DescripcióLlorenç Capellà va néixer a l'illa de Mallorca el 1946. Començà l'activitat literària com a poeta. Però seria com a narrador que destacaria. Així, el 1972, fou concedit el premi «Illes d'Or» per la novel·la El pallasso espanyat, i, aquest mateix any, quedà finalista del premi «Josep Pla» amb la novel·la Un dia de maig. Anteriorment, el 1971, havia publicat No hi ha vent a la teulada, conjunt de narracions que és el primer llibre de la seva carrera literària. Amb Romanç, novel·la publicada el 1973, es tanca el primer cicle narratiu de Llorenç Capellà. Els anys següents els dedicà a la investigació sociològica, a observar de prop els esdeveniments polítics de Mallorca i de l'Estat espanyol: va escriure nombrosos articles a la premsa, va fer enquestes, entrevistes, etc. Els resultats es materialitzaren en els llibres, Quinze empresaris mallorquins (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977). Després de quatre anys de silenci, inicia el segon cicle narratiu, en el qual es troba actualment. Un cicle que s'obre amb Jack Pistoles (1981) i que continua amb Ailòviu (1984), novel·la amb la qual queda finalista del premi «Sant Jordi» 1983. Però també és en aquest període que es revela com a autor teatral amb Bolles de colors, guanya el premí «Palou i Coll» 1983, obra que es publica dins el mateix any. Com diu Antoni Serra al pròleg que encapçala la present edició, Llorenç Capellà sorgeix del buit teatral, crea els propis mecanismes escènics, nodrits de Beckett i de lonesco i del mateix Pedrolo, conscientment o inconscientment, i enllaça, amb totes les diferències de temps, concepció, lèxic, etc., que calguin, amb la tradició històrica del teatre català a Mallorca. El pasdoble és la segona peça teatral de Llorenç Capellà i, tant en el temps com per la forma i la concepció, és gairebé germana de la primera, Bolles de colors. Tanmateix, cal remarcar-ne una particularitat: no tan sols els personatges es reflecteixen els uns als altres, es fan crisàlida i insecte adult alhora, en un teixit i desteixit de vivències, realitats, somnis, insomnís, passat-present-futur, sinó que aconsegueix un nivell considerable de la ironia més cruel, encara que sigui subtil, imperceptible. La carn esdevé més adolorida i arriba a comunicar-nos la incomunicació, que, junt amb la mort, són els temes que obsedeixen l'autor.
