Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Festa del Pi de Centelles

Dates: 1753
Redactor/a: Lenke Kovács

Descripció

La celebració comença el dia de Sant Esteve, quan els galejadors —homes i dones vestits amb barretina, llacet, camisa blanca, faixa, armilla i pantalons de vellut negre— surten al bosc a triar un pi, frondós i de tronc recte, que marquen amb un tret. L'endemà els galejadors preparen els cinc ramells de pomes i les garlandes de pa d'àngel i de galetes en forma d'estrella amb què el dia de la festa es guarneix el pi que protagonitza els actes.

Acabada la missa primera de les set del matí del dia 30, els galejadors, disparant salves de pólvora, es dirigeixen cap al bosc, on té lloc un esmorzar col·lectiu amb botifarra a la brasa, pa i vi. Després d'esmorzar es talla el pi triat a cop de destral. Acompanyat d'escopetades, l'arbre es col·loca a força de braços al damunt d'una carreta tirada per un jou de bous. Quan a les dotze del migdia el pi entra a la vila precedit pels galejadors i per una banda de música, des del campanar de l'església parroquial es produeix una galejada general i un repic de campanes a càrrec dels mateixos galejadors.

Arribats a la plaça es fa ballar el pi davant del portal de l'església enmig de la gatzara del públic, mentre un galejador branda la seva barretina des de la capçana de l'arbre i la colla canta tot fent-lo giravoltar: «Ara balla el Pi, sí, sí...». Després del ball, el pi s'entra dins el temple, es col·loca al peu de l'altar i es guarneix. Seguidament, al so de l'himne de Santa Coloma, el pi és hissat, de cap per avall, damunt del presbiteri fins a l'alçària en què es troba la imatge de la patrona. La cloenda de la festa té lloc el dia de Reis, quan el pi es baixa i tothom qui vol n'agafa una branca, que es guarda a casa amb l'esperança que dugui sort.

Aquesta celebració va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional (1987) i Festa Patrimonial d'Interès Nacional (2010).

Trajectòria

La festa del Pi de Centelles (Osona) se celebra cada any el 30 de desembre, vigília de la diada patronal de Santa Coloma. La referència documental més antiga sobre aquest costum es troba en una entrada corresponent a l'any 1753 en el llibre de comptes de l'església parroquial, iniciat el 1751. El costum de galejar o tirar trets amb armes de foc ja es documenta a Centelles l'any 1620, en concret amb motiu de l'arribada de les relíquies la patrona a la vila.

Amb relació a l'origen de la festa, s'ha especulat que es podria tractar d'una romanalla de les celebracions precristianes del culte a l'arbre i de rituals pagans relacionats amb el solstici d'hivern i la regeneració de la vida del món natural. Recentment, s'ha assenyalat que la festa podria tenir relació amb les enramades que en el passat es feien per Nadal a les esglésies catalanes, un costum que es documenta a Vic des del 1303. La construcció de la nova església parroquial de Santa Coloma del 1704 al 1711, juntament amb el passat filipista de la vila durant la guerra de Successió, haurien propiciat l'origen de la festa del Pi de Centelles.

Bibliografia

Bertran, Jordi (text); López-Monné, Rafael; Tutusaus, Jordi (fotografies). «La festa del Pi de Centelles». A: La festa del Pi de Centelles, Festes de Catalunya. Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural. Barcelona: Lunwerg, 2001.

Diversos Autors. La Festa del Pi de Centelles. Sant Cugat del Vallès: Editorial Rourich, [1992] 2004.

Giol i Amich, Alfons et al. La Festa del Pi de Centelles. Centelles: El Portal de Centelles, 1999.

Mirambell Abancó, Miquel. Centelles artística. Un recorregut per la seva història de l’art. Centelles: Ajuntament de Centelles, 2011, p. 44-45, 110.

-. «La festa del Pi de Centelles i a seva relació amb el passat botifler dels centellencs en la Guerra de Successió». Ausa. Publicació del Patronat d'Estudis Osonencs, any XXVI, núm. 174 (2014), p. 1171-1201. <http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/viewFile/285321/373222>.

Pladevall i Font, Antoni. Centelles: aproximació a la seva història. Vic-Centelles: Eumo: Ajuntament de Centelles, 1987.

Pujol i Creus, Joan. La festa del Pi de Centelles. Els colors de la festa. Vic: Diac, 2005.

Reguant, Prudenci. El Pi de Centelles: mite, ritu i experiència. Valls: Cossetània, 2006.

Rourich, Valentí; Rovira, Josep. La festa del pi. Sant Cugat del Vallès: Editorial Rourich [conté un facsímil de Fortià Solà], 1981.

Roviró i Alemany, Xavier. «La festa del Pi de Centelles». Caramella, núm. II (gener-juny 2000), p. 6-8.

Solà, Fortià. El pi de Centelles. Barcelona: Edicions Catalanes, 1983.

Fonts iconogràfiques

Generalitat de Catalunya. Catàleg del Patrimoni festiu de Catalunya. <http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cicles-festius/Nadal-Cap-d-any-i-Reis/La-Festa-del-Pi-de-Centelles>.

Mesa i Bertran, Manuel [guió i realització] (1998). La Festa del Pi de Centelles. [Enregistrament de vídeo. Format VHS], Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Parareda, Josep Maria (realització); Aregall, Sílvia (text) (2008). Festa del Pi. Misteri d’una tradició. [DVD] [Centelles]: Parareda Audiovisuals.

Redacció Osona.com. «Recordes la festa del Pi de Centelles...» (2013)<http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/39787/recordes/festa/pi/centelles>.

Redacció Osona.com. «Un històric galejador mostra els petits secrets de la festa del Pi de Centelles» (2014) <http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40227/historic/galejador/mostra/petits/secrets/festa/pi/centelles>.

Enllaços

Associació de Galejadors de Centelles: <http://www.festadelpi.cat/> [Consulta: 1 maig 2015]

Redacció Festes.org. «Festa del Pi» (2004): <http://www.festes.org/articles.php?id=254> [Consulta: 1 maig 2015]