importància de Brossa en el panorama literari i cultural de la Catalunya postfranquista. Així, els anys 1971, 1974, 1978 i 1996 rep el Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Poesia rasa, Cappare, Poemes de seny i cabell i Passat festes, respectivament; el 1979, se li concedeix el Premi Crítica Serra d’Or de teatre amb el tercer volum de la poesia escènica; el 1981 Rua de llibres és guardonat amb el Premi Lletra d’Or. A continuació arriben el Premi Ciutat de Barcelona de poesia per Viatge per la sextina (1987), la Medalla Picasso de la UNESCO (1988), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1992), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1995), el Premi Nacional de Poesia Catalana (1996), el Premi Nacional de Teatre (1998) i la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1998). A aquestes distincions cal sumar-hi els actes d’homenatge i les exposicions internacionals.

La varietat dels guardons testimonia la pluralitat de la producció brossiana. Sota una mateixa etiqueta, «poesia», Brossa es distingeix per una exploració incessant de formes expressives, ja sigui per la via de la tradició o per la via de l’experimentació. La mirada poètica opera en disciplines ben diverses de manera que s’ha de concebre l’ingent corpus brossià, que l’editorial Arola ha revisat i publicat pel que fa a la poesia escènica en un total de vint-i-dos volums. La seva obra és una recerca constant que inaugura llenguatges nous a la vegada que en reivindica de vells. D’aquesta manera, les seves creacions fluctuen entre dos pols oposats: l’experimentació radical i la tradició. La seva producció poètica ho testimonia: al mateix temps que engendra poemes visuals o poemes objecte, en cap moment deixa de conrear les estructures tradicionals com ara el sonet, el romanç o la sextina.

En el camp del teatre aquesta dinàmica es manté. El primer període de la poesia escènica es caracteritza per l’experimentació: Brossa vol dotar d’acció la seva poesia. De fet, les peces primerenques obren la porta a la performance i el happening abans fins i tot de les aportacions de John Cage als Estats Units. Transcendint el component literari del teatre, el poeta busca la màxima capacitat expressiva del gest i el moviment en una sèrie d’accions escèniques amb què es fa evident la crisi del llenguatge com a representació de la realitat. Tal com indica Xavier Fàbregas, no es pot entendre aquest teatre brossià sense la seva relació amb el món de la pintura. Fins i tot els elements escènics esdevenen els protagonistes, com ara a Sord-mut, una acció paradigmàtica protagonitzada per un teló que puja i baixa.

Si la ruptura és la característica essencial del primer període de la poesia escènica (1944-1951), a partir del 1951, amb Cortina de muralles, el «tema» pren protagonisme en el teatre brossià; de la mateixa manera, la seva poesia havia virat cap al realisme per la influència de Cabral de Melo. En aquest segon període (1951-1960) trobem obres d’estructura més clàssica, amb tres actes, en què s’escenifiquen les problemàtiques socials i polítiques de l’època, a voltes a partir de motius o temes populars com ara refranys o rondalles. A Calç i rajoles, per exemple, recrea Les garses (1905) d’Ignasi Iglésias. Als anys seixanta Brossa diversifica les formes i paral·lelament als textos més realistes desenvolupa accions-espectacle dialogant amb gèneres ben diversos. La màgia, la perfomance, la participació de l’espectador prenen protagonisme a la vegada que Brossa escriu stripteases, accions musicals i ballets. L’any 1968 es considera el darrer de la producció escènica brossiana.

La influència del transformisme de Frègoli, els stripteases parisencs, el circ, la màgia, els ballets, la commedia dell’arte i el cinema són essencials i no només es plasmen en la poesia escènica sinó, més o menys explícitament, en el conjunt de la seva producció. Per aquest motiu són habituals les col·laboracions amb altres artistes de disciplines molt diverses. El joc amb la sorpresa, la participació activa del públic i la subversió de la realitat i la quotidianitat apareixen una vegada i una altra al llarg de les diverses propostes escèniques. Al mateix temps, no es poden oblidar l’humor, la sàtira, la crítica social i el compromís polític com a elements definidors del teatre brossià. Tal com defineix Glòria Bordons al catàleg de l’exposició Em va fer Joan Brossa, «la poesia escènica brossiana es caracteritza pel trencament de convencions i gèneres, a fi de trobar noves possiblitats poètiques a l’acció». 

En definitiva, l’obra vasta i a voltes inclassificable del poeta és una aportació essencial al teatre català de finals del segle XX. Sobretot des del Brossa Espai Escènic, que l’any 2011 es trasllada a La Seca, es manté viu el llegat de Joan Brossa, l’obra del qual no s’ha deixat mai d’escenificar i reinterpretar. Però és sobretot gràcies a la Fundació Joan Brossa, creada el 1999 per Pepa Llopis, que es conserva, s’exhibeix i es difon l’obra brossiana. A partir de l’any 2011 el MACBA gestiona el Fons Joan Brossa. L’any 2017 es dedica una exposició monogràfica a Brossa al mateix museu i es recuperen algunes de les seves accions teatrals i performatives. El 2018 s’inaugura la nova seu de la Fundació al carrer de La Seca, amb un espai expositiu obert al públic. En motiu del centenari del seu naixement, l’any 2019 se celebra l’Any Brossa amb diversos actes.


Estrenes

Estrenes més destacades

1947. Ahmosis I, Amenofis IV, Tuthenkamon. Joan Brossa. Estudi de Joan Ponç (Barcelona).

1947. Temps de nit. Joan Brossa. Estudi de Joan Ponç (Barcelona).

1951. La mare màscara. Josep Centelles. Estudi de Santi Surós (Barcelona).

1951. Farsa entenent que l’espectador ha de transportar-se al centre mateix de l’escena. Josep Centelles. Teatre Olimpo (Barcelona).

1951. Nocturns encontres. Josep Centelles. Teatre Olimpo (Barcelona).

1951. Les plomes encolades. Josep Centelles. Casa J. Morera (Matadepera).

1951. Esquerdes, parracs, enderrocs esberlant la figura. Mercedes de l’Aldea. Galeries Laietanes (Barcelona).

1954. La xarxa. Josep Centelles. Domicili del Dr. Joan Obiols (Barcelona).

1958. La sal i el drac. Josep Centelles. Centre Parroquial Sant Antoni de Pàdua (Barcelona).

1960. Tres cançons de bressol. Anna Ricci. Institut Francès (Barcelona).

1960. La jugada. Moisès Villèlia. Teatre La Concòrdia (Cabrils).

1961. El bell lloc. Moisès Villèlia. Biblioteca Popular (Sallent).

18/05/1961. Or i sal. Frederic Roda. Palau de la Música Catalana (Barcelona).

1962. Acció espectacle. Carles Lucena. Domicili particular.

1962. Ferebat. Carles Lucena. Domicili particular.

29 maig 1962. Gran guinyol. Ricard Salvat. Cúpula del Coliseum (Barcelona).

1962. Aquí al bosc. Josep Centelles. Estudi de Joan Abelló (Mollet del Vallès).

1962. Els beneficis de la nació. Xavier Espinet. Universitat de Barcelona.

1964. Calç i rajoles. Vicenç Olivares. Teatre del Círcol (Banyoles).

1965. Conversa. J. L. de Delàs. Saló del Tinell (Barcelona).

1965. Poemes civils. Lluís Solà. Teatre Canigó (Vic).

1966. Tríptic carnavalesc. L. Guimerà. Club 49 (Barcelona).

1967. Suite bufa. Lluís Solà. Música de Josep Maria Mestres Quadreny. Festival Sigma II (Bordeus).

1967. El Rellotger. Carlos Lucena. Teatre Romea (Barcelona).

1967. Collar de cranis. Carles Lucena. Teatre Romea (Barcelona).

1968. Concert irregular. Pere Portabella. Fundació Maeght (Sant Pau de Vença).

21 desembre 1968. Quart minvant o els nassos històrics. Santiago Sans. Casino de l’Aliança del Poblenou (Barcelona). Companyia Jocs a la sorra.

3 octubre 1971. El temps escènic. Santiago Sans. Teatre Prado (Sitges). Companyia Jocs a la sorra.

17 desembre 1973. Rrrprrr! Feliu Formosa i Pau Monterde. Col·legi d’Arquitectes (Barcelona).

1974. El cap a la butxaca; Sainet; Poema; Dissetena acció espectacle; Strip-tease; El gibrell; Sord-mut. Pau Monterde. Teatre Casino (Granollers).

13 febrer 1976: Quiriquibú; La naixença de Venus; El darrer triangle; IX; Le tombeau de Claude Debussy; Berceuse; Pas d’acció; Carnaval. Fabià Puigserver i Guillem Jordi Graells. Casino de l’Aliança del Poblenou (Barcelona). Teatre de l’Escorpí.

1977. Strip-tease català. Christa Leem. Programa Mirador (Ràdio Televisió Espanyola).

1977. La professora de flauta; Molèstia. Josep Maria Mestres Quadreny. Fundació Miró (Barcelona).

1978. El pianista i la flautista. Carles Santos i Barbara Held. Programa Escenari (Ràdio Televisió Espanyola).

17 octubre 1978. L’armari en el mar. Fabià Puigserver i Guillem Jordi Graells. Música de Josep Maria Mestres Quadreny. Teatre Lliure (Barcelona).

1979. La flautista. Anna Ricci. Festival Internacional de Teatre (Sitges).

1980. Satanel·la. Anna Ricci. Sala Zeleste (Barcelona).

1980. Moment musical. Consol Villaubí. Fundació Miró (Barcelona).

1982. Torna el nocturn. Consol Villaubí. Fundació Miró (Barcelona).

1982. Cavall al fons. Jordi Mesalles. Teatre Prado (Sitges).

1982. Accions teatre; Acció espectacle en tres parts; Desena acció espectacle; El mar; El cant; Seixanta-setena acció espectacle; Divuitena acció espectacle; La rialla. Joan Ollé. Palau Maricel (Sitges).

1982. Brossàrium-1 (Cavall al fons i El sabater). Jordi Mesalles. Sala Villarroel (Barcelona).

1983. Sextina del bell combat nou. Josep Maria Mestres Quadreny. Palau de la Música (Barcelona).

1983. Onzena acció espectacle; Setena acció espectacle. «Rossec de dits». Taradell.

19 juliol 1984. Diumenge. José Sanchís Sinisterra. Teatre Romea (Barcelona).

22 maig 1985. La pregunta perduda o el corral del lleó. Hermann Bonnín. Teatre Romea (Barcelona).

1986. Sense corbata i amb el botó del coll descordat. Joaquim Lecina. Centre Cultural La Caixa (Granollers).

1987. Espectacle Hausson-Brossa. Lluís Solà. Vic.

1989. Accions. Frederic Roda. Centre Arts Santa Mònica (Barcelona).

1989. Noümen-festa. J. Perarnau. Aula de Cultura (Sant Vicenç dels Horts).

1990. Strip-tease 1900; Vuit números de strip. núm. 1; Vuit números de strip. núm. 7; Deu números de strip. núm. 2; Vuit números de strip. núm. 4; Les caràtules; Strip-tease; Entre parèntesi. Jep Quintas. Teatre Malic (Barcelona). Teatre de Nit.

17 octubre 1990. Màgic pas a dos; L’higròmetre nigromàntic. Hausson i J. C. Homs. Institut del Teatre (Barcelona).

1990. Dotzena acció espectacle; Divuitena acció espectacle. Bufons. Teatre Poliorama (Barcelona).

1990. Núria Candela diu Joan Brossa. Núria Candela. Musée d’Art Moderne (Cotlliure).

1991. Brossiana: L’eco. Ramon Simó. Mercat de les Flors (Barcelona).

1991. Somnis: La bella italiana; Pleine lune; Pim pam pum; Farce et attrape. Daniello. Teatre Grec (Barcelona).

1992. El sarau. Hermann Bonnín. Teatre l'Atlàntida (Vic).

1992. Poemes àudio-visuals. Jordi Bertran. Teatre de l’Institut (Tàrrega).

1993. Cinquanta-unena acció espectacle. Joan Brossa. Palau de la Virreina (Barcelona).

30 novembre 1993. Museu Miró. Hermann Bonnín. Teatre Romea (Barcelona).

14 desembre 1993. Acció musical I per a Joan Miró. Ramon Simó. Música de Josep Maria Mestres Quadreny. Fundació Miró (Barcelona).

19 novembre 1996. Poemes visuals. Jordi Bertran. Teatre Adrià Gual (Barcelona).

9 juliol 1996. Anna i Brossa II. Anna Ricci i Antoni Simó. Artenbrut. Festival Grec (Barcelona).

23 juliol 1996. Poemància. Joan Brossa i Hausson. Música de Josep Maria Mestres Quadreny. Teatre Malic. Festival Grec (Barcelona).

17 juliol 1996. Brossa a la porta: Coreografies brossianes [Sargantana; Moviment per a orquestra; Diana; La mosca de bronze; Mm; Horror als museus; Saurina; Torna el nocturn; Mitjanit; La nit; Censurat; Les sirenes]. Eduard Planas i Montse Colomé. Sala Beckett. Festival Grec (Barcelona). Col·lectiu La Porta.

3 juliol 1997. Acció musical I per a Joan Miró. Lluís Solà. Música de Josep Maria Mestres Quadreny. Teatre Adrià Gual. Festival Grec (Barcelona).

4 juliol 1997. Acció Brossa. Antoni Artigues. La Cuina. Festival Grec (Barcelona).

28 agost 1998. Quan serà pintada una escena de fons sense fi; El llop és símbol de la crueltat, el paó de l’enveja, el camell, etcètera; Fi de nocturn; Parafaragamus (entre altres peces). Moisès Maicas. Mercat de les Flors. Festival Grec (Barcelona).

4 novembre 1998. Olga Sola. Rosa Novell. Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona).

28 novembre 1998. Ambrossia. Pep Bou. Teatre Municipal (Salt).

14 abril 1999. Cantonada brossa; Esquelet musical; Strip-tease núm 4; Noel noir (entre altres peces). Col·lectiu de directors. Teatre Lliure (Barcelona).

29 juny 1999. Al Canigó ja no hi ha àguiles. Carme Sansa. Espai Escènic Joan Brossa. Festival Grec (Barcelona).

12 setembre 2000. U no és ningú. Xavier Giménez. Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona). Teatre Kaddish.

27 abril 2001. Vas més de pressa que Frègoli. Antoni Artigues. Fundació Miró (Barcelona). Magisteri Teatre.

4 juny 2001. Brossa als ulls. Àngels Aymar. Edifici Miramar (Sitges).

9 setembre 2001. Kont-arte. Itsaso Azkarate i Karlos Odriozola. Fira de Teatre al Carrer (Tàrrega).

20 setembre 2001. Món Brossa. Franco di Francescantonio. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).

28 juny 2002. Sata-Suite bufa-na. Josep Maria Mestres Quadreny i Mireia Chalamanch. Convent de Sant Agustí. Festival Grec (Barcelona).

Maig 2004. Brossat. Mô Teatre. Claustre de Sant Francesc (Maó).

31 maig 2005. Suite bufa. Víctor Álvaro. Teatre Tantarantana (Barcelona).

6 abril 2006. El ganxo. Josep Maria Mestres Quadreny. Mar Gómez. Foyer del Gran Teatre del Liceu (Barcelona).

26 abril 2008. brossalobrossotlodesbrossat. Carles Santos. El Canal (Salt).

17 gener 2008. La sorra i l’acadèmia. Abel Coll i Jordi Faura. Brossa Espai Escènic (Barcelona).

31 gener 2008. El dia del profeta. Rosa Novell. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).

24 març 2009. Joan Brossa dels ventalls. Moisès Maicas i Glòria Bordons. Convent de Sant Agustí (Barcelona).

14 juny 2011. El darrer triangle. Els Pirates. Círcol Maldà (Barcelona).

19 setembre 2013. Dau al set. Xavier Giménez. La Seca Espai Brossa (Barcelona).

16 maig 2017. Diumenge. Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa (Barcelona).

11 maig 2017. Collar de cranis – Esquerdes, parracs i enderrocs. Carles Santos i Jordi Oriol. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).

9 març 2018. Gran Fracaroli. Els Pirates. Círcol Maldà (Barcelona).

10 abril 2019. Laberint striptease. Roberto G. Alonso. Escenari Joan Brossa (Barcelona).

Premis i reconeixements

Teatre

1978. Premi Ciutat de Barcelona de teatre per Teatre complet. Poesia escènica (vol. III).

1979. Premi Crítica Serra d’Or de teatre per Teatre complet. Poesia escènica (vol. III).

1998. Premi Nacional de Teatre.

Poesia

1971. Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Poesia rasa.

1974. Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Cappare.

1978. Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Poemes de seny i cabell.

1980. Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Rua de llibres.

1981. Premi Lletra d’Or per Rua de llibres.

1986. Premi Nacional de la Crítica de poesia catalana per Sonets a Gofredina.

1987. Premi Ciutat de Barcelona de poesia Viatge per la sextina.

1995. Premi Nacional de la Crítica de poesia catalana per Passat festes.

1996. Premi Crítica Serra d’Or de poesia per Passat festes.

Arts plàstiques

1988. Medalla Picasso de la UNESCO.

1992. Premi Nacional de Cultura de les arts plàstiques.

1998. Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Madrid.

Altres

1999. Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (a títol pòstum).

Exposicions individuals destacades

Joan Brossa. Poesia visual i poemes objecte.

1978. La casa del siglo XV, Segòvia.

1980. Galería Skira, Madrid.

1982. Galeria Joan Prats, Barcelona.

1983-1984. Itinerant, Catalunya.

1988. La Plana de l'Om, Manresa.

1989. Galeria Joan Prats, Nova York .

1990. Ajuntament d’El Prat de Llobregat.

Joan Brossa o les paraules són les coses.

1986. Fundació Joan Miró, Barcelona.

1992. Riverside Studios, Londres.

Joan Brossa.

1988. Galería La Máquina Española, Madrid.

1988. Museo de Bellas Artes, Màlaga.

Joan Brossa. Werke 1951-1988.

1990. Mosel und Tschechow, Munic.

Poesia visual de Joan Brossa.

1990. Centre Cultural, Alcoi.

Joan Brossa. Poemes visuals, poemes objectes, instal·lacions.

1990. Musée d'Art Moderne, Ceret-Cotlliure.

1997. Palacio de Revillagigedo, Gijón.

1998. Fredericianum, Kassel.

1998. Städtische Galerie, Göppingen.

Joan Brossa 1941-1991.

1991. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

Brossa 1986-1991.

1992. Diputació Provincial, Osca

1992. Diputació Foral, Àlaba.

Joan Brossa, entre les coses i la lectura.

1994. Palau de la Virreina, Barcelona.

1994. Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Andorra la Vella.

Poemes de Joan Brossa.

1996. Casa de Cultura, L'Alfàs del Pi.

Joan Brossa. Poesia visual.

1997. IVAM, València.

Essen Sehen

1997. Commerzbank, Frankfurt.

Joan Brossa, poeta visual.

1998. Museo Carrillo Gil, Mèxic DF.

1998. Museo de Arte Contemporáneo, Monterrey.

Joan Brossa. Poetiska object.

1999. Konstahallen, Göteborg.

Joan Brossa. Cartells (1975-1999).

1999. Saló de la Caixa de Sabadell.

Joan Brossa o la revolta poètica.

2001. Fundació Joan Miró, Barcelona.

Jocs i camins de Joan Brossa.

2002. Castell, Cornellà de Llobregat.

2002. Es Baluard, Palma.

Em va fer Joan Brossa (exposició literària).

2003-2007. Itinerant, Catalunya.

Joan Brossa, poeta de la imatge.

2005-2008. Itinerant, Província de Barcelona.

2008. Biblioteca Central Xavier Amorós, Reus.

Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo.

2005. MAVI-Museo de Artes Visuales, Santiago de Xile.

2005. Centro Universitário Maria Antonia USP, São Paulo.

2006. MARGS-Museu de Arte do Rio Grande do Sul, Porto Alegre.

2006. MAM-Museu de Arte Moderna, Rio de Janeiro.

2006. Centro Cultural Parque de España, Rosario.

2006. Centro Cultural Recoleta, Buenos Aires.

2006-2007. Instituto Camões, Lisboa.

Joan Brossa, en las alturas y sin red.

2007. Museo de Santa Cruz, Toledo.

2007-2008. Museo Municipal, Albacete.

2008. Convento-Museo de la Merced, Ciudad Real.

2008. Fundación Antonio Saura-Casa Zavala, Conca.

2008. Palacio del Infantado, Guadalajara.

Joan Brossa. La realidad y sus metáforas.

2008. Antiguo Convento de Santo Domingo La Laguna, Tenerife.

Bverso Brossa. Joan Brossa, de la poesía al objeto.

2008. Instituto Cervantes, Viena.

2008. Instituto Cervantes, Praga.

2009. Instituto Cervantes, Estocolm.

2009. Instituto Cervantes, París.

2009. Instituto Cervantes, Berlín.

2009. Instituto Cervantes, Varsòvia.

Expo Brossa. Poesía visual.

2010. Centro de Creación Literaria Xavier Villaurrutia, Mèxic DF.

Joan Brossa, les etcétéras infinis.

2011. Centre International de Poésie, Marsella.

Joan Brossa: escolteu aquest silenci.

2013. La Seca Espai Brossa, Barcelona.

2014. Museu de la Vida Rural, Espluga de Francolí.

Arbust Brossa. Llegir i mirar Joan Brossa.

2014. Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

A escena. Personatges brossians.

2014. Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació, Barcelona.

Dau al Brossa.

2016. Galeria Mayoral, Barcelona.

Joan Brossa a la Xina.

2017. Instituto Cervantes, Beijing.

En els seus tretze són tretze.

2017. Cal Nicolau, Martorell.

Poesia Brossa.

2018-2018. MACBA-Museu d’Art Contemporani de Barcelona.


Publicacions

El crimDau al Set (novembre 1948).

Nocturns encontresDau al Set (gener 1952).

Teatre de Joan BrossaDau al Set (octubre-novembre 1952) [Esquerdes, parracs i enderrocs esberlant la figura i La mare màscara].

Obsequis fingits (Escena per a un transformista)Quart creixent, núm. 2, p. 20 [primera versió d'una part d’El gran Fracaroli]

El capitàInquietud (Vic), núm. 12 (març 1958).

El bell lloc. «Homenaje a Joan Brossa». Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, 1962.

Or i sal. Pròleg d'Arnau Puig. Barcelona: Joaquim Horta, 1963.

Teatre de Joan Brossa. Barcelona: R. M., 1964 [La xarxa, 1953; La jugada, 1953; Aquí al bosc,1956; Gran guinyol, 1957; El bell lloc, 1958].

Conversa. Madrid: Alpuerto, 1965 [acció musical no inclosa en el llibre de 1975, amb partitura de Josep M. Mestres Quadreny].

Suite bufa. New York: Seesaw Music, 1968 [acció musical amb partitura de Josep M. Mestres Quadreny].

Quatre accions espectacle. Edició bilingüe en català i espanyol. Traducció de Pere Gimferrer. Barcelona: Colección La Esquina, 1969.

Calç i rajoles. Pròleg de Pere Gimferrer. Barcelona: Edicions 62, 1971. [2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1980; 3a ed. Introducció i propostes didàctiques Glòria Bordons. Barcelona: Edicions 62, 1999.]

Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon (1947), Sord-mut (1947), El gran Fracaroli (1944-64). Estudi crític d'Arnau Puig. Barcelona: Estudios escénicos 16, p. 113-135, 1972 [2a ed. Dins Arnau Puig: Històries de Dau al Set. 50 anys. Barcelona: Thassàlia, p. 215-217, 1998].

Teatre complet: Poesia escènica. 6 vols. A càrrec de Xavier Fàbregas. Barcelona: Edicions 62, 1973-83.

Accions musicals (1962-1968). Barcelona: Llibres del Mall, 1975.

Tríptic: Tot fum, L’ovella d’or, A ca l’antiquari. Barcelona: Els Marges, núm. 4 (maig 1975), p. 63-75 [peces escrites el 1957].

Pas d'accióRevista del Centre de Lectura (Reus) (1977), p. 299-308 [monòleg de transformació i set poemes visuals].

Striptease català. A: Pol·len d'entrecuix. Barcelona: Ed. Mil 69, 1977 [amb fotografies de Ferran Freixa].

L’armari en el mar. Barcelona: Festival Internacional de Música – Fòrum Musical, 1979 [per a música de Josep M. Mestres Quadreny].

El pescador. Cairell-Revista de literatura (València), núm. 1 (novembre 1979).

Teatre de Carrer i Or i sal. A: Carner, Josep; Espriu, Salvador; Brossa, Joan. Teatre. Barcelona: Ed. 62, 1981. (Col. Les Millors Obres de la Literatura Catalana; 70)

Strip-tease. Sense referència de l'edició: 1982 [dotze peces amb il·lustracions de Poveda].

Ja hi tinc un peu. A: Brossa, Joan; de Pedrolo, Manuel; Serra, Jaume. Teatre. Barcelona: Ed. 62: Ed. Orbis, 1984. (Col. Història de la Literatura Catalana)

Gran sessió de màgia en dues parts. Introducció d’Eduard Planas. Barcelona: Pausa, núm. 7 (abril 1991), p. 43-64, [2a ed. Dins Joan Brossa y la magia. Catàleg de l’exposició, en català i en castellà. Traducció d’Elena Alcina Saltor. Barcelona: Fundació Joan Brossa / Fundación Rodríguez-Acosta, 2005].

Cavall al fons. A: Sis peces de teatre breu. Edició a cura d’Enric Gallén. Barcelona: Edicions 62, 1993, p. 67-85. (Col. El Garbell; 43)

La bella italiana i El bufarut. A: Vernet, F. (ed.), Monòlegs i diàlegs. Selecció de textos teatrals. Barcelona: La Magrana, 1993 [2a ed. Barcelona: La Magrana, 1995; 3a ed. Barcelona: La Magrana, 1998]

A la primavera mentre a en Ponç li arriba la cabellera fins als talons, jo faig córrer amb una escombra un paquet de roba barrejat amb la brossaVèrtex (Mataró), núm. 38 (juny 1995), separata [obra per a titelles].

Teatre. Pròleg d'Eduard Planas. L'Alfàs del Pi: Pedra de Toc, 1996. [Al Canigó ja no hi ha àguiles, 1965; Ja hi tinc un peu,1944-1959; Olga sola, 1960.]

Acció musical per a Joan Miró. Partitura de Josep M. Mestres Quadreny per a mezzosoprano, recitador i piano a vuit mans. Barcelona: Clivis - Associació Catalana de Compositors, 1997.

Grazie, Fellini! (pantomima noranta-quatre). Barcelona: Assaig de teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, núm. 5-6 (juny 1997), p. 173-177.

Fregolisme o monòlegs de transformació 1965-1966. Barcelona: Biblioteca El Mundo, 2003.

El ganxo. Llibret d'òpera de cambra. Partitura de Josep M. Mestres Quadreny. Barcelona: Tritó, 2003.

Gran sessió de màgia en dues parts. Barcelona-Màlaga: Fundació Joan Brossa: Fundación Rodríguez-Acosta, 2005. [Catàleg de l'exposició Joan Brossa i la magia]

La xarxa; Aquí al bosc; Olga sola. Barcelona: Brossa Espai Escènic, 2005. (Col. En Cartell)

Cap de mirar. Introducció de Glòria Bordons. Els Marges, núm. 82 (primavera 2007), p.77-99.

El dia del profeta. Pròleg de Núria Santamaria. Barcelona: Proa, 2008.

Poesia escènica. 22 vols. Tarragona: Arola, 2012-2020.


Bibliografia

Aramendia Zuazu, Manuel. «La poesía escénica de Joan Brossa a la luz del pensamiento europeo de la primera mitad del siglo XX: Análisis estructural de ‘La Ciutat del Sol’». Observar 7 (2013), p. 74-97. <http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/55842/1/636261.pdf>

Bordons, Glòria. «Estudi introductori». A: Poesia i prosa de Joan Brossa. València: 3i4, 1995.

Bordons, Glòria. Introducció a la poesia de Joan Brossa. Barcelona: Edicions 62, 1998. (Llibres a l’abast; 235).

Bordons, Glòria (coord.). Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003.

Bordons, Glòria. Em va fer Joan Brossa. Exposició literària sobre l’obra de Joan Brossa [catàleg de l’exposició]. Barcelona: Fundació Joan Brossa, 2003.

Bordons, Glòria; Giralt-Miracle, Daniel. Itineraris brossians. Barcelona: Fundació Joan Brossa, Ajuntament de Barcelona, 2006.

Bordons, Glòria; Audí, Marc. Brossa, entre la paraula, el gest i la imatge. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014.

Coca, Jordi. Joan Brossa oblidar i caminar. Barcelona: La Magrana, 1992.

Coca, Jordi. «Brossa i el TNC». Serra d’Or, núm. 467 (1998), p. 67 i 69-70.

Coca, Jordi. «Brossa, el teatre grotesc i la il·lusió». Serra d’Or, núm. 472 (1999), p. 40-41 i 43-45.

Cuadrado Camps, Sandra. «La creativitat lèxica en la poesia escènica de Joan Brossa: Anàlisi dels processos metafòrics». A: La revolta poètica de Joan Brossa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003, p. 209-218. <http://www.uoc.edu/jocs/brossa/articles/cuadrado.html>

Diversos autors. Joan Brossa o la revolta poètica. Edició a cura de Manuel Guerrero. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Fundació Joan Brossa, Fundació Miró, 2001.

Diversos autors. La revolta poètica de Joan Brossa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.

Diversos autors. Brossa, variacions i varietats. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Teatre Nacional de Catalunya, 2017.

Fàbregas, Xavier. «Introducció al teatre de Joan Brossa». A: Teatre complet. Poesia Escènica (1945-1954). Vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1973.

Fanés, Fèlix; Minguet, Joan Maria. Homenatge a Joan Brossa, doctor honoris causa per la UAB. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000 (Gabriel Ferrater; 21).

Gasch, Sebastià. «Frègoli, Brossa i el ‘music-hall’». Estudios escénicos (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 16 (1972), p. 70-76.

George, David. «Joan Brossa and the ‘Commedia dell’Arte’». Anales de la literatura española contemporánea, núm. 20:3 (1995), p. 331-349. <http://www.jstor.org/stable/27741270>

Gimferrer, Pere. «Temes i procediments de la poesia de Joan Brossa». Estudios Escénicos: Cuadernos de investigación teatral. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1972.

Gomis, Ramon. «La poesia escènica de Joan Brossa». Els Marges: Revista de Llengua i Literatura, núm. 4 (1975), p. 103-106. <http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/94612>

Jover, José Luis. «Una entrevista con juego de manos, Brossa/Jover». Cuenca: Fundación Antonio Pérez, 2000. (Cuentos del Hocinoco; 2)

London, John. Past Possibilities and Practice: For Joan Brossa. Oxford: The Trilobites Ed., 1992.

London, John. Contextos de Joan Brossa: L’acció, la imatge i la paraula. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010.

Marrugat, Jordi. “El saltamartí” de Joan Brossa: Les mil cares del poeta. Tarragona:  Arola, 2009.

Mellinas, Héctor. «Tractament i evolució del comte Arnau a la poesia de Joan Brossa». Haidé: Estudis Maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, núm. 5 (2016), p. 113-127.

Meseguer, Lluís. «Convivència de codis al teatre de Joan Brossa». Caplletra: Revista Internacional de Filologia, núm. 33 (2014), 137-148.

Molina, Víctor. «El Estilo de Joan Brossa». Pausa, núm. 12 (1992), 18-24.

Permanyer, Lluís. Brossa x Brossa: Records. Barcelona: La campana, 1999.

Planas, Eduard. Bases estètiques i dramàtiques de la poesia escènica de Joan Brossa. Tesi doctoral dirigida per Ricard Salvat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995.

Planas, Eduard. «Joan Brossa: Poesia escènica i dansa». Estreno: Cuadernos de teatre español contemporáneo, núm. 2 (1998), p. 14-17.

Planas, Eduard. «Presència de Fregoli en la Poesia Escènica de Joan Brossa. Recull de peces de Fregolisme o monòlegs de transformació, escrites entre 1965-66». Assaig de teatre: Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 18-19-20 (1999), p. 319-354. <http://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/145575/248526>

Planas, Eduard. «La poesia de l’escena». Journal of Catalan Studies. Simposi Internacional ‘Joan Brossa o la revolta poètica’. 2001. <http://www.uoc.edu/jocs/brossa/articles/planas.html>

Planas, Eduard. La poesia escènica de Joan Brossa. Barcelona: Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 2002.

Planas, Eduard. «Les representacions de la poesia escènica de Joan Brossa entre el 1947 i el 1959». Caplletra: Revista Internacional de Filologia, núm. 14 (2015), p. 87-102.

Simon, Rubén [et al.]. Joan Brossa. València: La Forest d’Arana, 1994.

Terry, Arthur. Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau. Barcelona: Edicions 62, 1991.

Tosses, Carles. Entorn de la poètica de Joan Brossa: l’amor i l’oposició de contraris. Badalona: Les Voltes, 1996. (Col. Poètica i Filosofia)

Vallès i Rovira, Isidre. Joan Brossa: Les sabates són més que un pedestal. Barcelona: Alta Fulla, 1996.


Enllaços

Webs

Entrada a Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa_i_Cuervo

Entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0012409.xml

Entrada al Diccionari enciclopèdic del Cinema a Catalunya: https://www.enciclopedia.cat/EC-CINEMA-171.xml

Fundació Joan Brossa: http://www.fundaciojoanbrossa.cat

Fons Joan Brossa al MACBA: https://www.macba.cat/ca/aprendre-investigar/arxiu/fons-joan-brossa

Pàgina sobre l’autor a Lletra (Universitat Oberta de Catalunya): https://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-brossa

Pàgina sobre l’autor a d’escriptors.cat: https://www.escriptors.cat/autors/brossaj

Pàgina sobre l’autor, amb fragments de textos crítics i de poesia escènica, a Mag Poesia (Universitat de les Illes Balears): http://magpoesia.mallorcaweb.com/brossa/vidaiobra.html

Fons Joan Brossa al MACBA: http://www.macba.cat/ca/fons-joan-brossa

Textos

Crítica de la representació d’Or i sal al Teatre Romea (1961), a La Vanguardia: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1961/10/05/LVG19611005-025.pdf

Crítica de la representació de Gran Guinyol a a Cúpula del Coliseum (1962), a Serra d’Or: http://www.cervantesvirtual.com/portales/serra_dor/obra-visor/serra-dor--40/html/032c9336-82b2-11df-acc7-002185ce6064_47.html

Un exemplar de la revista Dau al set: http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/dauset/id/26/rec/3

Reproducció del primer text escrit per Joan Brossa, en castellà: http://www.fundaciojoanbrossa.cat/Biografia/Infiltracion.jpg

Manuscrit d’Or i sal, conservat al Fons Joan Brossa del MACBA: https://www.macba.cat/ca/aprendre-investigar/arxiu/or-i-sal-obra-tres-actes-2

Vídeos

Canal de la Fundació Joan Brossa amb material divers: https://www.youtube.com/user/FundacioJoanBrossa/videos

Joan Brossa parla sobre la influència de Leopoldo Fregoli: https://www.youtube.com/watch?v=i2OR2uhO_LY

Joan Brossa parla sobre la influència de Richard Wagner: https://www.youtube.com/watch?v=G23xOEnQXag

Joan Brossa parlar sobre la relació entre la màgia i la poesia: https://www.youtube.com/watch?v=NkkIh3o7Zyo

Josep Maria Mestres Quadreny parla de Suite bufa: https://www.youtube.com/watch?v=6leX6M7pNk8

Breu perfil de Joan Brossa amb imatges d'arxiu, entrevista a Rosa Novell i reportatge sobre l'obra El dia del profeta a «La Mandràgora» de TVE (2008): https://www.youtube.com/watch?v=3SQQCmnT6S8&t=35s

Entrevista amb Joaquín Soler Serrano al programa «A fondo» de TVE (1979): https://www.youtube.com/watch?v=Dc7bU2T5Ym4&list=PL_1mv4TItZNrTlYb3PzWFxPJfTjX6ov_r&index=7

Entrevista amb Isabel Gemio al programa «3x4» de TVE (1990): https://www.youtube.com/watch?v=aJGwtFUnkhs

Representació de la peça breu «Sord-mut»: https://www.youtube.com/watch?v=OLd_Lc3V_UQ

Representació de l’Acció 2 «Tricuspis»: https://www.youtube.com/watch?v=5rFc1r7p6j8

«La Flautista i el Pianista», una acció musical per a televisió (1978): https://barbaraheld.wordpress.com/portfolio/la-flautista-i-el-pianista


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x